Les cinc lliçons que Draghi treu de la crisi per la política econòmica

Draghi ha tornat a mostrar una versió acadèmica. El simposi, centrat en els progressos científics, així ho requeria. El màxim responsable de la política monetària europea ha posat l'accent sobre l'evolució de la ciència acadèmica durant els últims dos segles, amb mencions a David Ricardo, Adam Smith, John Maynard Keynes, al mercantilisme, al 'laissez-faire' o als models economètrics que van sorgir després de la Segona Guerra Mundial.

És a dir, un discurs acadèmic però molt diferent al de Sintra (Portugal) al juny, que va provocar un tremolor al mercat amb el seu esment a la folgança econòmica -diferència entre el creixement del PIB real i el potencialment i al tancament progressiu de la bretxa entre la taxa d'atur i la taxa NAIRU -no acceleradora d'inflació-. El missatge va ser interpretat com un punt d'inflexió pel mercat, de manera que l'euro es va disparar fins als 1,18 dòlars, màxims des de gener de 2015, cosa que va preocupar al BCE.

Així ho reflectien les actes de l'última reunió, durant la qual els membres del Consell van debatre sobre el tipus de canvi i sobre els conceptes econòmics que va posar damunt la taula Draghi a Sintra. Per això els inversors esperen amb impaciència els propers passos del BCE, que ha dit que a la tardor anunciarà el seu pla per al futur del programa de compres de bons. Aquesta setmana l'italià acudirà al simposi de bancs centrals a Jackson Hole, encara que en el preludi, aquest dimecres a Alemanya, no hi ha esment per a la política monetària.

Això sí, en la seva anàlisi de l'evolució de la literatura i investigació econòmica i de les polítiques, assegura que hi ha hagut millores, com una supervisió i regulació més forta per al sector financer, cosa que es tradueix en una posició de capital més fort de la banca, que en vuit anys ha passat d'una ràtio CET1 del 7% al 13%. Sobre els bancs centrals, assenyala que la 'forward guidance' -orientació a futur- de la política de tipus és una via útil ja que contribueix a la reducció del 'preu del diner' a llarg termini, però la seva eficàcia pot millorar-se "si es combina amb altres polítiques monetàries no estàndards". És a dir, defensa des del punt de vista acadèmic el programa de compra de bons uns dies després que el Tribunal Constitucional d'Alemanya qüestionés la seva legalitat. Així mateix, el banquer assenyala cinc lliçons que els dissenyadors de política econòmica en tots els vessants han d'extreure de la crisi:

1. XOCS ECONÒMICS

Quan hi ha un "xoc sobtat" a l'economia, sovint es fan visibles "errors en els nostres marcs polítics i desafien el poder explicatiu de les teories existents", assenyala Draghi. No obstant això, el president del BCE demana no menysprear la ciència econòmica: "L'anàlisi realitzada pels investigadors i adoptada pels responsables polítics segueix sent essencial per dissenyar la resposta política".

2. INVESTIGACIÓ RIGOROSA

Les crisis han obligat a governs i bancs centrals a actuar a contrarellotge. També s'han pres mesures discrecionals sense una anàlisi prèvia que condueix a una major efectivitat. Així ho explica Draghi: "Una resposta de política que té el seu fonament en una investigació rigorosa és menys propensa a veure afectada per un compromís polític i és més fàcil d'explicar al públic en general".

3. SEMPRE DEU HAVER-HI RESPOSTA POLÍTICA?

Draghi cita Keynes: "Quan els fets canvien, la meva ment canvia. Què fa vostè, senyor? "Amb això el banquer italià explica que per als dissenyadors de política no és simple canviar les mesures preses quan hi ha un canvi en els fets. "La investigació ens ajuda a decidir si un canvi mereix una resposta política o, com diem, hauríem de mirar a través d'ella".

4. AJUST DE LES POLÍTIQUES MONETÀRIES

La crisi que va començar el 2007 i que va colpejar tot el món el 2008 després de la caiguda de Lehman Brothers va suposar un canvi en el paradigma econòmic. "Quan el món canvia com fa deu anys, les polítiques, especialment la monetària, necessiten ser ajustades", assenyala Draghi. "Tal ajust, mai fàcil, requereix una avaluació sense prejudicis i honesta de les noves realitats amb ulls clars, lliure de la defensa dels paradigmes que abans s'havien mantingut i que havien perdut qualsevol poder explicatiu", afegeix.

5. LLACUNES EN EL "CONEIXEMENT" ECONÒMIC

"Hem de ser conscients de les llacunes que encara queden en el nostre coneixement", adverteix Mario Draghi. Els models macroeconòmics generals "encara tenen poc a dir, per exemple, sobre la propagació no lineal dels xocs (econòmics) o els impactes distributius de les polítiques". D'aquesta manera, prossegueix l'economista, "les accions polítiques empreses durant els últims deu anys a la política monetària i a la regulació i supervisió han fet que el món sigui més resistent. Però hauríem de continuar preparats per a nous canvis", conclou.