La divisa comunitària cedeix un 0,5% després de l'amenaça de la declaració unilateral d'independència de Puigdemont
El dòlar ha iniciat el mes d'octubre amb to positiu en la seva operativa contra l'euro, mentre els operadors intenten sobreposar-se als efectes del referèndum il·legal d'independència celebrat a Catalunya. La crisi institucional que s'obre a Espanya, després que el govern regional desafiés l'Executiu de Mariano Rajoy fins a les últimes conseqüències, estén les seves ramificacions a Europa, ja que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha apel·lat a les institucions del vell continent per desencallar el conflicte.
Una mica més de dos milions de l'electorat convocat a les urnes va optar pel 'Sí' a la independència, d'un total de 2,2 milions de votants. No obstant això, la duresa amb la qual l'executiu de Rajoy va tractar d'impedir la consulta i la insinuació que Puigdemont ha de declarar la independència unilateral de la regió, basant-se en el 90% de catalans que va optar per la secessió, posen a Europa en un estat d'alerta sense precedents.
I l'euro no en roman aliè. La divisa ha cedit posicions en aquest inici de mes contra el seu rival nord-americà i cau gairebé un 0,5% fins a la franja dels 1,17600 dòlars, mentre que el 'bitllet verd' es veu apuntalat per l'increment del rendiment dels bons nord-americans, fins al 2,36%. A l'índex que mesura el seu acompliment contra una cistella de sis divises rivals, la moneda dels EUA puja fins als 93,323 punts, un increment d'un 0,3%.
Contra altres monedes, però, l'euro amb prou feines es mou i, si ho fa, és amb lleugeres pujades des dels preus de tancament de divendres. Així, respecte al ien s'ha arribat a canviar de mans per sobre de les 133,00 unitats, amb una pujada del 0,6%, tot i que retrocedeix fins als 132,800 iens. Pel que fa a la lliura, ha revertit els guanys de la sessió asiàtica i cau un 0,1% i mentre que el franc suís està pla al voltant dels 1,1425 dòlars.
INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA?
Però el pessimisme que s'estén entre els analistes no augura res de bo per a la moneda. Jasper Lawler, analista de LGC alerta que els esdeveniments vistos a Espanya "haurien de provocar calfreds a qualsevol amb inversions al país". "A més, en ser moralment incorrectes, les tàctiques violentes de l'Estat espanyol impliquen que els inversors han de continuar descomptant el risc d'una independència de Catalunya", indica aquest analista.
La ruptura de l'euro, el crash polític que ha estat planejant sobre l'Eurozona durant bona part de l'any i que ha superat les eleccions d'Holanda i França i que no s'encebarà a Alemanya, on la cancellera, Angela Merkel, aconseguirà una coalició de govern durant les properes setmanes, té al desbaratat, però celebrat referèndum català, la mina que pot fer saltar tot pels aires.
La directora d'investigacions de City Index, Kathleen Brook enumera, en un recent anàlisi, els riscos que l'1-O comporta per a Europa i la seva moneda ja que podria tenir ramificacions per a la Unió Europea. "Es permetria a una Catalunya independent unir-se al bloc comunitari? Impulsaria altres nacions a buscar la independència, no només d'altres països sinó també de la UE?", es pregunta l'analista. De moment, les institucions europees s'han mantingut al marge del que consideren un conflicte "domèstic" i s'han limitat a declarar que segueixen la 'doctrina Prodi' -en al·lusió a l'època en què Romano Prodi era president de la Comissió Europea-.
Els referèndums duts a terme durant els darrers anys no han estat bones notícies per a les divises
La posició davant el secessionista és que si una part d'un territori d'un Estat membre deixa de ser part d'aquest Estat perquè s'independitza, els Tractats de la UE deixaran d'aplicar-se sobre aquest territori. No obstant això, el desenvolupament dels esdeveniments de diumenge força Europa a prendre cartes a l'assumpte, més si Puigdemont declara la independència unilateral.
D'altra banda, Brooks també recorda que els referèndums duts a terme durant els darrers anys no han estat bones notícies per a les divises. Els dos exemples més recents tenen la lliura com a protagonista. El 2014, quan Escòcia va celebrar la votació sobre la independència de Regne Unit, la moneda britànica es va depreciar un 6% de juliol a setembre, per després rebotar un 2% quan va fracassar el referèndum abans de reprendre la seva tendència baixista.
El segon cas més recent es dóna al Brexit. Des que al juny de 2016 els britànics van decidir divorciar-se de la UE, la moneda es va desplomar un 20% durant els quatre mesos següents i es va mantenir deprimida durant cinc mesos més. A dia d'avui, segueix cotitzant un 10% per sota dels màxims anteriors en conèixer el resultat de la consulta sobre la permanència del Regne Unit al bloc d’'els vint-i-vuit'. Per aquests motius, la previsió de City Index és que l'euro caigui un 5% inicial "davant la victòria dels separatistes".