Els economistes veuen pitjor l'actual fiscalitat i una "sobrecàrrega" de requisits d'Hisenda

En concret, el 43,1% considera que la configuració actual del sistema fiscal és pitjor que fa cinc anys, mentre que un 42,7% pensa que està igual i només un 12,3% que ha millorat, segons l'enquesta presentada pel Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF), òrgan especialitzat del Consell General d'Economistes (CGE), i realitzada per l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), en la qual es recull l'opinió d'un col·lectiu de més de 5.000 economistes assessors fiscals sobre el sistema tributari, a través de més de 700 respostes.

Per això, recomanen reduir l'àmbit d'aplicació dels mòduls, reformar la tributació de la riquesa i que les administracions tributàries frenin el progressiu enduriment de les seves comprovacions.

El president del CGE, Valentín Pich, ha indicat sobre els nous canvis impositius aparellats als Pressupostos de 2021, que de moment no hi ha cap esborrany i les últimes interpretacions de les paraules del Govern suggereixen que no hi haurà pujades notables el 2021, encara que Pich considera que sí que n'hi haurà durant els següents anys davant l'augment de la despesa i un dèficit superior al 10%.

Pich veu "correcta" la posició de l'Executiu de no apujar ara els impostos i ha recordat que les comunitats autònomes, excepte Catalunya, tampoc han fet increments impositius.

D'altra banda, ha demanat que l'Agència Tributària "no vulgui recuperar el temps perdut de cop" en constatar-se un augment dels requeriments durant els últims mesos. En aquesta línia, el president del Registre d'Economistes Assessors Fiscals (REAF), Agustín Fernández, ha indicat que la interlocució amb l'AEAT durant la fase de confinament va ser "adequada, correcta i vàlida", si bé ha explicat que després de la fi de les fases de la desescalada, s'estan rebent als despatxos "massa" actuacions de comprovació i hi ha una "sobrecàrrega" de requeriments enviats per l'Agència Tributària.

Això es deu, ha apuntat, al fet que durant la paràlisi derivada del confinament l'Administració Tributària va operar amb sistemes de teletreball, però va haver-hi una interrupció de terminis administratius que va provocar el desplaçament en el temps del període de resolució de qüestions, la qual cosa se suma a les actuacions periòdiques de revisió i comprovació de l'AEAT.

Per impostos, el 86,5% dels assessors fiscals enquestats està molt en desacord o en desacord amb el fet que l'Impost sobre el Patrimoni compleixi els objectius que justifiquen la seva aplicació, i el mateix succeeix (85,2%) amb l'Impost sobre Successions i Donacions.

SI PUJA L'IVA, PUJA EL FRAU

Quant a l'IVA, un 80,3% està molt d'acord o d'acord que l'augment de tipus genera més frau fiscal, i un 76,8% considera que els costos de compliment per a les empreses són elevats. A més, la majoria creu que el nou Sistema Immediat d'Informació (SII) pot atenuar el nivell del frau, la normativa de les operacions intracomunitàries complica l'impost i l'impost no distorsiona les decisions econòmiques empresarials.

Respecte a l'IRPF, un 77,1% considera que el sistema de mòduls provoca frau i un 78,1% considera que, sota aquest sistema, es paga menys del que tocaria. En aquest impost no hi ha un consens clar en la valoració sobre si l'impost funcionaria millor si totes les rendes tributessin igual, ni tampoc si la reducció dels rendiments del lloguer d'habitatge permet abaixar el preu dels lloguers.

Quant a l'Impost de Societats, un 68,8% pensa que la deducció per I+D+i no compleix els seus objectius, mentre que un 80,2% opina que les diferències de pressió fiscal IRPF-Societats incentiven la creació de societats com a pràctica d'elusió fiscal.

A més, els assessors fiscals sostenen que el règim per a entitats de dimensió reduïda no és un obstacle al creixement empresarial, mentre que l'exempció per a evitar la doble imposició no facilita les pràctiques d'elusió fiscal. Del seu costat, no queda clara la valoració sobre l'efecte de la reserva de capitalització en el finançament de les societats.

CANVI CONTINU DE NORMATIVA, INTERPRETACIÓ I DEFICIENT REDACCIÓ

L'enquesta també llança dades sobre la complexitat del sistema tributari, que en un 90,5% dels casos acusen per la modificació contínua de la normativa, seguit de la interpretació de la normativa per part de l'administració tributària (85,7%), i la deficient redacció (82,2%), mentre que en menor mesura per la digitalització i mobilitat (51,1%).

La complexitat ve donada especialment pel comportament del sector públic (legislatiu i aplicació dels tributs), segons ha explicat Durán, qui també ha detallat l'opinió respecte a la descentralització fiscal.

El 83,6% considera que les baixades d'impostos d'una comunitat generaran en aquesta creixement econòmic, la qual cosa és coherent amb l'opinió que tals baixades provoquen mobilitat real o fictícia de bases (87,4%). També apunten que existeixen diferències entre les agències de les CCAA a l'hora de corregir el frau fiscal (59,8%), i aquestes no necessàriament entenen millor que l'AEAT la situació dels "seus" contribuents (68,5%).

"El procés de descentralització a Espanya no té, per tant, conseqüències neutres sobre el nostre sistema fiscal", ha indicat Durán.

RECOMANACIONS

Sobre les recomanacions, Fernández ha instat a una revisió de la deducció per I+D+i per a ser incentivada d'una altra forma, i no fonamentalment amb el benefici fiscal regulat per l'Impost de societats, així com una reducció de la diferència entre la mena de l'Impost de societats i els de l'IRPF rebaixant-los, la qual cosa minoraria el frau fiscal. En aquest sentit, ha indicat que la competència fiscal internacional fa "gairebé inviable" una pujada del tipus societari.

També insten a reduir més l'àmbit d'aplicació de l'estimació objectiva en l'IRPF perquè "pot fomentar el frau", al costat de la simplificació de l'IVA. Sobre això, ha dit que en contemplar-se la possibilitat que es produeixi una pujada de tipus en aquest impost, cal tenir en compte que l'increment de recaptació "es veurà minvat pel més que probable increment del frau".

De cara a la reforma fiscal a mitjà termini, veuen imprescindible replantejar-se el relatiu a la tributació de la riquesa ja que, segons els resultats de l'enquesta, els principals impostos lligats a aquesta fiscalitat "no compleixen la funció per a la qual van ser dissenyats". Finalment, demanen una normativa tributària "més estable, més claredat en la redacció i avançar el més possible la seva interpretació".