L’AIReF avisa que l'economia de Catalunya no creixerà el 2018 si es perllonga la tensió

Com va fer aquest dijous el Banc d'Espanya a l’'Informe d'Estabilitat Financera', el supervisor fiscal dibuixa dos escenaris. En aquest cas per quantificar el deteriorament econòmic sobre la pròpia economia catalana, cosa que denomina en la seva anàlisi ‘xoc idiosincràtic'. Sota el supòsit que hi ha una resolució "a curt termini" de la inestabilitat política, el PIB català es veuria danyat en 0,7 punts percentuals en el creixement, a més d'un "impacte sobre els ingressos propis i l'evolució de les despeses de una dècima del PIB".

És a dir, al millor dels casos, el cost suposaria més de 1.500 milions d'euros per a la riquesa que genera l'economia catalana -entorn de 200 euros per cada català-, derivats d'una rebaixa en quatre dècimes del creixement del conjunt de l'economia espanyola sumats als efectes a la pròpia regió. En aquest escenari més benigne, per tant, la institució dirigida per José Luis Escrivá apunta un cop per al PIB espanyol del 0,4%, més de 4.600 milions d'euros.

Però la situació pot empitjorar si es manté -o si s’intensifica la tensió després de les eleccions del 21 de desembre que ha convocat el Govern de Mariano Rajoy en aplicar l'article 155 amb el suport del PSOE i de Ciutadans. "La materialització dels riscos a la baixa associats a una intensificació de la inestabilitat durant el 2018, s'amplifica l'impacte sobre el creixement del PIB català, que dependrà finalment del grau de permanència del xoc", indica l'autoritat fiscal.

L’AIReF creu que hi hauria una minva del PIB espanyol d’1,2 punts percentuals amb el pitjor escenari analitzat, fet que suposa un cost de gairebé 14.000 milions d'euros

En aquest sentit, l’AIReF creu que hi hauria una minva del PIB espanyol d’1,2 punts percentuals amb el pitjor escenari analitzat, fet que suposa un cost de gairebé 14.000 milions d'euros. A aquest deteriorament cal sumar-hi l’"idiosincràtic". És a dir, a més del dany general, conseqüències addicionals per a l'economia catalana d’1,5 punts percentuals. En total, Catalunya patiria un impacte de 2,7 punts percentuals que equivalen a gairebé 6.000 milions d'euros -800 euros per català, només el 2018-. Amb aquests supòsits, Catalunya tindrà un creixement real –descomptant-ne inflació- al voltant del 0% al proper any.

Si es compleixen els pitjors auguris, Catalunya passarà d'una posició de lideratge en la recuperació econòmica en esborrar el creixement esperat. De fet, l’AIReF estima que durant el tercer trimestre l'economia catalana s’expandirà un 3,6% interanual, només menys que el 3,8% de la Comunitat Valenciana. Mentre que el Centre de Predicció Econòmica (Ceprede) projecta per al conjunt de l'any, prenent únicament en consideració les dades recollides fins al setembre, del 3,4%. En aquest cas, només superaria Catalunya la Comunitat de Madrid, amb un 3,6%.

Aquestes hipòtesis són consistents amb les primeres dades que es van coneixent. Catalunya va ser la comunitat en la qual més va augmentar l'atur registrat a l'octubre 14.698 desocupats més-, i la quarta en increment en termes relatius -un 3,7% respecte a setembre-. El menor augment de l'afiliació i el major increment de l'atur a la regió van passar ja a l'octubre de 2016, i són habituals en la sèrie estadística, encara que aquesta vegada s'han vist amb més intensitat al mercat laboral català. Per la seva banda, des de Bankinter l'equip d'anàlisi recorda aquesta setmana que hi ha un "impacte inferit pel fre de l'activitat a Catalunya". "Les primeres dades apunten a caigudes d'almenys el 20% en l'activitat (reserves hoteleres i àrees o compravenda d'habitatges", afegeixen aquests experts. Per la seva banda, els economistes de Funcas assenyalen que a Catalunya es reduirà "a la meitat el creixement previst inicialment entre l'1 d'octubre i març de 2018. El consum, la inversió i el turisme serien els més perjudicats".

Al Banc d'Espanya, per la seva banda, els economistes han avaluat el període entre finals de 2017 i 2019. És a dir, una mica més de dos anys durant els quals en el pitjor escenari contemplat hi hauria un deteriorament del PIB espanyol de 2,5 punts percentuals, i Catalunya estarà en recessió en "bona part de l'horitzó analitzat", assenyala l'informe semestral, en què esmenta la regió en 30 ocasions, mentre que no ho va fer cap vegada al maig.

INCOMPLIMENT DE L'OBJECTIU DEL DÈFICIT

El menor creixement tindrà impacte directe en els objectius de compliment del dèficit públic de Catalunya. L'objectiu de les comunitats autònomes és del 0,4% del PIB, i la majoria de comunitats autònomes estan pendents del que passi amb els lliuraments de compte que es decideixen en funció del model de finançament autonòmic, la reforma del qual està enquistada amb la crisi política, tot i que el ministre Cristóbal Montoro vol reactivar-la. Al juliol es va acordar un increment de 3.700 milions d'euros, encara que si s'actualitza amb el creixement previst pel Govern del 2,3% el 2018 -abans, un 2,6%- passaria a ser de 2.000 milions. Mentre que si finalment es prorroguen els pressupostos de 2017, hi hauria un retrocés de 1.000 milions als recursos disponibles per als executius regionals. És a dir, s’hi juguen 4.700 milions.

Catalunya partirà el 2018 d'una bona posició per complir amb l'objectiu fiscal. No obstant això, tots els supòsits redueixen la probabilitat dràsticament, tant a la part que puguin reduir els lliuraments a compte com si hi ha un deteriorament econòmic de l'activitat, fins a fer que el compliment sigui "improbable" o "molt improbable". Pel que fa a la regla de la despesa veu més fàcil que hi hagi un "creixement de la despesa computable inferior a la taxa de referència fixada del 2,4%".