Tipus al -5% als EUA? La imprevisible herència d'una política monetària que no té precedents

Sí, tot això pertany a un futur figurat. Pura economia ficció. O no tant, perquè un futur així, tan impensable, tan impossible, és el que esperaria a la primera economia del món si repetís els patrons de les tres últimes recessions, les sofertes el 1990 i 1991, 2001 i 2007-2009. La Reserva Federal (Fed), el banc central dels Estats Units, les ha combatut amb unes dràstiques rebaixes dels tipus d'interès.

Aquestes retallades han oscil·lat entre els 5 i els 7 punts percentuals. A la recessió soferta entre juliol de 1990 i març de 1991, la Fed, llavors presidida per Alan Greenspan, va reduir els tipus en 675 punts bàsics, del 9,75% al ​​3%. Una dècada després, i amb Greenspan encara al comandament, va combatre els vuits mesos de contracció viscuts entre març i novembre de 2001 amb una retallada dels interessos de 5,5 punts percentuals, del 6,5% a l'1%.

Sis anys després, i ja amb Ben Bernanke a la presidència, la Fed va lluitar contra la Gran Recessió, que va ser el major cicle contractiu des de la Gran Depressió dels anys 30 perquè es va perllongar durant 18 mesos entre desembre de 2007 i juny de 2009, amb una altra seqüència història. Abaratir el preu del diner del 5,25% al ​​0-0,25%. El banc central nord-americà mai havia arribat tan lluny a l'hora d'abaixar els tipus.

Aquests tres cicles evidencien dues realitats que caminen paral·leles: cada recessió condueix cada vegada a tipus més reduïts quan acaba la seqüència de retallades -3% a la primera, 1% en la segona i 0-0,25% a la tercera- i cada cicle de pujades dels tipus posterior finalitza amb un sostre més baix (9,75%, 6,5% i 5,25%).

Si la Reserva Federal fa el que s'espera, els tipus no es mouran per ara

RES ÉS IGUAL

En l'actualitat, la segona d'aquestes realitats arriba a cotes sense precedents. Després de 87 mesos de creixement a l'esquena, ja que oficialment la recessió va acabar als EUA al juliol de 2009, la Fed amb prou feines ha tingut marge per elevar els tipus una vegada. Va ser al desembre de 2015, quan els va pujar en un quart de punt, d'aquest històric 0-0,25% al ​​no menys espectacular 0,25-0,50%.

I així segueixen, a l'espera de la decisió que l'entitat presidida per Janet Yellen, que va rellevar Bernanke el 2014, ha d'adoptar en la reunió de política monetària que comença avui dimarts i finalitzarà demà. Si la Fed fa el que s'espera, els tipus no es mouran per ara. "Està bastant clar que la Fed no apujarà els tipus d'interès aquesta setmana, però que segurament farà servir la reunió per establir l'escenari per a desembre i més endavant", assegura Luke Bartholomew, gestor d'Aberdeen AM.

Ara bé, tot i que aquest dimecres anunciï una pujada que el mercat no espera, i fins i tot encara que emprengui alguna pujada addicional els pròxims mesos, aquest cicle alcista dels tipus ja és diferent a qualsevol altre. Com assegura Yves Longchamp, director d'anàlisi d'Ethenea Independent Investors AG, "queda clar que la Fed s'ha retardat en el present cicle a l'hora d'efectuar una pujada de tipus, encara que resulta obvi també que aquest cicle era diferent". És més, la necessitat de recuperar part d'aquest terreny i comptar amb més marge en el futur han de figurar entre els arguments que Yellen esgrimirà aquesta setmana en el cas que vulgui sorprendre amb un repunt dels tipus.

EL FUTUR SEMPRE S'AVANÇA

Perquè els baixos interessos actuals ho canvien tot. Si la Fed repetís el patró que ha seguit en les últimes recessions, consistent a rebaixar el preu del diner entre 5 i 7 punts percentuals, aquest retard anticipa un panorama sense precedents. Per molt que li doni temps a elevar els tipus fins a l'1,5% o el 2%, un nivell d'arribada que requeriria entre quatre i sis pujades addicionals dels interessos que el mercat no contempla actualment de cap manera i que tot i així seguiria sent anormalment reduïda, Yellen -o qui la succeeixi- no podrà explotar tant la palanca dels tipus. Llevat que, és clar, porti a la realitat aquest exercici d'economia ficció i situï els tipus oficials en el -3%, el -4% o el -5%.

Conscient d'aquesta limitació, Yellen, durant la seva recent intervenció al Simposi de Jackson Hole, ja va preparar el terreny per confirmar que la Fed està treballant en l'estratègia monetària que seguirà en el futur. Partint de la dada que, de mitjana, l'entitat ha rebaixat els tipus en 5,5 punts percentuals les nou últimes recessions, va minimitzar la importància que tindrà que ara es quedi per sota. "Aquesta simple comparació exagera els límits de la política monetària a partir d'uns tipus del 0%", ha matisat.

Tot i que, sobretot, es va centrar en assegurar que la Fed disposa de més eines. "Que ara hi hagi poc marge per abaixar els tipus no vol dir que la Fed no pugui proveir una apreciable acomodació monetària en cas que el creixement perdi força a curt termini", ha defensat. I va sentenciar: "Fins i tot si els tipus segueixen més baixos que en el passat, crec que la política monetària serà capaç de respondre efectivament davant futures recessions".

La seva seguretat, però, no convenç tothom. Larry Summers, que va ser secretari del Tresor dels EUA amb Bill Clinton i va sonar per rellevar Bernanke al capdavant de la Fed, té més dubtes sobre les autèntiques capacitats de l'entitat monetària. "La Fed creu que podrà combatre la següent recessió. No hauria d'estar-ne tan segura", va escriure a The Washington Post.

De moment, aquest debat sona llunyà. Sembla que la Fed ja en té prou amb decidir si apuja o no els tipus aquest dimecres. Però Yellen, a Jakcson Hole, ja ho va elevar a l'esfera pública. Perquè sap que el futur ja l'espera. I també una recessió que, per calendari -el cicle expansiu més longeu va durar 120 mesos-, vindrà més aviat que tard.