On més s'ha encarit el preu des dels mínims assolits durant la crisi
Barcelona, Madrid, Màlaga i Sant Sebastià són les ciutats on més s'ha encarit el preu de l'habitatge des dels mínims assolits durant la crisi, segons l'estadística Tinsa IMIE Mercats Locals corresponent al segon trimestre de l'any.
En concret, Barcelona ha estat la ciutat on aquest increment ha estat més acusat. El preu de l'habitatge a la ciutat comtal s'ha situat als 3.281 euros per metre quadrat entre abril i juny d'aquest any, un 48,8% més que els 2.205 euros per metre quadrat assolits durant el segon trimestre del 2003, la data en la qual l'habitatge va arribar mínims en aquesta urbs.
A Barcelona l'habitatge s'ha encarit un 48,8% i a Madrid, gairebé un 42%
Per la seva banda, Madrid, que s'ha situat en segona posició, no va viure el seu punt d'inflexió fins gairebé dos anys després, durant el primer trimestre del 2015, quan el preu mitjà per metre quadrat es va situar als 1.992 euros. Des de llavors, el preu mitjà de l'habitatge a la capital d'Espanya s'ha incrementat gairebé un 42%, fins als 2.826 euros per metre quadrat assolits durant el segon trimestre de l'any.
Per darrere, encara que lluny del 40% recuperat per Barcelona i Madrid, es troben Màlaga, amb un augment proper al 29% i Sant Sebastià, amb un increment de gairebé el 26%.
Segons Tinsa, cap altra capital ha recuperat tanta proporció del valor perdut durant la crisi, tot i que hi ha sis ciutats on el preu de l'habitatge s'ha encarit més d'un 15% des que el valor mitjà al seu territori toqués fons. Així, destaquen Palma de Mallorca (23,7%), Logronyo (21,5%), Alacant (19,9%), Pamplona (18,9%), València (18,3%) i Vitòria (17,4 %). Al costat d'aquestes ciutats, completen el grup d'enclavaments on l'habitatge costa avui un 10% més Tarragona (13,3%), Girona (12,3%), Valladolid (12,2%) i Sevilla (11%).
No obstant això, Tinsa recorda que el comportament al mercat residencial continua mostrant diferents velocitats, encara que "poc a poc" la recuperació es va estenent a tot el país. El cas de Segòvia, que encara està a nivells del tercer trimestre de 2001, o de Terol, Lleida i Almeria, que es mostren en valors de 2002, confirmen creixement a diferent ritme, segons Tinsa.