L'atur baixa al 9,3% a l'Eurozona, mínim des de 2009
El nombre de desocupats se situa a les 15.050.000 de persones
- Grècia i Espanya segueixen liderant l'atur a l'àrea monetària
- En el conjunt de la Unió Europea la desocupació baixa una dècima al 7,8%
La Zona Euro ha disminuït la seva taxa d'atur fins al seu nivell més baix en vuit anys. L'atur va caure a l'abril una dècima fins al 9,3%, tot i que encara està lluny del nivell de l'atur estructural, a partir del qual s'impulsen els costos salarials i, com a derivada, la inflació. De fet, l'IPC ha caigut al mes de maig fins a l'1,4%. És a dir, dades que alleugen la pressió sobre Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE) que celebrarà la seva pròxima reunió el 8 de juny.
El nombre de desocupats es va situar a les 19.121.000 de persones en el conjunt de la Unió Europea -on la taxa d'atur baixa una dècima al 7,8%, mínims des de desembre de 2008- i en 15.040.000 a l'Eurozona, segons les dades de l'oficina estadística Eurostat. Aquestes xifres suposen un descens de 253.000 persones a l'àrea comercial compost per 28 països i de 233.000 persones en el bloc de l'euro.
La caiguda, per assolir l'atur més reduït des del març de l'any 2009, és més acusada en la comparativa interanual. En aquest cas, el descens és de 2.225.000 a la Unió Europea i de 1.529.000 de persones menys a la Zona Euro, segons les estadístiques d'Eurostat.
Entre els estats, Grècia segueix encapçalant el rànquing d'atur amb un 23,2%. Per la seva banda, Espanya en té un 17,8%. Les ràtios descendeixen des del 23,5% i del 18,2% respectivament del mes anterior. A la banda oposada, República Txeca és el país amb menys atur en comptar amb una taxa del 3,2%. Entre les grans economies de la Unió Europea, Alemanya en té un 3,9%, segons Eurostat; el Regne Unit, un 4,5%; França, un 10,1%; i Itàlia, un 11,3%.
La desocupació encara està molt per sobre del nivell estructural o NAIRU (taxa no acceleradora de la inflació). És a dir, percentatge a partir del qual, si baixa per sota l'atur, hi ha una pressió sobre els costos salarials i, així, sobre la inflació. En concret, l'OCDE calcula que aquesta ràtio es troba al 8,9%, mentre que baixarà al 8,8% el 2017 i al 8,7% el 2018.
Sense pressió salarial, tampoc existeix sobre la inflació subjacent. De fet, en dissipar els efectes de l'encariment del petroli dels primers mesos de l'any en la comparativa anual, l'IPC ha reculat fins a l'1,4% al maig, segons Eurostat. D'aquesta manera, la pressió creixent sobre Alemanya s'aparca durant la pròxima reunió del BCE que se celebrarà el 8 de juny a Tallin (Estònia).
La cita tindrà lloc després de conèixer dades que apunten a una recuperació més sòlida, encara que amb la inflació a la baixa. "És una conjuntura favorable perquè el BCE comenci a retirar alguns elements de la seva política ultraexpansiva, però atès que la recuperació actual depèn enormement del suport del BCE i que el cicle mundial ja ha tocat sostre, el BCE no tindrà pressa", opina Anna Stupnytska, economista global de Fidelity.
