La Xina eleva el canvi oficial del iuan fins a màxims de 2015 i arriba a una fita de set setmanes
El Banc Popular de la Xina no publicava un tipus de canvi similar des de la gran devaluació d'agost de 2015
- El ringgit malai arriba una fita de dues setmanes, aixecat pels pròspers preus del petroli
El dòlar no s’ho està passant bé. Tot i que els temors d’una guerra comercial han retrocedit, després que s'hagués publicat que els EUA i la Xina estaven negociant un acord en secret, el 'bitllet verd' segueix deprimit contra la majoria dels seus rivals. A les monedes asiàtiques, això es tradueix en guanys en gairebé totes les cruïlles menys en el ien, que aquest dimarts es deprecia al voltant d'un 1%. El protagonisme l'hi roba el iuan, que s'eleva fins a un màxim de set setmanes.
La divisa de la segona potència mundial s'estira fins a les 6,2523 unitats davant del bitllet verd, després que el Banc Popular de la Xina hagi incrementat el tipus de canvi oficial fins a una fita no vista en dos anys i mig. Així, el renminbi -com també es coneix a la moneda xinesa- ha operat en un rang d'un 2% al voltant dels 6,1826 iuans, un 0,6% per sobre del tipus de canvi del dilluns als 6,3193 iuans.
El banc central del gegant asiàtic no situava la moneda en aquests nivells des de l'11 d'agost de 2015, quan va arrencar la gran devaluació de la moneda. En aquell moment, el Banc Popular de la Xina va trastocar els mercats amb una depreciació d'un 2% d'una sola tacada.
Encara a Àsia, l'altra moneda que també ha vist com les compres l’elevaven contra el 'bitllet verd' ha estat el ringgit malai, que s'ha disparat a un màxim de dos mesos fins a les 3,87 unitats per cada dòlar. Segons Stephen Innes, analista d’Oanda, els elevats preus del petroli mantenen la moneda malaia apuntalada. El barril de referència Brent acumula un auge del 6,9% al març, fet que dona suport a les monedes dels països exportadors.
En aquest context d'elevats preus del cru, aquest dilluns va debutar a la borsa de productes derivats de Xangai el primer contracte de futurs del petroli denominat en dòlars. Una iniciativa del país que cerca el triple objectiu de controlar la factura que paga la Xina per les importacions de l’'or negre', d'obrir els mercats de matèries primeres del gegant asiàtic als inversors internacionals i de disputar-li al dòlar la supremacia com a moneda de referència de les matèries primeres.
