Xile i el Perú serien arrossegats per les retallades de producció del coure
«Si no hi ha tancament d’operacions al país, el preu es mantindrà per sota de 2 US$ un quant temps», diuen els experts
Recuperar l'equilibri entre l'oferta i la demanda de coure es configura com un imperatiu per intentar recuperar el preu de la matèria primera, i la retallada de producció és una eina eficaç per aconseguir-ho.
De fet, aquesta mesura ja s'ha aplicat amb força als Estats Units i en alguns països d'Àfrica, així com a la Xina, pel que fa al processament del metall.
En aquest context, els experts avancen que en aquesta oportunitat les males condicions de mercat farien que aquesta pràctica pogués estendre's a Xile i el Perú, països on tradicionalment les retallades productives han estat menors.
«Xile és el país, juntament amb el Perú, més resistent a reduir la producció, però els Estats Units, l’Afganistan i tots els països d'Àsia ja la van reduir, i han tancat moltes operacions, igual que la Xina», explica al Diario Financiero el professor de la Universitat Catòlica Gustavo Lagos.
Què ho explica? Feines més competitives? «Per cultura, les empreses, segurament, tenen més sensibilitat a reduir la producció, perquè això significa acomiadar gent; a més, en general els projectes xilens són bons», assegura.
No obstant això, alts executius del mitjà local han deixat aquesta porta oberta. El president executiu de Codelco, Nelson Pizarro, va dir que no retallar producció és una opció que no descarten, amb la qual cosa va replicar decisions com les que ja van prendre Freeport, que va reduir a un 50% la taxa d'explotació a El Abra, i Collahuasi, que retallarà 30.000 tones anuals.
Al seu torn, el CEO d’Antofagasta plc, Diego Hernández, va projectar recentment que un 30% de la producció nacional quedaria fora si el preu se situa a 1,8 dòlars americans per lliura.
El Perú és un cas especial, ja que la seva producció ha augmentat, amb l'entrada, per exemple, de l'expansió de Cerro Verde, que va costar 4.600 milions de dòlars, per afegir 272.000 tones a les 340.000 que ja produeix. Las Bambas, de Minmetals, va fer el seu primer enviament a la Xina aquesta setmana.
A ESCALA MUNDIAL
A l’Àfrica, els Estats Units o la Xina, les reduccions han estat de més envergadura. Glencore, per exemple, va tancar durant 18 mesos dos projectes a l’Àfrica que suposaven una quantitat de 400.000 tones. Freeport va paralitzar completament una operació a Arizona, mentre que reduirà les extraccions a Tyrone (Nou Mèxic).
Les foneries xineses també van informar que reduiran 350.000 tones aquest any, mentre que mines més petites, com Boseto, a Bostwana, que va produir més de 20.000 tones de coure el 2014, tancaran un parell d'anys. A Mèxic i el Canadà també s'han abaixat algunes persianes.
A Xile, mentrestant, si no es produeixen ajustos la producció podria créixer aquest any a causa de l'efecte de Sierra Gorda i Caserones, que estan augmentant la seva producció, perquè, malgrat que hi perden pel preu del coure, han d'arribar a la seva capacitat de disseny, explica el director de l'Escola de Mineria de la Universitat Central, Miguel Ángel Durán.
«Retallar la producció generalment eleva els costos, per la qual cosa és probable que es tanquin operacions completes durant un temps; això és comú a l'estranger, encara que a Xile és més complex», afegeix l'exexecutiu d’Anglo American.