La caiguda del benefici a Regne Unit deixa al gegant llatinoamericà com la principal font de guanys
El Brexit ja s'ha traslladat als comptes dels principals grups internacionals que operen a Regne Unit. És el cas de Banc Santander, el benefici del qual es veu impactat per la caiguda de la lliura i el recàrrec de l'impost de Societats i disminueix un 11%, la qual cosa es tradueix que Brasil supera al mercat britànic com el més important per a l'entitat.
En concret, un de cada cinc euros dels 4.606 milions que ha guanyat Banc Santander en els nou primers mesos de l'any procedeix de Brasil. És a dir, el mercat brasiler suposa ja el 20% en el pastís de guanys de l'entitat presidida per Ana Patrícia Botí. Un fet que es produeix malgrat la "forta incidència" negativa dels tipus de canvi en els 12 últims mesos. Així i tot, el benefici atribuït al grup se situa en 1.276 milions d'euros, amb un creixement interanual del 9%.
El conjunt de Llatinoamèrica suposa el 44% del benefici de Santander, destacant Mèxic (amb un 7% del benefici total dels nou primers mesos de l'any), Xile (6%) i Argentina (4%).
CAIGUDA DEL BENEFICI A REGNE UNIT
D'altra banda, el pes de Regne Unit es redueix fins al 19% en la diversificació de beneficis del banc a causa de la caiguda interanual dels guanys, que Santander atribueix al tipus de canvi i al recàrrec de l'impost de Societats. El benefici obtingut al país es queda en 967 milions de lliures, la qual cosa en euros es tradueix a 1.207 milions. Sense aquests efectes, l'entitat estima que el benefici s'incrementaria un 0,3% per comissions i menors costos i dotacions.
"Santander UK avança en els seus objectius estratègics. El nombre de clients 123 continua creixent, amb forta disciplina en costos i bona qualitat del crèdit, malgrat la incertesa de l'entorn", assegura l'entitat.
En el repartiment de beneficis, Espanya ocupa el tercer lloc amb un 14%, després d'un descens del benefici d'un 11,1% fins als 785 milions d'euros. En el conjunt de l'Europa Continental, "fins a setembre, el benefici atribuït ordinari, excloent l'aportació al Fons Únic de Resolució per a una comparativa més homogènia, va anar de 2.104 milions d'euros, amb un creixement interanual del 17%, recolzat en ingressos estables, control de costos i disminució de dotacions", assevera l'entitat.