Merkel posa la pressió sobre Rajoy: les pensions pujaran a Alemanya més d'un 3%

A Alemanya la pensió màxima és de 2.742 euros, i per assolir-la cal haver pagat durant 45 anys la cotització més alta

En concret, segons ha anunciat aquest dimarts el ministre de Treball alemany, Hubertus Heil, les pensions pujaran aquest any al país germànic un 3,2% a l'est i un 3,4% a l'oest. "Aquest any el bon acompliment del mercat laboral i els augments de salaris portaran també a pensions més altes", ha dit Heil durant la roda de premsa en què ha fet l'anunci, segons recull Efe.

Cal assenyalar que la suma de les pensions es revisa anualment a Alemanya amb base a les dades de l'Oficina Federal d'Estadística del país (Destatis) sobre l'evolució dels salaris bruts. Així, l'augment dels sous ha permès augmentar també la suma de les pensions, tot i que la pujada serà diferent entre l'est i l'oest.

Això es deu al fet que la diferència forma part d'un procés per equiparar el valor de les pensions que reben els ciutadans del territori de l'extinta RDA amb les de la resta del país. Així, la pensió mitjana actual és de 1.124 euros per als homes de l'oest del país i de 1.040 euros per als homes al territori de l'extinta República Democràtica Alemanya (RDA). Per la seva banda, a l'est la pensió mitjana per a les dones és de 846 euros, mentre que a l'oest és de 580 euros, perquè les jubilades de l'est tenen normalment més anys de cotització.

A Alemanya, a més, la pensió màxima és de 2.742 euros, i per assolir-la cal haver pagat durant 45 anys la cotització més alta, de manera que aquest valor sol considerar merament teòric. És més, no hi ha una pensió mínima legal, però sí un mecanisme, similar al de l'ajuda social, que permet pujar la pensió fins al mínim d'existència.

L'edat de jubilació al país que lidera Merkel es troba actualment als 65 anys i 6 mesos, tot i que ja s'ha decretat la seva pujada gradual fins arribar als 67 el 2031. Això es deu al debat obert a Alemanya des de fa anys, sobre la necessitat de canviar el model de pensions per garantir el seu futur davant els canvis demogràfics que s'han produït. I és que a Alemanya, com a Espanya, el cada vegada menor nombre de naixements fa perillar el sistema.

De fet, el finançament del sistema de pensions germànic s'aconsegueix gràcies a les cotitzacions dels treballadors actuals. En concret, el repartiment es realitza en base de les cotitzacions dels treballadors, que són les que paguen les pensions dels jubilats, encara que també hi ha aportacions del pressupost federal.

Des de finals del segle XX són moltes les veus que han alertat, des del Govern alemany, que per mantenir el nivell de vida dels jubilats, s'ha de completar la pensió amb plans privats de jubilació, que, en part, reben subsidis de l'Estat. Aquest debat també ha sorgit a Espanya, i fins i tot alguns polítics han insinuat que els espanyols han de contractar un pla privat si volen tenir assegurat el seu retir.

Durant les últimes setmanes són diverses les ocasions en què els pensionistes han sortit al carrer per protestar contra l'escassa revaloració de les pensions decretada pel Govern de Mariano Rajoy, del 0,25%. De fet, la pressió de les protestes va portar el cap de l'Executiu a comparèixer fa uns dies al Congrés dels Diputats, en un ple monogràfic sobre les pensions, durant el qual es va comprometre a seguir pujant les pensions en la mesura possible -dies abans havia reconegut que era impossible revalorar aquestes prestacions d'acord a l’IPC- i va anunciar un augment de les pensions mínimes i de viudetat sempre que s'aprovin els pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a 2018.

De moment, el Govern es nega a incrementar aquestes prestacions més d'un 0,25%, perquè els comptes no surten. Aquest dimarts el Banc d'Espanya (BdE) s'ha pronunciat al respecte i ha assegurat que un augment superior a aquest nivell requeriria modificar alguns paràmetres del sistema, bé pel costat de les despeses, reduint-les, bé pel dels ingressos, augmentant-los, per exemple, via impostos. De fet, l'organisme que governa Luis María Linde assegura que el sistema públic de pensions està "garantit" amb les reformes de 2011 i 2013, en què es preveu l'esmentada pujada del 0,25% en escenaris de creixements econòmics "pròspers".