Què esperar del govern de Starmer? "Hi haurà canvis modestos, però no radicals"

Per exemple, des de Berenberg tenen clar que "ara arriba la part difícil" per al Partit Laborista, ja que el mercat té posades grans expectatives en la nova era que s'obre al país, després de 14 anys ininterromputs de govern del Partit Conservador.

"Espera canvis de política modestos, però no radicals", diuen els experts de la companyia alemanya d'anàlisi, que assenyalen que "unes relacions pragmàtiques i fiables amb la UE i una reforma de les normes de planificació són modestos aspectes positius per al creixement" de l'economia britànica.

Des de Berenberg assenyalen també que encara que els laboristes han augmentat la seva quota de vot popular en relació amb el 2019, han guanyat "decisivament" al sistema britànic de majoria relativa (first-past-the-post) perquè "moltes persones que havien votat els conservadors el 2019 ara van desertar no només cap als laboristes, sinó també cap al Partit Reformista d'extrema dreta i els Demòcrates Liberals”. En aquest sentit, apunten els analistes de la casa alemanya, "el resultat no és un mandat tan fort per als laboristes com pot suggerir l'avantatge en termes d'escons parlamentaris".

Recorden, així mateix, que els laboristes s'han compromès a seguir una estratègia "favorable al creixement, a les empreses i als treballadors", cosa que segons la seva opinió "no serà fàcil". Tot i que creuen que unes relacions més tranquil·les amb el mercat principal del Regne Unit, la UE, "poden afavorir les perspectives d'inversió i exportació".

A més, des de la Berenberg exposen que una reforma pendent de les normes de planificació de la construcció residencial "contribuirà a alleujar l'escassetat d'habitatges i millorar la mobilitat laboral amb el temps". Tot i això, el Regne Unit "quasi no disposa de marge fiscal", i això malgrat les optimistes previsions de creixement de l'Oficina de Responsabilitat Pressupostària (OBR).

Cal destacar que l'OBR preveu un creixement del Producte Interior Brut (PIB) de l'1,9% per al 2025 i del 2,0% per al 2026, per sobre de les projeccions de Berenberg de l'1,6% per al 2025 i de l'1,7 % per al 2026 i de les del consens de Bloomberg, que apunten només l'1,2% i l'1,4%, respectivament. "Un creixement inferior al previst per l'OBR obligaria el nou Govern a prendre decisions fiscals més difícils", apunten els estrategs de la casa alemanya.

ARMA DE DOBLE FIL

És més, aquests estrategs consideren que per al Govern laborista, la seva sòlida majoria al Parlament "podria ser una arma de doble fil". I és que encara que signifiqui que Starmer "no necessita parar esment als seus diputats més esquerrans", també cal tenir en compte que "una majoria desproporcionada -i un Partit Conservador que s'inclini cap a les tesis de Nigel Farage- podria animar els laboristes a allunyar-se del centre i seguir amb el temps una agenda política 'laborista pura' més costosa”.

Després de tot, comenten, "tenir una oposició assenyada i considerable com a 'govern en espera' pot ajudar una administració a mantenir-se en el camí recte i estret de la moderació pragmàtica". Però, diuen, “pot ser que Starmer no tingui aquesta oposició”.

Per part seva, Naeem Aslam, cap d'inversions a Zaye Capital Markets, diu que al Regne Unit "hi ha una sensació de cert alleujament" després de la victòria del Partit Laborista, ja que els conservadors "només han portat més misèria durant els últims 10 anys". "Bàsicament, hi ha esperança una vegada més per a l'economia del Regne Unit", i és que el canvi de lideratge del Partit Conservador al Partit Laborista "ha fet que els inversors se sentin optimistes que finalment tindrem algú que realment pugui curar algunes de les ferides autoinfligides, com el Brexit, i tornar a encarrilar l'economia".

"Això es deu al fet que el Partit Conservador va enriquir principalment els rics, mentre que la resta de la nació va veure com els seus ingressos disponibles disminuïen ràpidament", afegeix aquest analista, que diu que també hi ha esperança que el Regne Unit "es torni més veritablement independent i potencialment s'abstingui de participar en guerres iniciades per altres països com els Estats Units".

I Neil Wilson, analista en cap de mercat de markets.com, coincideix amb els seus col·legues de Berenberg en assenyalar que malgrat haver "guanyat en gran", el mandat de Starmer "no és tan segur com se suggeriria pel nombre de parlamentaris". Ho diu perquè “amb moltes majories escasses, podria ser més difícil per a Starmer del que revela el mapa electoral implementar reformes econòmiques realment profundes”. Creu, de fet, que “la principal oposició de Starmer podria provenir de les seves pròpies files”.

Des de Jupiter AM, els gestors d'inversions de l'equip de renda fixa Mark Nash, Huw Davies i James Novotny assenyalen que ara els laboristes "hauran de convèncer el mercat, i també l'electorat, que són fiscalment prudents alhora que milloren el mal estat dels serveis públics britànics i l'anèmic perfil de productivitat i creixement" cosa que, segons adverteixen, "no serà fàcil".

"El creixement serà la seva 'targeta de sortida de la presó', fàcil de dir, però difícil de complir. És probable que dipositin les seves esperances en un millor acord comercial amb la UE per intentar reduir les friccions a la frontera amb la UE, i també en la liberalització de les lleis de planificació del Regne Unit”, apunten des de la gestora. I "si tenen èxit en aquest afany, és possible que reneixi l'esperança d'un creixement més gran al Regne Unit i d'una menor pressió inflacionista al país".

Segons expliquen, "la victòria dels laboristes significa que hem entrat en un període de relativa estabilitat a la política britànica" i que ara el Regne Unit "bé podria semblar un paradís d'estabilitat política, un paisatge molt diferent del dels anys posteriors al referèndum del Brexit".

PROMESES CLAU DELS LABORISTES

En qualsevol cas, convé recordar algunes de les promeses clau que recull el manifest del Partit Laborista, encara que cal veure quines acaben convertint-se en la prioritat de Starmer i els seus una vegada assumeixin el poder:

- Dues regles fiscals: que els ingressos cobreixin les despeses corrents i que la proporció entre deute públic i PIB disminueixi el cinquè any de l'horitzó de previsió.

- No apujar els grans impostos (IRPF, IVA, impost de societats, seguretat social...), però sí augmentar els trams impositius.

- Modestes mesures de recaptació per finançar els compromisos prioritaris (reducció dels temps d'espera al Servei Nacional de Salut, contractació de 6.500 professors més...).

- Augment de la pressió fiscal sobre alguns grups petits: reforma dels avantatges fiscals per als estrangers no domiciliats, impost de successions sobre els fideïcomisos extraterritorials, impost sobre alguns ingressos de capital privat, major impost sobre els guanys inesperats del petroli/gas, IVA íntegre per a les escoles privades...

- Augment progressiu de la despesa en defensa fins al 2,5% del PIB.

- Entorn normatiu favorable a la innovació, la inversió i l'ocupació.

- Fons nacionals d'inversió de 7.300 milions de lliures per donar suport a la inversió privada

- Incentius perquè els fons de pensions inverteixin més al Regne Unit.

- El ferrocarril passarà a ser de titularitat pública a mesura que expirin els contractes de serveis (no expropiació).

- Reformar el sistema de planificació per permetre la construcció en terrenys addicionals.

- Enduriment a petita escala de la legislació laboral (no als contractes de zero hores, més veu dels treballadors, i sindicats, perquè es respectin les normes...).