Montero xifra en 5.000 milions l'impacte de l'impost hipotecari
Si hi ha retroactivitat les devolucions podrien afectar en quatre o cinc dècimes el dèficit públic
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha afirmat aquest dimarts que el Govern està "expectant" el pronunciament del Tribunal Suprem sobre l'impost d'actes jurídics documentats (AJD), i per primera vegada ha xifrat l'impacte que podria tenir la mesura a les comunitats autònomes, si es confirma la sentència i s'imposa una retroactivitat de quatre anys. En aquest cas els afectats podrien reclamar fins a 5.000 milions d'euros.
Així ho ha assenyalat durant la seva intervenció al Fòrum Cinco Días, després que el Tribunal Suprem s'ajornés a aquest dimarts el seu pronunciament sobre qui ha de pagar l'impost hipotecari. La discussió dels 28 membres del ple de la Sala del Contenciós-Administratiu es va perllongar dilluns durant unes vuit hores sense que s'arribés a un acord.
El Govern prepara un pla si la sentència és favorable als compradors d'habitatge perquè es coordinin les actuacions amb les CA i entitats financeres
"Estem tots expectants per escoltar la deliberació de la sala del Suprem, de la declaració que es formuli oficialment", ha dit Montero, que ha revelat que, "evidentment", el Govern té “estudiats els diferents escenaris", ha assegurat segons recull Europa Press.
La titular d'Hisenda ha indicat que el Govern traslladarà les mesures que corresponguin quan toqui, però primer s'ha de pronunciar el Suprem, que és "a qui li correspon". Encara que durant la seva intervenció la ministra ha subratllat que l'Executiu té preparat un "pla" en cas que la sentència sigui favorable als compradors d'habitatge, de manera que es coordinin les actuacions amb comunitats autònomes i entitats financeres.
Aquest pla, ha dit Montero segons recull Efe, també contempla el potencial impacte que aquestes devolucions, encara que siguin temporals, afectin el dèficit públic, és a dir, que coincideixi amb la reclamació a les entitats financeres perquè el dèficit no l’hagin de suportar els comptes públics. "Si això passés", ha advertit, suposaria un increment de quatre o cinc dècimes en l'objectiu de dèficit, cosa que "posaria en risc la sortida del procediment del dèficit excessiu" en què Espanya està immersa des de 2009 i del qual es preveu que surti aquest any en situar el seu dèficit per sota del 3% del PIB.
En tot cas, la titular d'Hisenda ha indicat que si es produís aquest impacte, el Govern parlaria amb Brussel·les perquè tingui en compte que aquesta desviació de quatre o cinc dècimes en el dèficit no obeeix a l'Estat sinó a aquesta circumstància sobrevinguda. Tot i que el Govern confia que en la decisió es reflecteixi amb nitidesa el pronunciament per emprendre les actuacions que corresponguin.
