George Lagarias, economista en cap de Forvis Mazars, creu que la Fed no ha d'actuar amb agressivitat
Tret de sorpresa d'última hora, la Reserva Federal (Fed) baixarà els tipus d'interès aquest mes de setembre. Tot i això, el mercat està completament dividit sobre la magnitud d'aquesta baixada de les taxes de referència: segons dades de FedWatch, els inversors donen un 57% de probabilitat que la retallada sigui de 25 punts bàsics (pb) i un 43% al fet que aquesta sigui de 50 pb. Per a alguns analistes, aquesta segona opció pot tenir un desenllaç fatal.
"No veig la urgència d'una retallada de 50 punts bàsics. La retallada de 50 pb podria enviar un missatge equivocat als mercats i a l'economia. Podria enviar un missatge d'urgència i, ja sabeu, això podria ser una profecia autocomplida", ha dit indicat George Lagarias, economista en cap de Forvis Mazars, en una entrevista concedida a CNBC.
Segons aquest expert, una retallada d'aquesta magnitud podria espantar els mercats financers i enviar un missatge equivocat sobre el risc imminent de recessió. "Per tant, seria molt perillós que ho fessin sense una raó específica. Llevat que hi hagi un esdeveniment, una cosa que pertorbi els mercats, no hi ha raó per al pànic", ha afegit Lagarias, que es mostra "fermament" al bàndol dels que advoquen per una reducció de 25 pb.
Al conclave de Jackson Hole, el president de la Fed, Jerome Powell, va assegurar que havia "arribat el moment" d'"ajustar la política monetària", encara que no va donar pistes sobre la magnitud de la primera retallada del banc central nord-americà. "La direcció que cal seguir és clara, i el moment i el ritme de les retallades de taxes dependran de les dades que s'obtinguin, l'evolució de les perspectives i l'equilibri de riscos", va destacar.
Per part seva, Raphael Bostic, president de la Fed d'Atlanta, va assegurar ahir que el banc central no ha d'esperar que la inflació baixi fins a l'objectiu del 2% interanual per iniciar les retallades de tipus. Si ho fes, va alertar Bostic, podria posar en perill la salut del mercat laboral.
"La taxa d'atur ha augmentat aquest any, però el 4,3% està amb prou feines una mica per sobre de la projecció a llarg termini del Comitè del 4,2%. La creació mensual d'ocupació mostra un panorama similar. La mitjana mòbil de 12 mesos va ser de 209.000 nous llocs de treball per mes, encara saludables, fins al juliol del 2024. Però aquesta xifra ha disminuït constantment des d'una mitjana de 12 mesos de 264.000 el juliol del 2023", ha explicat Bostic.
Les dades publicades aquest dimecres van mostrar que les ofertes d'ocupació als EUA van caure al juliol al nivell més baix en tres anys i mig. Aquesta dada s'ha considerat un altre senyal de debilitat al mercat laboral. En aquest sentit, l'informe d'ocupació que es coneixerà aquest divendres serà clau per orientar la política del banc central nord-americà, ja que la Fed està molt centrada en el doble mandat de baixar la inflació i aconseguir la plena ocupació. En aquest sentit, una nova decepció podria donar arguments extra a la Fed per fer una reducció de 50 pb.
"S'està produint un alentiment, d'això no hi ha dubte, però crec que estem molt lluny d'una recessió. Entenc que hi ha una desacceleració al mercat laboral, però una part té a veure amb un augment de l'oferta més que amb una disminució de la demanda", ha afegit Lagarias, que ha mantingut que la Fed no actuarà "de manera agressiva" mentre no hi hagi indicis clars que s'està gestant una recessió.