Clot o frenada? Així colpeja l''efecte PlayStation' a CIE Automotive i Gestamp

"Les automobilístiques van assegurar en un primer moment que només seria una cosa del primer trimestre, però s'està allargant més del previst", reconeix Álvaro Aristegui, analista de Renta 4, en declaracions a aquest mitjà.

"Gestamp i CIE tenen un posicionament global, però estan més orientades a Europa (d'aquí procedeixen més de la meitat de les seves vendes), per la qual cosa la seva exposició és menor a regions com Àsia i els EUA (les més damnificades per aquesta sequera de xips), i per tant són menys vulnerables que la mitjana del sector", explica Aristegui.

"Malgrat tot, el primer trimestre d'aquest any serà millor que el de l'any 2020", afegeix. En el cas de CIE i Gestamp, com no van caure tant com la mitjana l'any passat, Aristegui tampoc anticipa que rebotin amb el mateix vigor en aquest en tenir un negoci menys exposat a la 'zona 0' de la crisi.

"L'automoció es va veure més impactada (que altres sectors) el 2020 i aquests diners van anar a parar a altres productes que també fan servir xips, com televisions o ordinadors, cosa que ha agreujat encara més aquesta sequera", postil·la.

QUÈ ENS DIU L'ANÀLISI TÈCNICA?

L'analista tècnic de Bolsamanía, J.M. Rodríguez, subratlla que Gestamp puja un 135% des dels seus mínims de l'any 2020: "Ha deixat enrere la directriu baixista principal i s'ha frenat després del seu vertical ral·li enfront d'una resistència important que, en superar-la, el portaria a mirar la zona dels 5,70, i per sobre, la dels 6 euros".

Sobre CIE, Rodríguez explica que ha pujat un 130% des dels seus mínims de 2020: "A l'igual que Gestamp, presenta una impecable directriu alcista". Això sí, en perforar el seu suport més immediat, als 21,16, "pot patir de cara a les pròximes setmanes i fins i tot mesos".

COM CREAR UNA SEQUERA GLOBAL EN DOS SENZILLS PASSOS

Cristian Castell Gutiérrez, professor d'Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, dissecciona per Bolsamanía l'origen d'aquesta crisi, que es deu a dos factors:

El primer derivat per la crisi de la Covid: A l'inici de la pandèmia, per reduir el seu avanç, els governs van imposar confinaments que van tenir, entre altres conseqüències, la reducció en la compra de nous vehicles. Així, les empreses d'automoció van haver de retardar el lliurament de comandes de semiconductors a causa de la paralització de les seves línies de fabricació. No obstant això, mentre el sector de l'automoció quedava paralitzat, el de l'electrònica de consum va augmentar (PC, tablets, etc.); aquest increment va ser motivat principalment pel teletreball que va obligar la compra massiva d'aquest tipus de dispositius".

Castell assenyala que, d'aquesta manera, "una gran part dels semiconductors que estaven destinats per a l'automoció es van destinar a l'electrònica de consum; Quan la indústria de l'automoció va començar a reactivar les seves línies de fabricació, es van trobar que les distribuïdores de semiconductors havien destinat el seu estoc a altres indústries, apareixent així trencaments d'estoc com les que estem veient a dia d'avui i que han obligat a empreses com SEAT a realitzar un ERTO".

El segon es troba motivat per la lluita comercial pel control dels semiconductors entre els EUA i la Xina: el sector de l'automoció sempre ha patit situacions de trencament d'estoc com l'actual, és una cosa diària, però sí que és cert que mai s'havia produït una alocació d'estoc de forma tan ràpida i amb una recuperació tan lenta.

Cal tenir en compte que la Xina no és potència en fabricació de semiconductors, però sí que ho és en la compra d'aquests ja que la majoria de l'electrònica de gran consum es produeix allà. L'any 2018 la Xina va arribar al valor de 312.000 milions de dòlars en importacions de semiconductors. Així que el seu poder al sector és elevat. En contra, amb l'administració Trump, els EUA va iniciar l'anomenada Clean Network que per reduir la presència de la Xina al mercat obligava que la seva tecnologia no es pogués utilitzar al costat de tecnologia de la potència asiàtica.

Això genera diferents tensions al mercat ja que els boicots a empreses com Huawei o SMIC, també tensionen el subministrament de components. La por principal d'EUA en relació amb la Xina és el pla d'aquest anomenat "Made in China 2025" en el qual busca arribar aquest any al 70% de fabricació nacional de semiconductors. Cosa que li donaria un avantatge molt competitiva i que sembla que no acaba d'agradar als EUA. Hem de tenir en compte que en un món digitalitzat com el nostre, els semiconductors són un element comercialment estratègic. Així que qui domini el sector dominarà el mercat.

HI HA SOLUCIONS?

Castell explica que, solucions a curt termini, cap. "Ara les empreses afectades hauran d'intentar aconseguir l'estoc al millor preu possible, cosa difícil si tenim en compte que qui en disposi serà qui tingui el poder: elegirà a qui donar-li i per quant", assenyala.

"A mitjà-llarg termini, cal aconseguir que hi hagi més fabricants de semiconductors, ja que el mercat actual és un oligopoli. Hi ha molts caps pensants (dissenyadors), però molt pocs que fan (fabricants). Aquí Europa ha de jugar un paper fonamental i impulsar la seva pròpia fàbrica de semiconductors.

Actualment hi ha una iniciativa de 17 estats membre, entre els quals s'inclou Espanya, que han signat una declaració d'intencions per invertir uns 145.000 milions d'euros per fomentar la investigació i desenvolupar tota la cadena logística necessària per a aquest tipus de fàbrica en territori nacional. Disposar de més oferta ajudarà a reduir aquestes tensions en el subministrament de components", conclou.