Tornem-hi? Les famílies estalvien menys que mai des de 2008

Les famílies solen tenir un comportament amb les seves finances personals contracíclic. En èpoques de bonança econòmica eleven el seu deute i en moments recessius augmenten el seu estalvi. En part això s'explica per les expectatives. Durant els últims anys, coincidint amb la recuperació de l'economia, les llars han tornat a elevar el seu consum fins i tot per sobre de la seva renda disponible, cosa que deteriora la seva posició financera. No només es pot atribuir a una millora de la confiança, sinó que la congelació dels salaris amb el retorn de la inflació amenaça amb estendre la tendència recent.

Durant el tercer trimestre, les llars van tenir una taxa d'estalvi negativa del -0,7%. Això vol dir, simplement, que van gastar en consum o inversió més del que tenien entre juliol i setembre, enfront de l'estalvi positiu de l'1,5% de la renda durant el tercer trimestre de l'any anterior. En comptabilitzar també les inversions realitzades, que poden ser en habitatge o productes financers, i les transferències de capital, el resultat per a les famílies va ser d'una necessitat de finançament de 12.887.000 d'euros, segons els comptes Trimestrals no Financeres publicades aquest divendres per l’INE. Tenir necessitat de finançament implica incapacitat per emprendre les despeses compromeses sense deute.

La xifra es dispara respecte a l'any anterior, quan es va situar als 7.988.000 d'euros. És a dir, hi ha un deteriorament del 61% en 12 mesos, fins a la dada amb signe negatiu més voluminós durant un trimestre des de 2008 i, durant un tercer trimestre, des dels 18.009.000 de necessitat de finançament entre juliol i setembre de 2007.

Aquesta estadística és extremadament estacional. Durant els quatre trimestres mòbils la taxa d'estalvi és positiva, del 6,1%, encara que és la més baixa des de 2008. Els tercers trimestres han llançat resultats negatius durant els últims quatre anys, encara que hi ha una tendència cap al fet que s'estengui des dels - 1.638 milions d'euros de 2014. Durant l'última dècada, des de la punxada de la bombolla immobiliària, els primers trimestres han mostrat les dades més negatives, amb una recuperació durant el segon trimestre durant el qual sempre hi ha hagut des de 2008 capacitat de finançament, una menor dada durant el tercer trimestre, i novament capacitat de finançament durant el quart. No obstant això, hi ha un camí de deteriorament en les comparatives interanuals des del 2014, aguditzada durant els últims dos anys.

El valor afegit brut generat per les llars es va elevar un 2,8% durant el tercer trimestre respecte al mateix període de l'any anterior, fins als 57.036.000 d'euros. L'excedent brut d'explotació i renda mixta es va incrementar un 3% fins als 43.317.000, mentre que el saldo de rendes primàries brut va augmentar un 3,2% fins als 189.403.000 d'euros. Aquest últim concepte és el més ampli en estar format per la remuneració dels assalariats i l'evolució de les rendes de la propietat com interessos o dividends.

La renda disponible bruta de les famílies va pujar durant el trimestre als 165.387.000, un 1,3% més respecte a l'exercici anterior, mentre que en termes nets va créixer un 1% fins als 154.169.000 d'euros. Però l'estalvi brut va donar un resultat negatiu de 1.166 milions, mentre que la inversió de les llars es va disparar un 11% fins als 11.107.000.

L'ECONOMIA MILLORA LA SEVA POSICIÓ AMB L'EXTERIOR

Tot i el comportament de les llars, la resta dels agents econòmics van millorar la seva posició financera. La capacitat de finançament de les administracions públiques es va multiplicar gairebé per quatre en passar de 2.348 milions fins als 8.097.000 d'euros durant el tercer trimestre del 2017. Les empreses, per la seva banda, van registrar un saldo positiu de 9.010 milions d'euros, menys que els 9.801.000 de l'any previ, encara que mantenint sempre resultats positius durant aquest període des de 2009.

Les posicions financeres acaben sent vasos comunicants que donen un resultat positiu o negatiu de l'economia enfront de l'exterior. En aquest sentit, l'economia espanyola va registrar durant el tercer trimestre una capacitat de finançament de 8.623.000 d'euros respecte a la resta del món que millora des dels 8.191.000 de l'any anterior. Augmenta amb la mateixa intensitat que el Producte Interior Brut (PIB) nominal -sense tenir en compte la inflació-, de manera que la ràtio respecte al PIB es manté al 3%.

Aquest resultat positiu contribueix a l'alleugeriment de l'alarmant saldo negatiu de la Posició Inversora Internacional (PII) neta o deute extern net, que encara supera el 80% del PIB, enfront de la recomanació del 35% que realitza la Comissió Europea per reduir la vulnerabilitat exterior. La millora es deu tant a les exportacions netes de béns i serveis -descomptant-ne les importacions- de 12.720 milions d'euros, enfront dels 12.580 milions de l'any anterior, com pel saldo de rendes i transferències corrents amb l'exterior, que s'alleuja des de -4.766.000 fins a -4.332.000. Per la seva banda, el saldo de transferències de capital disminueix des de 377 milions fins a un altre saldo positiu de 235 milions.