L'economia espanyola va créixer un 2,5% el 2023, una dècima més del previst
Després que el Producte Interior Brut (PIB) s'accelerés al 0,6% al quart trimestre
L'economia espanyola va tancar el passat exercici amb un creixement una dècima per sobre del que esperava el Govern. El 2023, el Producte Interior Brut (PIB) va avançar un 2,5%, després de repuntar un 0,6% a l'últim trimestre de l'any, dues dècimes més que al trimestre anterior i el creixement intertrimestral més gran des del segon del 2022, segons les dades de Comptabilitat Nacional avançades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Espanya encadena així el seu tercer creixement econòmic anual consecutiu. A més, l'INE ha revisat a l'alça en 0,1 punts les taxes intertrimestrals del segon i tercer trimestre del 2023, fins al 0,4% i el 0,5%, respectivament, però ha rebaixat una dècima la del primer, al 0,5%.
En el conjunt del 2023, la demanda nacional va contribuir en 1,7 punts al creixement del PIB, dada 1,2 punts inferior a l'any anterior. El consum de les llars va créixer un 1,7%, xifra que suposa una desacceleració de 3,1 punts respecte a la taxa del 2022. La despesa pública va augmentar un 3,8%, el seu increment més gran des del 2009.
Per la seva banda, la demanda externa va presentar una aportació de 0,8 punts, cosa que va suposar 2,1 punts menys que el 2022.
El ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, ha destacat que el creixement de l'economia espanyola el 2023 "supera totes les expectatives" i les dades "ens situen en un punt de partida avantatjós per al 2024 poder complir el nostre objectiu del 2%". S'espera que Espanya sigui "la gran economia de la zona de l'euro que més creixi no només el 2023, sinó també el 2024", ha afegit.
Pel que fa a les dades del quart trimestre, la demanda nacional va contribuir amb 0,5 punts al creixement intertrimestral del PIB, mentre que la demanda externa hi va aportar 0,1 punts.
Per agregats de demanda, la despesa en consum final de les llars es va incrementar un 0,3% respecte al trimestre anterior, de manera que es desaccelera gairebé un punt, mentre que la de les administracions públiques es va mantenir a l'1,4%, acumulant sis trimestres a l'alça. Per part seva, la formació bruta de capital ha registrat una variació del 0,2%. Tant les exportacions de béns i serveis (2,9%) com les importacions (2,7%) van registrar taxes positives.
Pel que fa a l'oferta, tots els grans sectors d'activitats van presentar variacions intertrimestrals positives. El valor afegit brut de les branques industrials va augmentar el 2,4%. Dins d'aquestes, la indústria manufacturera va presentar una taxa de l'1,1%. Per part seva, el valor afegit brut de la Construcció va créixer un 0,6%, els Serveis van presentar una taxa del 0,2% i les branques primàries, una variació del 5,3%.
Pel que fa a les rendes, en taxes intertrimestrals, la remuneració total dels assalariats va augmentar un 1%, el nombre d'assalariats, un 0,6% i la remuneració mitjana, un 0,4%.
Per part seva, l'excedent d'explotació brut/renda mixta bruta ha crescut un 8,5%. Finalment, la quantia meritada en impostos sobre la producció i les importacions nets de subvencions va disminuir un 10,8%.
Sobre l'ocupació i la productivitat, el nombre d'hores treballades efectivament va augmentar en termes intertrimestrals un 0,7%. Els llocs de treball equivalents a temps complet es van incrementar un 0,7%. Per la seva banda, la productivitat per lloc de treball equivalent a temps complet i la productivitat per hora efectivament treballada van baixar un 0,1%.
Els analistes de Pantheon Macroeconomics assenyalen que "és probable que Espanya hagi estat l'economia amb millor exercici entre les quatre grans l'any passat".
De cara al futur, veuen que la caiguda de la inflació probablement recolzi el consum, “però creiem que la despesa pública probablement es desacceleri i el comerç net pesarà sobre el creixement. Mentrestant, és probable que la inversió caigui en general aquest any, ja que els tipus d'interès, un indicador endarrerit, probablement hagin d'augmentar encara més i l'extensió de l'impost als guanys extraordinaris als bancs els manté poc inclinats a prestar”.
A Oxford Economics subratllen que "Espanya va ser, amb diferència, el país amb millor exercici" de la zona euro. "Va superar les nostres expectatives i una vegada més va superar la mitjana de la zona de l'euro". El desglossament, tot i això, "mostra un panorama menys favorable del que suggereix el titular, amb una forta contribució de 0,4 punts percentuals procedent de la creació d'existències i la resta del suport procedeix principalment del consum, ja que la inversió i el comerç net van ser negatius o només marginalment positius durant el quart trimestre”, afegeixen.
