Així serà la nova prova de Batxillerat per accedir a la universitat

Així, la prova només serà obligatòria per als alumnes que vulguin estudiar un Grau universitari, que s'examinaran exclusivament de les assignatures de 2n curs de Batxillerat complint una sèrie d'objectius d'aprenentatge establerts, i les qualificacions es calcularan ponderant un 40% la nota de la prova, que se supera amb un 4 sobre 10, i un 60% la de l'etapa. El resultat haurà de ser igual o superior a 5 per poder accedir a la Universitat.

Pel que fa a les dates, Educació explica que s'han modificat "perquè no interfereixin amb el normal desenvolupament del curs i per garantir que els resultats estiguin disponibles en dates que permetin als estudiants realitzar amb normalitat els tràmits d'admissió a la universitat".

Així, els exàmens hauran de finalitzar abans del dia 15 de juny del 2018, i els seus resultats provisionals han de veure la llum abans del 29 de juny. Mentrestant, la convocatòria extraordinària de juliol haurà d'acabar abans del dia 13 (els resultats han de sortir abans del dia 21) i la de setembre haurà d'acabar abans del 15 de setembre (les notes, abans del dia 22). En general, durarà quatre dies, encara que en comunitats amb llengua cooficial podran ser 5.

S'introdueixen altres novetats, com ara els estudiants podran pujar nota examinant-se d'una segona llengua estrangera a més de la qual els sigui obligatòria, una prova voluntària que la universitat podrà tenir en compte en els seus processos d'admissió.

De fet, els centres universitaris podran fixar-se per seleccionar l'alumne en la nota que ha obtingut en alguna matèria en particular, més enllà de la mitjana obtinguda, en funció de l'itinerari que hagi escollit.

També es podrà millorar la nota examinant-se d'almenys, dues matèries optatives de segon curs o presentant-se a successives convocatòries de la prova, en el cas, la nota que es tindrà en compte serà la més alta que s'obtingui.

La superació de la prova general tindrà valor indefinit i les qualificacions dels exàmens que s'hagin realitzat per pujar nota es guardaran dos cursos acadèmics a partir de la seva superació, tant si es realitzen en finalitzar el curs vigent com si es van fer en l'anterior, segons l'ordre publicada pel ministeri.

Es manté el disseny de les proves en relació a l'any passat, amb un examen per matèria d'un mínim de dos i un màxim de 15 preguntes, una durada de 90 minuts, i una puntuació repartida al 50% entre les preguntes tipus test i les de resposta oberta.

Igual que en la convocatòria del curs passat, l'ordre ministerial recull la "matriu d'especificacions" de cada matèria a examen, és a dir, els estàndards d'aprenentatge avaluables i que pesaran un 70% a la qualificació de cada prova. No obstant això, dins de cada assignatura hi ha temes que tenen més pes i temes que valen menys a l'hora de 'sumar' en aquest 70%.

EN HISTÒRIA, EL FRANQUISME I LA DEMOCRÀCIA 'VALEN' MENYS

En el cas de l'assignatura d'Història d'Espanya, per exemple, els continguts s'han organitzat en cinc blocs i el que té major pes, que ascendeix al 25%, és el corresponent al coneixement de la crisi de l'Antic Règim, la construcció de l'Estat Liberal (1833-1874), la Restauració Borbònica, i les transformacions econòmiques del segle XIX.

Mentrestant, el bloc sobre el coneixement de la Dictadura Franquista (1939-1975) i la Normalització Democràtica d'Espanya i Integració a Europa (des de 1975), que aborda assumptes com ETA, el Govern d'Adolfo Suárez o les preautonomies de Catalunya i el País Basc, té un pes del 15%.

És, de fet, el bloc amb un menor pes relatiu sobre l'avaluació global d'Història d'Espanya, ja que la resta de les àrees, com la Prehistòria, l'Edat Mitjana, o la Segona República i la Guerra Civil tenen assignat un 20%.