Saxo Bank: "Catalunya ja té molts dels atributs d'un Estat independent reeixit"

Aquí és on grinyola un favorable anàlisi en el qual destaca que "dins de la Unió Europea, una Catalunya independent ocuparia el tretzè lloc en un hipotètic rànquing UE29". Una situació que, a dia d'avui, és una quimera, ja que des dels estaments europeus s'ha assenyalat que davant d'una secessió s'aplicaria la 'doctrina Prodi' -en al·lusió a l'època durant el qual Romano Prodi era president de la Comissió Europea- . La posició davant l'independentisme és que si una part d'un territori d'un Estat membre deixa de ser part d'aquest Estat perquè s'independitza, els Tractats de la UE deixaran d'aplicar a aquest territori.

Dins de la Unió Europea, una Catalunya independent ocuparia el tretzè lloc en un hipotètic rànquing UE29

I, per tant, hauria d'abandonar la Unió Monetària i l'euro. O seguir el camí de Kosovo i Montenegro i mantenir la moneda sense tenir cap poder en les decisions que es prenen en el si de les institucions europees, ni accedir als circuits oficials de finançament de l'Eurozona.

No obstant això, cenyint només a qüestions relacionades amb l'economia catalana i sota el supòsit de romandre al club europeu, "la regió seria viable com a país independent", afirma Dembik, ja que posseeix "algunes característiques distintives que solen compartir les economies desenvolupades reeixides". Es basa l'expert de l'entitat amb seu a Copenhaguen en tres criteris: "el país necessita tenir una economia diversificada i internacionalitzada amb alta productivitat".

OBERTURA ECONÒMICA

Catalunya, principal contribuent al PIB nacional (al voltant del 18,9%) i el PIB de la qual per càpita (PPP) és del 18,8%, superior a la mitjana espanyola, ha aconseguit internacionalitzar la seva economia durant els últims anys, "amb un superàvit comercial de l’11,5% del PIB el 2015", recorda Dembik.

Aquesta obertura econòmica, juntament amb l'auge del sector de la construcció i l'entrada a la zona euro, explica "el miracle econòmic que va tenir lloc entre 1999 i 2008 i es va caracteritzar per un creixement mitjà del PIB anual del 3,7%", rememora l'analista. No obstant això, "els vint-i-vuit” són, òbviament, el destí natural de les exportacions (els tres principals socis comercials són Alemanya, França i Itàlia). Però una vegada més aquests números trontollen si la regió queda exclosa de les vies comercials europees.

De fet, aquesta tesi es contraposa amb una altra anàlisi d'ING en la qual es destaca que les empreses exportadores a la UE patiran dramàticament la pèrdua d'afiliació europea de la regió. Més si es té en compte que la potència exportadora de Catalunya -que s'ha incrementat un 8% durant els últims dos anys- es concentra a la UE, els estats membres de la qual reben un 65% de les vendes exteriors totals de la regió. Són a prop de 43.000 milions d'euros, comparats amb els poc més de 22.000 milions que la comunitat autònoma exporta a la resta del món.

No obstant això, Catalunya també ha dut a terme una reeixida diversificació comercial que ha estat impulsada durant la crisi sobirana europea. "El resultat és força convincent, ja que la quota de les exportacions a països no pertanyents a la UE (especialment a Sud-Amèrica) ha augmentat del 26,7% el 2000, al 35%, el 2015", explica Dembik.

Però seria insuficient segons l'anàlisi d'ING. Per posar només un exemple, el 2016, les vendes catalanes només a Portugal van superar la suma de les exportacions als EUA, a la Xina i al Japó. El país lusità és el quart soci comercial de Catalunya, per sobre del Regne Unit. A aquestes xifres cal sumar-hi el consum intern de productes catalans al mercat estatal, on la regió ven un 45% de la seva producció. L'abandonament del mercat comunitari, matisava l'entitat amb seu a Amsterdam, "suposaria la imposició d'aranzels i l'increment dels costos administratius de les companyies".

ECONOMIA DIVERSIFICADA I PRODUCTIVITAT

Quant als factors interns, "Catalunya és una economia molt diversificada i presenta una estructura de producció més equilibrada que altres regions espanyoles", explica Dembick. "El sector primari ocupa un pes petit i els serveis són el sector dominant, igual que en altres països desenvolupats, però el valor afegit de la indústria és força gran si es compara amb Espanya i la resta de la UE".

La indústria segueix sent un pilar clau de l'economia catalana, que també té un sector manufacturer molt important

Després d'un fort descens de 2009 a 2013 després del col·lapse de la bombolla immobiliària, la indústria ha guanyat impuls gràcies a les exportacions i sembla estar en millor posició en comparació amb fa uns anys. Contràriament a moltes altres regions que van patir la desindustrialització, "la indústria segueix sent un pilar clau de l'economia catalana, que també té un sector manufacturer molt important", exposa l'expert de Saxo Bank. A més, "s'han corregit els desequilibris que van conduir a la crisi, especialment al sector de la construcció, que finalment ha tornat a nivells normals", arrodoneix.

La gran assignatura pendent, però, és la productivitat. "És el criteri en què més endarrerida està Catalunya, igual que Espanya", exposa l'economista. Tot i que la productivitat va augmentar després de la crisi a Espanya com a conseqüència de la robotització (el creixement mitjà anual de la productivitat d'Espanya durant l'última dècada ha estat superior al d'Alemanya, amb un 1,2% enfront d'un 0,7 %), "el país encara té un llarg camí per arribar a construir un model de creixement econòmic basat en la innovació i el coneixement, com ho demostra la baixa classificació d'Espanya als estudis PISA", prossegueix Dembik.

No obstant això, és novament optimista, ja que creu que Catalunya és probablement una de les regions espanyoles millor situades per afrontar aquesta qüestió. El 2015, les dades de la Generalitat de Catalunya van confirmar un fort increment de la inversió estrangera (+60,4% davant l’11% a Espanya durant el mateix període) cosa que evidencia un major atractiu.

Independentment de si tria el camí de la independència o roman amb Espanya, l'economista de Saxo Bank fa una darrera recomanació a Catalunya: "Invertir més en capital humà i educació per evitar tornar als seus vells costums i dependre de baixos salaris per al creixement econòmic".