Lagarde escalfa motors abans del G-20: demana usar la tecnologia cadena de blocs per controlar les monedes digitals

Lagardee ha demanat mesures enèrgiques contra el bitcoin mitjançant l'ús de la tecnologia darrere de la moneda digital per "combatre el foc amb foc". La presidenta de l'organisme supranacional ha avisat les autoritats de tot el món que podrien aprofitar el potencial de les monedes digitals per controlar aquest mercat, i ha advertit que la inacció permetrà el desenvolupament sense restriccions d'un "nou vehicle potencialment important per al rentat de diners i el finançament de terrorisme".

En una entrada al blog de l'FMI, Lagarde ha marcat el camí a seguir, que no és altre que aplicar les mateixes innovacions que porten amb si les monedes digitals per ajudar a regular-les. "Podem aprofitar els actius digitals alhora que garantim que mai es converteixin en un refugi per a l'activitat il·legal o una font de vulnerabilitat financera", ha escrit.

Amb els preus de les monedes digitals caient moderadament aquest dimecres, després de la pronunciada depreciació de dimarts, l'ànim dels inversors no millora i la capitalització dels més de 1.500 tokens i divises es manté als 372.000 milions de dòlars. Pel que fa a les monedes virtuals que mouen grans volums, l’ethereum ha tornat a caure per sota dels 700 dòlars, el bitcoin cash es manté per sobre dels 1.000 dòlars, el ripple es canvia de mans en 0,78 dòlars i el litecoin ho fa lleugerament per sobre dels 120 dòlars. El bitcoin ha caigut per sota dels 9.000 dòlars i segueix vulnerable a la baixa.

Diverses notícies han fet fugir els fluxos de capitals en les monedes de xifrat. La més recent, que els fideïcomissaris dels fons de l'extint Mt.Gox haurien començat a vendre grans quantitats de bitcoins per valor de 400 milions de dòlars. Aquesta operació ha disparat una onada de vendes que podria conduir la de Satoshi Nakamoto per sota del sòl que va dibuixar el 6 de febrer, apunten des de Goldman Sachs.

Però és el front regulador el que manté les monedes digitals sota pressió. Les accions unilaterals dels països, com la més recent de la Comissió del Mercat de Valors dels EUA (SEC per les sigles en anglès), que ha anunciat mesures per obligar totes les plataformes de negociació de monedes digitals a registrar-se, poden dur a una orquestració mundial de mesures si el G-20 aconsegueix arribar a un acord conjunt.

RENTAT DE CAPITALS I PROTEGIR EL CONSUMIDOR

Els enfocaments dels diferents països d'aquest grup estan encara allunyats, segons diversos funcionaris interpel·lats per la 'CNBC', cosa que disminueix les possibilitats que, al final del conclave, s'emeti cap comunicat. No obstant això, diversos països sí que proposaran abordar dues de les qüestions que més preocupen els governs mundials: el blanqueig de capitals i la protecció del consumidor.

És probable que aquests dos temes centrin les converses, segons els mateixos funcionaris. En canvi, altres assumptes, sobre l'impacte que aquest mercat pot tenir als sistemes financers i bancaris globals tindran menys pes. "L'opinió més estesa és que una regulació excessiva no serà bona", expliquen aquestes fonts.

Japó, explica el mitjà, tem que si bé hi ha un ampli consens entre les nacions del G-20 sobre la necessitat d'aquestes mesures, algunes nacions tenen regulacions més flexibles que altres, cosa que deixa llacunes per al rentat de diners, segons explica un funcionari.

França i Alemanya, per la seva banda han assegurat que realitzaran propostes conjuntes per regular aquest mercat. El ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, ha confirmat que es presentarà "una anàlisi francoalemany sobre els riscos vinculats al bitcoin i propostes de regulació, que seran exposades de forma conjunta als nostres homòlegs del G-20".

La Unió Europea en el seu conjunt, ha indicat que una estratègia a curt termini podria enfocar-se en aplicar regles contra el rentat de diners i el finançament del terrorisme, advertint els consumidors del risc d'operar en monedes digitals i impedir que els bancs les retinguin.