Carlos Ghosn dimiteix com a president de Renault abans de ser destituït
Empresonat al Japó des de fa més de dos mesos per irregularitats al capdavant de Nissan
El fins ara president de Renault, Carlos Ghosn, empresonat al Japó des de fa més de dos mesos per irregularitats al capdavant de Nissan, ha presentat la seva dimissió aquest dijous, hores abans que el consell del grup francès es reunís per destituir-lo i nomenar un nou equip directiu.
L'anunci de la dimissió de Ghosn l’ha realitzat el ministre francès d'Economia i Finances, Bruno Le Maire, que es troba actualment al Fòrum Econòmic de Davos, han indicat a Efe fonts del seu gabinet. Le Maire ha confirmat aquesta renúncia -que es donava per feta des de començaments de la setmana- poc abans que el consell d'administració del fabricant automobilístic es reuneixi a partir de les 10.00 hores locals (9.00 GMT) a la seva seu als afores de París per decidir la nova estructura directiva de l'empresa.
El primer repte de la nova cúpula de Renault serà restablir la confiança amb Nissan
L'esquema que ha aparegut com el més probable durant els últims dies és una presidència no executiva que recauria en el fins ara "número u" del fabricant de pneumàtics Michelin, Jean-Dominique Senard. La direcció general operativa estaria en mans, segons aquesta mateixa hipòtesi, de Thierry Bolloré, que ja ha estat exercint aquestes funcions amb caràcter provisional des de la detenció de Ghosn al Japó, i que era la seva mà dreta.
El primer repte de la nova cúpula de Renault serà restablir la confiança amb Nissan, ja que la crisi generada per la detenció a Tòquio de Ghosn el passat 19 de novembre ha posat en evidència les friccions entre els socis de l'aliança que constitueixen al costat de Mitsubishi. Els japonesos assumeixen amb dificultat la situació actual en què Renault és el seu primer accionista destacat, amb un 43% del capital, mentre que Nissan té únicament un 15% de les accions de Renault, i sense dret de vot.
Un malestar exacerbat pel fet que el principal accionista de Renault sigui l'Estat francès, que té un 15,01% i un 22% dels drets de vot.
