L'IEE demana baixar Societats i Patrimoni i pujar peatges, impostos especials i IVA

Avisa que augmentar Societats i cotitzacions "pica" l'alça dels salaris

Bolsamanía
Europa Press | 04 des, 2018 18:10 - Actualitzat: 18:10
ep jose luis feito 20180627130019
TORRES&GÓMEZ-IEE - Archivo

L'Institut d'Estudis Econòmics (IEE) advoca per baixar l'impost de societats, les cotitzacions socials i els impostos sobre el patrimoni i els rendiments de capital, mentre que veu necessari pujar les taxes i preus públics, posar tarifes a la xarxa d'autovies, i alguns impostos especials, així com els tipus de l'IVA sobre alguns béns i serveis.

Així es desprèn del document 'Han de baixar o pujar els impostos a Espanya?', elaborat i presentat pel president de l'IEE, José Luis Feito, que ha defensat que la baixada de Societats, Patrimoni i impost sobre l'estalvi és "bona per als treballadors", combinada amb la pujada d'alguns preus i taxes públiques i la reclassificació de l'IVA d'alguns béns i serveis.

Feito ha assenyalat que Espanya està "molt més lluny" en recaptació impositiva indirecta que directa respecte a la mitjana de la UE, ja que és el país vint-i-quartè en impostos indirectes, el catorzè en directe, el setzè en cotitzacions i "pràcticament l'últim" en preus i taxes públiques, situant-se al vint-i-unè en el total d'ingressos impositius.

Feito ha assenyalat que Espanya està "molt més lluny" en recaptació impositiva indirecta que directa respecte a la mitjana de la UE

Respecte a l'Impost de Societats, ha recalcat que és "dolent i perjudicial" per als interessos dels treballadors, ja que "les empreses no paguen impostos, el paguen les persones" i sempre busquen recuperar beneficis traslladant als clients en forma de majors preus o als proveïdors amb costos. Per això, davant de les "opinions superficials molt esteses", aposta per la baixada del gravamen en benefici dels treballadors perquè augmenta la inversió i rebaixa les pressions per contenir els costos salarials.

L'estudi de l'IEE reflecteix que en economies com l'espanyola, entorn del 60% de la càrrega d'aquest tribut es trasllada als treballadors a través de la contenció dels salaris o de l'ocupació, mentre que en el cas de les cotitzacions socials aquesta correspondència és del 100%.

"PEATGES TOUS" PER RECAPTAR FINS A 6.600 MILIONS

De la mateixa manera, Feito ha assenyalat que perquè la disminució de les cotitzacions socials i les dels impostos sobre l'estalvi siguin compatibles amb la reducció del dèficit i de l'endeutament públic cal acompanyar-les d'una pujada de les taxes i preus públics, posant tarifes a la xarxa d'autovies, així com de pujades dels impostos especials.

També veu necessari utilitzar la via de la limitació dels beneficis fiscals, amb un augment del tipus efectiu de l'IVA, ja que comportaria un "notable" augment de la recaptació, i el que es podria perdre per les baixades seria inferior al que es guanyaria amb les pujades.

Les taxes i preus públics recapten a Espanya gairebé un punt i mig del PIB per sota de la mitjana de la UE

Sobre les taxes i preus públics ha apuntat que recapten a Espanya gairebé un punt i mig del PIB per sota de la mitjana de la UE, per la qual cosa ha incidit en la necessitat de tarifar la xarxa d'autovies, de manera que s'imposin en tota la xarxa avui exempta de taxes i de peatges un pagament pel seu ús amb "peatges tous" per cobrir únicament les despeses de conservació i manteniment de les carreteres. Amb això s'aconseguirien uns ingressos d'entre 2.700 i 6.600 milions d'euros, segons s'exigís a vehicles lleugers o pesats i es gradués en funció del seu tonatge.

En aquest punt, ha recordat que entre el 20% i el 40% del transport per mercaderia en carreteres espanyoles el pagarien els estrangers, per la qual cosa es guanyaria en competitivitat, en un context en què els transportistes espanyols paguen per l'ús de carreteres a la majoria de països europeus.

L'estudi reflecteix que la xarxa de carreteres d'alta capacitat a Espanya, que sumen una mica més de 200.000 quilòmetres, només es paga per l'ús de la infraestructura en menys del 20% (autopistes de peatge), quan a Portugal i Grècia el percentatge és del 100%, a França de gairebé el 75% i a Alemanya, el 80%.

RECLASSIFICACIÓ DE L'IVA

En el cas dels impostos mediambientals, especialment sobre hidrocarburs, ha dit que són "molt més baixos" que la mitjana europea, de manera que haurien de pujar, i en l'IVA també són més baixos, no perquè els tipus siguin més baixos (20% a Espanya i 20,5% a la UE), sinó per les exempcions a través de tipus reduïts i superreduïts.

Això fa que una mica menys del 50% del consum de les llars estigui gravat al 21%, mentre que aquest percentatge és molt superior a la majoria dels països de la UE, com ara a Alemanya (82%), França (71%) o Itàlia (58%).

Dels impostos mediambientals, especialment sobre hidrocarburs, ha dit que són "molt més baixos" que la mitjana europea

Per això, veu "desitjable" i "inevitable" la reclassificació de partides de consum des de les quals són gravades amb tipus superreduïts a reduïts i d'algunes d'altres partides cap al tipus general. Segons Feito, els efectes redistributius dels tipus reduïts i superreduïts són molt baixos.

A més, ha subratllat que les bases tributàries sobre les quals actuarien les pujades d'impostos o preus públics són molt més "inelàstiques" que les bases tributàries sobre les quals actuarien les baixades impositives, i per l'impacte expansiu que aquesta combinació impositiva tindria sobre el creixement del PIB i de l'ocupació.

Feito considera que "no té cap justificació teòrica" la comparació que es realitza des de posicions d'esquerra de comparar els ingressos impositius d'Espanya en termes de PIB amb els de la mitjana de la UE o dels països més rics de la unió, ja que "oblida" que la renda per càpita a Espanya és inferior a la de la resta.

Segons Feito, això explica, en part, la diferència significativa entre els ingressos impositius a Espanya (33,3% del PIB) i els de la mitjana de la UE (38,9% del PIB), de manera que veuria un "sense sentit" intentar convergir amb els nivells impositius de països més rics abans d'aconseguir la convergència amb la seva renda per càpita.

contador