"Ni la deflació ni el BCE tindran força per dinamitar a l'euro", segons experts
El banc central, a voltes amb el tipus de canvi de l'euro
El mercat, la inexistent inflació i la guerra de divises que neguen però practiquen la Reserva Federal dels EUA (Fed) i el Banc del Japó (BoJ) fan alçaprem perquè el Banc Central Europeu (BCE) adopti mesures en la seva reunió de setembre. La pressió sobre l'organisme ha provocat nerviosisme entre els membres del seu Consell de Govern amb declaracions creuades sobre la vigilància que l'organisme exerceix sobre el preu del diner. Però ni la deflació d'agost ni el BCE no evitaran l'avanç de l'euro.
Noticia relacionada
L'anunci de la Fed sobre la flexibilització del seu objectiu d'inflació deixa les portes obertes a tipus baixos i estímuls infinits mentre la inflació es dispara alhora que el dòlar es manté feble, la qual cosa millora la competitivitat dels EUA en els mercats internacionals. Si no és una guerra de divises, ho sembla, apunten els experts, mentre diversos bancs d'inversió vaticinen un ‘bitllet verd’ fins a un 36% més barat i en el si del banc central de l'eurozona els seus dirigents caminen a voltes amb el tipus de canvi.
En una entrevista amb Reuters el dilluns, Isabel Schnabel, membre del Consell de Govern del BCE, va restar importància a la pujada del 4% de l'euro enguany, afegint que no la preocupava "massa l'evolució dels tipus de canvi". No obstant això, el seu col·lega Philip Lane la contradeia el dimarts, assenyalant que “el tipus de canvi sí que importa”, suggerint que la institució no es quedarà amb els braços plegats davant l'apreciació sostinguda de la moneda, amb la consegüent onada de vendes en l'euro. En poques hores es devaluava més d'un 1%, des de 1,20 dòlars a 1,1850 dòlars.
La divisió dels banquers centrals augura una nova pugna al si del BCE, que es quedarà en la rereguarda, mentre la resta de bancs centrals no es quedaran inactius i veure com s'enforteix la seva moneda. A més de la Fed, el Banc del Japó ja ha enviat senyals de voler reprimir l'auge del ien, per la qual cosa “el BoJ no dubtarà a agregar estímuls si és necessari”, apunta Stephen Innes, analista d'AxiTrade.
Si l'institut emissor europeu no pren cartes en l'assumpte, els inversors que han elevat a l'euro al seu nivell més alt en més de dos anys enfront del dòlar poden causar un altre maldecap als dirigents econòmics del bloc, en avivar el temor a la deflació a mesura que es disparen els deutes sobirans i privats. “Amb l'eurozona derivant cap a territori deflacionari fins i tot amb la pantagruèlica impressió de diners en forma de més d'un bilió d'euros en estímuls, el BCE té un problema real a les seves mans”, indica Karim Yousfi, estratega d'Audacity Capital.
"La presidenta del BCE, Christine Lagarde, s'enfronta ara a un altre moment de 'el que sigui necessari' a mesura que la crisi de Covid avança cap a un nou capítol que afectarà no sols els mercats de valors, sinó a la zona euro en conjunt”, agrega l'expert. Però altres economistes asseguren que la Fed ja ha avançat al Banc Central Europeu i gaudeix de molt més marge de maniobra, mentre el BCE segueix lligat de peus i mans quant als tipus d'interès.
“Mirant la comunicació recent del BCE i la FED, la Fed gaudeix actualment de més credibilitat que el BCE”, afirma Innes, per a qui els membres de la Fed porten gran avantatge a l'hora de mostrar-se ‘dovish’. “Les reunions de setembre de tots dos organismes podrien transcórrer sense novetats, però la Fed sembla estar per davant del joc, la qual cosa suggereix que la pressió alcista de l'euro/dòlar podria persistir”, afegeix l'analista d'AxiTrade.
