El nou Congrés batrà rècord de grups, incloent-hi un de Bildu
Junts segueix sense percentatge suficient per tenir grup i compartirà el Mixt amb 11 formacions
El nou Congrés sorgit de les eleccions d'aquest diumenge, que es constituirà el proper 3 de desembre, serà el que compti amb més grups parlamentaris des de 1978, incloent-hi un d'EH Bildu, i tindrà un dels Mixtes més amplis de la democràcia.
Els partits comptaran amb cinc dies hàbils des de la constitució de les Corts Generals per crear els seus grups parlamentaris al Congrés i al Senat, és a dir, fins al 12 de desembre, sempre que les meses de les dues cambres no ampliïn aquest termini si ho consideren oportú.
El Reglament estableix que tots els partits que tinguin 15 o més escons podran constituir grup parlamentari, requisit que compleixen PSOE, PP, Vox i Unides Podem i les seves confluències.
Però hi ha una segona via per constituir grup propi: superar els cinc diputats i el 5% dels vots a tot el país o el 15% en totes les circumscripcions en què es concorre. Aquesta fórmula li val a Ciutadans, que ha aconseguit 10 actes i el 6,79%; al PNB, amb 7 seients i més del 15% dels vots en les tres províncies basques i també a Bildu, que depassa aquest llindar a Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i Navarra.
També s'asseguren grup amb aquests requisits els independentistes d'Esquerra Republicana, que han sumat 13 escons i estan per sobre d'aquest mínim del 15% a les quatre províncies catalanes.
No li passa el mateix a Junts, que té 8 seients a la Carrera de San Jerónimo, supera el 15% a Girona i Lleida, però no hi arriba ni a Barcelona (11,74%) ni a Tarragona (13,35%). Així les coses, tot fa preveure que aquesta formació passarà una tercera legislatura al Mixt, on va recalar el 2016.
El Mixt, on acaben els diputats que no s'adscriuen a cap grup, podria acollir 21 parlamentaris de 12 formacions, tres de les quals han entrat per primera vegada al Palau de la Carrera de San Jerónimo.
En concret, es preveu que agrupi vuit diputats de Junts, dos d'Unió del Poble Navarro (que s'ha presentat en coalició amb PP i Cs), dos de la CUP, dos de Més País i un de cada un dels següents partits: Fòrum Astúries (soci electoral de PP), Compromís, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), el Partit Regionalista de Cantàbria i Teruel Existe.
SENAT
A la cambra alta, el Reglament exigeix comptar amb deu senadors per poder formar grup propi i és habitual que els majoritaris prestin senadors als petits per permetre'ls arribar a aquest mínim. Una vegada que arrenca el període de sessions, els parlamentaris cedits tornen al seu grup original.
Així, és segur que el PSOE constituirà grup amb els seus 112 senadors i que el PP tindrà el seu amb 95 (96 si se suma la senadora de Navarra+). El tercer grup serà per a ERC, que tindrà 13 senadors i podria repetir fórmula de grup amb EH Bildu (2). El quart li correspon al PNB (10).
A partir d'aquí es desconeix el futur de la resta de partits que tenen algun escó i que són 15. Ciutadans té 8 senadors autonòmics i un més amb la senadora de Navarra+, però no arribarà als 10 que exigeix el reglament. La formació taronja és contrària al préstec d'escons entre partits per assolir aquest mínim exigit, així que si manté aquest criteri, haurà d'acomodar-se al Grup Mixt.
Junts ha tingut grup també propi durant la passada legislatura al costat de Coalició Canària i amb ajuda d'altres partits. Té cinc senadors i els canaris un més, així que necessiten que els prestin 4 per repetir fórmula.
Unides Podem (3), Més País-Compromís (2) i Més (1) es queden a quatre senadors dels necessaris per formar grup, cosa que podrien intentar aliant-se amb altres partits o demanant ajuda. Si no, hauran de passar també al Grup Mixt.
En aquest grup podrien quedar també els tres senadors de Vox, el de Geroa Bai, el d'UPN (Navarra+), el del PAR, el de Coalició per Melilla i els dos senadors de Teruel Existe!
AVANTATGES POLÍTICS I ECONÒMICS
Tenir grup propi suposa grans avantatges polítics, econòmiques i de mitjans. Qui el constitueix té garantida la seva representació en totes les comissions parlamentàries, a la Diputació Permanent i veu pròpia a la Junta de Portaveus i capacitat per intervenir en tots els debats en igualtat de condicions; mentre que dins del Grup Mixt cal repartir-se temps d'intervenció i seients en les comissions.
A les sessions de control, tenir grup propi possibilita entrar als contingents de preguntes i interpel·lacions a govern, així com avantatges a l'hora d'incloure les seves proposicions no de llei en els plens, però en el Grup Mixt tot aquest 'tros de pastís' s'ha de distribuir a parts iguals.
Al pla econòmic, per exemple, durant l'anterior legislatura les forces polítiques que es van constituir en grup van rebre al Congrés una subvenció fixa de 28.597,08 euros mensuals i una altra variable, en funció de nombre de diputats que componien el grup, que ascendia a uns 1.645,49 euros mensuals per escó. El sistema al Senat és idèntic, encara que varien les quantitats.
A més, només haver aconseguit grup parlamentari propi es pot accedir al cobrament de les subvencions per enviament gratuït de propaganda electoral durant la campanya. I els avantatges es perllonguen per a les següents eleccions, perquè els que ara ho aconsegueixin tindran opció a presència en els futurs debats electorals i plans de cobertura informativa dels mitjans públics.