El president del BCE havia comentat que a la tardor es començaria a debatre sobre el 'tapering'
"Decidirem a final d'any sobre una recalibració dels nostres instruments per mantenir el grau de suport monetari que l'economia de la zona euro encara necessita per completar la seva transició cap a un creixement més equilibrat, caracteritzat per condicions sostingudes d'estabilitat de preus".
Són les paraules del president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, pronunciades aquest dilluns durant el discurs durant la seva compareixença davant el Comitè d'Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu.
El banquer central italià havia comentat durant l'anterior reunió del BCE (7 de setembre) que "les discussions tindran lloc a la tardor, probablement", en referir-se al com i quan s'iniciaria l'esperat 'tapering' -retirada progressiva d'estímuls a la economia-, cosa que en teoria apuntava a la reunió del 26 d'octubre que té prevista el banc central. No obstant això, les paraules d'aquest dilluns apunten a la següent i última reunió de l'any, que se celebrarà el 14 de desembre.
"La recent volatilitat del tipus de canvi (l'euro) representa una font d'incertesa que requereix monitorització en relació als seus possibles implicacions per a la previsió sobre l'estabilitat dels preus a mitjà termini", ha reiterat Draghi quan es refereix a l'evolució de la inflació a la zona euro.
En la seva opinió, la "ferma recuperació econòmica encara necessita traslladar-se de manera més convincent cap a unes dinàmiques d'inflació més robustes". La seva previsió (i la del BCE) és que la taxa d'inflació "repunti de manera gradual" fins a l'1,5% el 2019. En aquest escenari, ha afegit que "encara és necessari un grau substancial d'acomodació monetària perquè es materialitzi la trajectòria ascendent de la inflació".
COMPORTAMENT DE L'EURO
Després de les paraules de Mario Draghi, l'euro cau un 0,75%, fins a 1,1858 dòlars. La divisa europea descompta també la victòria d'Angela Merkel a les eleccions alemanyes, que s'ha vist entelada per l'entrada dels ultradretans d'Alternativa per a Alemanya (AFD) com a tercera força política.
A més, la CDU de Merkel haurà de pactar amb liberals i verds (l'anomenada 'coalició Jambaica' pels colors dels tres partits), ja que Martin Schulz ha anunciat que els socialdemòcrates de l'SPD passaran a l'oposició i abandonaran l'aliança que va governar durant l'última legislatura.
'Jamaica' sumaria el 52% dels vots i suposaria l'única opció viable, segons els analistes internacionals. Però les negociacions seran complexes i podrien prolongar-se fins a desembre, assenyalen des de Berenberg.
Aquest context, "sumat al referèndum il·legal convocat a Catalunya aquest cap de setmana i la imminència d'unes eleccions generals a Itàlia, on el Moviment Cinc Estrelles amenaça l'estabilitat, la política europea podria convertir-se en el motor del mercat, una vegada més", avisen els experts de Danske Bank.