PPE i socialistes perden la majoria en una Eurocambra en què liberals i verds seran claus
La dreta radical i populistes avancen, però no aconsegueixen minoria de bloqueig
El Partit Popular Europeu (PPE) i els Socialistes i Demòcrates (S&D) han perdut la majoria absoluta que històricament ostentaven al Parlament Europeu, mentre que els grups Liberal i Verd seran clau per arribar a acords en durant la propera legislatura europea, segons les últimes projeccions de la institució comunitària.
Els populars han guanyat les eleccions europees i han aconseguit 179 eurodiputats -38 menys que durant l'anterior legislatura- i els socialdemòcrates s'han fet amb 150 representants, xifra que significa una pèrdua de 36 diputats. L'Aliança de Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) ha recuperat la tercera posició a l'hemicicle amb 107 eurodiputats, 39 més que a l'Eurocambra anterior. Els ecologistes, per la seva banda, comptaran amb 70 diputats, xifra que suposa un creixement de 18 seients.
Mentrestant, els partits d'extrema dreta, populistes i euroescèptics han reforçat la seva presència a l'Eurocambra i sumen 172 escons, enfront dels 154 seients amb què comptaven fins ara, repartits en tres grups.
Aquestes dades suposen una millora de 18 eurodiputats, però no és suficient perquè arribin a ocupar un terç del hemicicle, el que els hagués permès formar minories de bloqueig.
A falta que les diferents formacions de la dreta radical revelin la seva estratègia per formar grup, com és el cas de l'espanyol VOX, si es repeteix el patró actual, el grup d'Europa de les Nacions i de les Llibertats que acull les ultradretes de França i Itàlia, amb l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen i la Lliga de Matteo Salvini, respectivament, sumaria 58 escons (enfront dels 37 de fa cinc anys).
A més, el grup Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa -del qual forma part l'UKIP britànic i els italians del Moviment Cinc estrelles- n'obté 56 (enfront dels 41 durant l'anterior legislatura) i els Conservadors i Reformistes Europeus es queden amb 58 representants (76 durant la passada convocatòria).
L'Esquerra Unitària Europea en suma 38, mentre que hi haurà 30 escons de nous partits que arriben per primera vegada a l'Eurocambra i set eurodiputats al grup dels No Inscrits. Aquests resultats són una barreja de resultats finals, projeccions i estimacions, depenent de l'Estat membre. La participació ha estat del 50,5 per cent, la més gran en 20 anys.
PPE DEMANA ESTABILITAT, LA RESTA APUNTA A NOVES COALICIONS
Tot i la pèrdua d'escons, el líder del PPE a l'Eurocambra i candidat a succeir Jean-Claude Juncker al capdavant de la Comissió Europea, Manfred Weber, ha advertit que "no hi ha una majoria estable possible en contra del PPE", ha promès que el seu grup "no cooperarà amb extremistes de dreta o esquerra" i ha apuntat a una unió de forces amb socialistes i liberals.
No obstant això, i tot i rebre preguntes en aquest sentit, Weber no ha aclarit si el PPE està disposat a passar dels 13 eurodiputats amb què compta de moment el partit del primer ministre hongarès, Viktor Orban. El PPE va suspendre el Fidesz de la seva pertinença al partit europeu per la seva deriva antieuropea, però aquest càstig no ha tingut conseqüències de moment al grup parlamentari.
No obstant això, la resta de grans partits han respost apuntant les opcions de construir "noves coalicions" de tall progressista, que no necessiten el PPE per avançar en els seus projectes.
"Crec que quan el PPE demana estabilitat, es refereix a deixar les coses com estan, però veient els resultats això ja no és una opció", ha proclamat el candidat dels socialistes europeus a presidir la Comissió, l'holandès Frans Timmermans. "Els únics amb els quals he dit que no treballaré és amb l'extrema dreta", ha apuntat.
Timmermans ha assumit la pèrdua d'escons, però ha dit que malgrat això és "optimista" perquè hi ha marge per a noves aliances progressistes que permetin defensar un programa proeuropeu per als propers cinc anys sense comptar necessàriament amb els populars.
Així, el candidat socialista s'ha escudat en què el primer és definir l'ambició del programa i després abordar la qüestió de "qui dirigirà" una comissió capaç de dur a terme aquest programa.
La liberal danesa i comissària de Competència, Margrethe Vestager, ha aprofitat la seva compareixença davant la premsa després de conèixer els resultats per reivindicar, per primera vegada amb claredat, les seves aspiracions per presidir l'executiu comunitari.
"Bàsicament he passat cinc anys treballant a trencar monopolis i això és també el que els votants han fet avui: el monopoli del poder s'ha trencat", ha proclamat Vestager, que ha dit que és possible forjar aliances "amb els que volen actuar".
Dimarts que ve, els líders de la Unió Europea es reuniran a Brussel·les per llançar les negociacions per repartir els llocs clau del bloc, tenint en compte els resultats de les eleccions europeus, però sense acceptar automatismes en la designació del nou president de la Comissió, com reclama l'Eurocambra.
Hores abans que els caps d'estat i de govern es trobin en aquesta cimera extraordinària, la Conferència de Presidents que reuneix els caps de grup a l'Eurocambra es reunirà per designar el seu candidat.