Uns masegats lliura i euro tracten de llepar-se les ferides davant el fulgurant dòlar
La lliura remunta tímidament des de mínims de tres anys i mig
- L'euro segueix en mínims des de gener i apunta als 1,18 dòlars
El regnat del dòlar persisteix. El ral·li que el 'bitllet verd' protagonitza des de mitjans d'abril s'ha ampliat durant les últimes hores fins a cotes no vistes des d'inicis d'any contra la lliura i l'euro. La moneda britànica se n’ha emportat la pitjor part, amb una caiguda acumulada del 5,6% -set cèntims- des dels màxims no vistos des del Brexit del 17 d'abril. L'euro no es queda a la saga i es deixa un 4,1% des d'aquest dia, un declivi que s'amplia al 5,1% comparat amb la fita de febrer als 1,2556 dòlars.
La culpa del recent auge cal buscar-la, com no podia ser d'altra manera, a la Reserva Federal dels EUA (Fed). "El mercat segueix impulsant el dòlar davant la perspectiva d'una política monetària més agressiva aquest any", recorda Jasper Lawler, analista de London Capital Group. El banc central va mantenir les taxes sense canvis, com estava previst, i va reforçar les seves perspectives que la inflació s'acosti a l'objectiu del 2% a mitjà termini.
Però el fet que no fos tan audaç respecte a una pujada de taxes al juny va decebre al mercat inicialment, cosa que va desinflar el dòlar. I encara que les vendes es van apoderar de la divisa nord-americana, "es manté el suport per a la moneda mentre persisteixin les opcions que es produeixin fins a tres pujades més de tipus aquest any", assenyalen els economistes de Danske Bank.
LA LLIURA, ENTRE EL BOE I EL BREXIT
Igual que en l'euro, és la postura del Banc d'Anglaterra (BoE per les sigles en anglès) el que ha pesat en la lliura, a més del retorn de les preocupacions sobre el Brexit. Després d'un mes de dades més febles del previst, l'enduriment de la política monetària per part del banc central s'ha traslladat a la tardor, des de maig, als ulls dels mercats.
A més, segons un informe publicat per Reuters, els legisladors britànics que donen suport al Brexit han exigit que la primera ministra, Theresa May, abandoni una proposta d'associació duanera amb la Unió Europea una vegada que es produeixi el divorci del bloc. Aquest fet ha revifat les preocupacions sobre la manca d'unitat política britànica sobre les negociacions Brexit i ha soscavat la lliura.
Durant la passada matinada, però, els inversors han provocat un retrocés modest en el 'bitllet verd' des dels recents màxims i es manté des de l'obertura europea al voltant dels 1,1978 dòlars, tot i les dades de l'IPC de l'Eurozona. La inflació del bloc comunitari ha caigut a l'1,2% a l'abril, una dècima per sota de la dada del mes anterior, segons mostren les dades preliminars per al quart mes de l'any publicades per Eurostat aquest dijous. L'índex subjacent, que exclou el comportament dels aliments i l'energia, s'ha situat al 0,7% després de la dada de l'1% de març i lluny de l'objectiu del Banc Central Europeu del 2%.
En la sessió anterior, el creixement econòmic de la zona euro es va alentir, com s'esperava, al 2,5%, que confirma els temors d'una desacceleració al bloc. "El menor ritme del creixement econòmic, combinat amb el debilitament de la inflació, és una combinació que provocarà un banc central més flexible amb la sortida dels estímuls. Això augmenta la divergència entre el banc central dels EUA i el BCE, que tindrà un gran pes en l'euro/dòlar", argumenta Lawler.
