Truss cessa Kwarteng i el converteix en el 'cap de turc' de la crisi del Regne Unit
El govern britànic torna a rectificar i augmentarà l'impost de societats
La primera ministra britànica, Liz Truss, ha decidit cessar el ministre d'Economia, Kwasi Kwarteng, que ha esdevingut la víctima de la crisi que viu el país. Aquesta crisi es va originar amb l'anunci que va fer el mateix Kwarteng del 'minipressupost' el 23 de setembre passat, que incloïa fortes retallades d'impostos i que va ser molt mal rebut pel mercat pels dubtes sobre el seu finançament, provocant la caiguda dels bons.
El Banc d'Anglaterra (BoE) va anunciar que intervenia el 28 de setembre passat amb un programa per comprar gilts (bons de l'Estat a llarg termini) per valor de 65.000 milions de lliures per intentar frenar la sagnia. Un programa que, teòricament, s'acaba avui, tot i que encara no hi ha confirmació per part del BoE.
Kwarteng es converteix així en el 'cap de turc' o el 'boc expiatori' d'aquesta crisi. Aquesta setmana s'ha estat parlant de l'enfrontament entre el Govern i el governador del Banc d'Anglaterra, Andrew Bailey, després que aquest últim afirmés contundent que el programa acabaria avui, com estava previst, cosa que no va agradar. El ministre d'Economia va declarar que, si el mercat queia per la finalització de la intervenció, el responsable en seria Bailey. Quan semblava que era el mateix Bailey qui estava 'a la corda fluixa', la situació gira i Truss intenta tancar la crisi amb el cessament de Kwarteng, que ahir tornava d'urgència de Washington.
Ara, el govern britànic ha hagut de rectificar novament el seu 'minipressupost'. Truss ha ofert una roda de premsa durant la qual ha afirmat que necessiten "actuar per tranquil·litzar els mercats", que la seva "prioritat és l'estabilitat financera" i que, tot i que "això és difícil, sortirem d'aquesta tempesta".
La primera ministra ha indicat que ha hagut d'actuar per l'interès nacional i ha reconegut que hi ha parts del 'minipressupost' del govern que han anat "més lluny i més ràpid" del que s'esperava. Per això ha anunciat la decisió de pujar l'impost de societats al 25%, cosa que permetrà al país recaptar 18.000 milions de lliures.
"En un gir inesperat dels esdeveniments, la primera ministra intenta restablir la credibilitat de la seva administració acomiadant el ministre d'Economia enmig del caos dels mercats que s'ha produït des de l'anunci del seu malaguanyat 'minipressupost', que ha obligat una intervenció d'urgència del Banc d'Anglaterra. El Govern ha dut a terme una sèrie de vergonyosos girs en fals, avançant la data del pla fiscal de Kwarteng, abandonant els plans d'eliminar el tipus màxim del 45% de l'impost sobre la renda i ara espera que faci un gir en els plans d'eliminar l'augment de l'impost de societats el proper abril del 19% al 25%", resumeix Victoria Scholar, cap d'inversions de la companyia britànica Interactive Investor.
Jeremy Hunt, exministre de Salut i Relacions Exteriors, ha estat nomenat nou canceller d'economia. Durant la contesa pel lideratge durant l'estiu, Hunt es va presentar per ser el proper líder conservador, però després de no obtenir prou suport dels seus companys parlamentaris, va recolzar la candidatura de Rishi Sunak.
Truss ha indicat que el seu nou canceller impulsarà la missió d'"anar pel creixement" i reunir les reformes que el Regne Unit necessita.
— Kwasi Kwarteng (@KwasiKwarteng) October 14, 2022
DIMISSIÓ DE TRUSS?
"Després de la destitució del ministre, ara s'especula que un grup d'alts càrrecs conservadors podria demanar la dimissió de Liz Truss la setmana que ve", escriu Victoria Scholar.
Scholar reitera que, deixant marxar Kwarteng, Truss "espera poder posar fi a la bogeria del mercat de gilt ia la caiguda de la lliura, restablir la confiança dels inversors i demostrar a l'electorat que està centrada en la disciplina fiscal, en lloc de a les retallades d'impostos sense finançament".
"El Comitè de Política Monetària (MPC) del Banc d'Anglaterra s'ha centrat a intentar reduir la inflació cap al seu objectiu del 2%. El 'minipressupost' entrava en total conflicte amb la política del banc central en estimular l'activitat econòmica amb retallades d'impostos, endeutament i despeses que provocarien efectes secundaris inflacionistes. L'estira-i-arronsa entre la política fiscal i la monetària és el que ha provocat la venda del mercat de bons i la sensació general de malestar als mercats financers en general”, descriu aquesta experta.
