L'FMI preveu que Espanya creixi un 1,1% el 2023 i un 2,4% el 2024

Les previsions superen les de la zona euro

César Vidal
Bolsamania | 31 gen, 2023 13:01
ep la vicepresidenta primera y ministra de asuntos economicos y transformacion digital nadia calvino 20230131041803
Eduardo Parra - Europa Press

El Fons Monetari Internacional (FMI) espera un creixement per a Espanya el 2023 de l'1,1%. Tot i així, l'estimació supera la mitjana de la zona euro (0,7%) prevista per a aquest any i la de les grans economies europees.

De cara al 2024, Espanya creixerà un 2,4%, enfront del 2,6% estimat a l'octubre. Les previsions de l'organisme ja es van publicar fa dues setmanes, tot i que s'han tornat a conèixer a l'informe sobre les perspectives per a l'economia global.

La previsió de l'FMI "reflecteix els efectes dels alts preus de l'energia i els aliments, les condicions financeres més estrictes i una demanda afeblida".

"Es projecta que la producció assoleixi el seu nivell previ a la pandèmia a principis del 2024", van destacar des de l'organisme, en què, a més, van subratllar la resiliència de l'economia espanyola "malgrat els nous vents en contra plantejats per la conseqüències de la invasió de Rússia a Ucraïna"

Entre els factors que han contribuït majorment al creixement del 2022, l'FMI va destacar "el fort repunt del turisme i altres serveis", mentre que en termes laborals "l'ocupació ha superat el nivell previ a la pandèmia".

"No obstant, els elevats preus mundials de l'energia i els aliments, l'afebliment del creixement dels socis comercials, el deteriorament de la confiança dels consumidors i les empreses, i l'augment de les taxes d'interès han frenat la recuperació de la producció", van destacar els seus experts.

Sobre la inflació, "s'espera que es continuï moderant gradualment el 2023", de la mà d'una "reducció dels colls d'ampolla en el subministrament i una certa normalització dels preus mundials dels combustibles fòssils". Tot i això, ha anticipat que es mantindrà "per sobre de la meta del 2% a curt termini".

Les seves previsions mostren un IPC que s'ubicarà aquest any, de mitjana, al 3,7%, per després baixar, progressivament, al 2,7% el 2024 i al 2,1% el 2025. El retorn al 2% es produiria, segons aquest càlcul, a finals de 2025.

A més, aquesta estimació mostra una inflació subjacent per sobre de l'índex general el 2023, any durant el qual arribaria a una mitjana del 4,6%, que l'FMI preveu que baixi al 3,4% el 2024 i al 2,5% llarg del següent any.

L'informe no va mostrar efectes de l'estabilització de preus sobre el mercat laboral, ja que va anticipar que la taxa d'atur es mantindrà al 12,8% el 2023, i que després anirà baixant al 12,5% el 2024 i al 12,3% el 2025.

L'organisme ha considerat que "en el context de condicions financeres més restrictives i un elevat deute públic, una moderada consolidació fiscal interna el 2023 ajudaria a contenir la inflació i impulsaria la confiança dels inversors", mentre que "caldrà una consolidació gradual sostinguda de diversos anys per posar el deute en un ferm camí descendent”.

Sobre les diferents polítiques impulsades pel Govern per mitigar els efectes de la guerra d'Ucraïna, ha assenyalat que "han ajudat a suavitzar l'impacte econòmic del fort augment dels preus de l'energia". De cara al futur, adverteix que "la política hauria de passar a permetre que operin els senyals de preus amb més llibertat i brindant alleujament d'ingressos específic per als vulnerables". També va llançar un advertiment per al sector financer.

"El deteriorament del panorama macroeconòmic i la pujada de les taxes d'interès probablement erosionaran la capacitat de pagament dels prestataris. Els bancs han de mantenir nivells prudents de provisions prospectives i s'han d'encoratjar a utilitzar matalassos de capital en cas que es materialitzin els riscos a la baixa", va concloure l'FMI.

contador