Morgan Stanley adverteix del risc que la zona euro entri en "franca recessió"

En un hipotètic escenari baixista, en què els preus de les matèries primeres augmentessin més del que s'esperava actualment, la zona euro "entraria en franca recessió", anticipa Morgan Stanley. Això seria així per una combinació d'uns preus del Brent a nivells de 150 dòlars el barril al costat de l'augment de les matèries primeres agrícoles en un 20%, cosa que faria que el consum i la inversió es reduïssin en 1 i 2,6 punts percentuals, respectivament.

"En absència de qualsevol intervenció de política fiscal destinada a suavitzar el cop, el PIB (de la zona euro) es reduiria en 1,1 punts percentuals més als propers quatre trimestres, amb una recessió que es prolongaria fins al primer semestre del 2023", expliquen des de Morgan Stanley.

PETROLI I ALIMENTS

Segons els càlculs del banc nord-americà, un increment del 100% dels preus del petroli redueix el consum en 80 punts bàsics al trimestre següent, ja que els consumidors frenen el consum en una àmplia gamma d'articles.

Aquestes pertorbacions negatives també afecten la inversió, ja que un augment del 100% dels preus del petroli redueix la inversió total en un 3,4% durant el trimestre, amb un impacte desproporcionat en sectors com l'automòbil, el sector immobiliari i la indústria pesada.

El Consell Europeu ha arribat a un acord aquesta setmana sobre l'adopció d'un sisè paquet de sancions sobre Rússia, que inclou un embargament de petroli rus per a finals d'any. El pla bloquejarà més de dos terços de les importacions de petroli rus, que podrien augmentar fins al 90% amb les promeses d'Alemanya i Polònia d'aturar les importacions de petroli per oleoducte. "Ja incorporem aquests esdeveniments a les nostres previsions, destacant l'alt risc d'un embargament de petroli. Això comportaria probablement un nou augment dels preus del petroli, amb repercussions negatives en el creixement de la zona euro", subratlla Morgan.

Tot i això, el banc no només està preocupat per l'impacte econòmic dels alts preus del cru, sinó també per la pujada dels preus dels aliments. "Més enllà del petroli, des de l'any passat hem observat un fort augment en una àmplia gamma de productes bàsics, amb aliments en particular", reconeix.

Un augment similar al comentat al petroli en els preus dels aliments impactaria negativament en el consum en 110 punts bàsics, afectant més el consum d'aliments i els serveis. Així mateix, aquest increment també provocaria una caiguda de la inversió, especialment als sectors de l'agricultura i la construcció.

L'índex de preus dels aliments de la FAO, una mesura àmplia de l'evolució mundial dels productes alimentaris, va augmentar més del 68% a l'abril des del mínim de maig del 2020, mentre que des del començament d'any puja un 17%, i la major part d'aquesta revaloració ha tingut lloc després de la invasió d'Ucraïna a finals de febrer. Aquestes tensions s‟han reflectit en la inflació dels consumidors, malgrat les intervencions polítiques per contenir l‟augment dels preus de l‟energia al detall. Des del desembre de l'any passat, l'energia a la cistella de l'IPCH ha pujat un 18%, mentre que l'agregat ampli d'aliments ha pujat un 4%.