Credit Suisse veu una "perspectiva encoratjadora" per a Santander i CaixaBank

En el cas de l'entitat catalana, veuen una millora de les tendències de nova producció tant a Espanya com a Portugal, a més d'un enfortiment dels marges de les hipoteques en un entorn constructiu de tipus d'interès, la resistència contínua de la qualitat dels actius, abonada per l'ampliació del suport fiscal; i la resistència, encara que més lenta, dels fluxos d'entrada actius, que segueix recolzant els ingressos bàsics. Per tot això, mantenen el preu objectiu de 3,90 euros per acció.

Mentrestant, de la part de Santander destaquen les tendències més fortes de creixement dels préstecs a Llatinoamèrica i pujades més importants dels tipus que donen suport a la renda neta d'inversions (NII, per les sigles en anglès) gràcies a l'actual enduriment monetari al Brasil i Mèxic. Si escau, mantenen el preu objectiu en 4 euros per acció.

MILLORA DE LES TENDÈNCIES A LA PENÍNSULA IBÈRICA I LLATINOAMÈRICA

Les tendències de creixement dels préstecs beneficiaran més les posicions 'ibèriques', com assenyalen a l'escrit, per la qual cosa veuen amb més optimisme CaixaBank, mentre que el fort creixement de Llatinoamèrica segueix agradant entre els analistes de Credit Suisse, cosa que va bé a Santander.

"Encara que seguim esperant un creixement dels préstecs globalment moderat a l'eurozona, comencem a veure una millora de les tendències sectorials a Iberia, amb Espanya liderant les noves taxes de producció per a les empreses i Portugal veient un fort (i probablement més rendible) creixement de la demanda de préstecs al consum", anticipen.

En canvi, destaquen unes tendències de creixement dels préstecs molt més sòlides a Llatinoamèrica, amb una "reconfortant" resistència del creixement dels préstecs al Brasil i una recuperació evident de la demanda a Mèxic.

"Pel que fa als marges, esperem una millora de les exposicions nacionals vinculada al constant augment dels tipus Euribor, i seguim veient que les pujades de tipus als mercats emergents donen suport a la generació d'ingressos per interessos per a les exposicions internacionals", assenyalen. Esperen que els tipus del Banc Central Europeu (BCE) es converteixin en un catalitzador clau per al creixement dels ingressos nets als bancs nacionals, en particular per a CaixaBank, mentre que segueixen assenyalant el benefici de la diversificació per a les entitats amb una exposició als mercats emergents, en particular per a Santander i Unicredit, amb preu objectiu de 13,80 euros i recomanació de sobreponderar.

No obstant això, observen la incertesa més gran sobre el NII d'Unicredit en les seves exposicions a Europa Central i de l'Est, com a conseqüència de les tensions geopolítiques actuals que podrien obstaculitzar el creixement econòmic.

"Quant als actius sota gestió, després d'un fort any d'entrades el 2021, les dades del sector des del començament del 2022 presenten un panorama mixt per als bancs espanyols, amb BBVA liderant els nous fluxos de diners nets, CaixaBank mantenint-ho suficientment resistent i Santander registrant sortides", destaquen.

Aquests fluxos d'actius sota gestió, en general escassos, tal com indiquen des de Credit Suisse, faran que les comissions al primer trimestre del 2022 depenguin més dels volums de finançament i de transaccions, mentre que a Itàlia, les fortes entrades d'actius sota gestió semblen ser constructives per a les perspectives d'ingressos per comissions per a Unicredit i Intesa Sanpaolo.

LA MOROSITAT

"Quant a la qualitat dels actius, malgrat l'augment de la inflació i el deteriorament de les perspectives macroeconòmiques, seguim observant resistència a les ràtios de morositat dels bancs del sud d'Europa, en part atribuïda a l'ampli i diferenciat suport fiscal observat des de l'inici de la pandèmia el 2020", sentencien.

Els llançaments recents de garanties governamentals i les extensions dels períodes de gràcia per a les empreses i pimes d'Espanya haurien de continuar oferint resistència a la qualitat dels actius, segons l'informe. Per contra, observen més deteriorament de la qualitat del crèdit al Brasil, amb l'eliminació gradual de les mesures de suport, i un fort augment de les ràtios de morositat en el cas de Mèxic.