La Xina contraataca amb aranzels i acusa els EUA de "llançar la major guerra comercial de la història"

La primera resposta a l'acció del president nord-americà ha arribat per boca del ministre de Comerç del gegant asiàtic, Zhong Shan, que ha assegurat que hi haurà contrapartida per part de Pequín. Segons els experts, l'escalada del conflicte està més que assegurada, cosa que derivarà en una guerra aranzelària que se situa com el principal risc als mercats.

Poc després de l'expiració del termini, el Ministeri de Comerç de la Xina ha assenyalat en un comunicat que es veia obligat a prendre represàlies, cosa que significa que importacions nord-americans per valor de 34.000 milions de dòlars -incloent-hi vehicles i productes agrícoles- s'enfrontaran també a tarifes del 25%.

La Xina ha qualificat les accions de Washington com "una violació de les regles comercials mundials"

"La Xina va prometre que no dispararia el primer tir, però per defensar els interessos nacionals fonamentals i l'interès de la gent no té una altra elecció que contraatacar com sigui necessari", ha assenyalat el Ministeri en un comunicat. La cartera ha qualificat les accions de Washington com "una violació de les regles comercials mundials" i ha assegurat que "va començar la guerra comercial a més gran escala de la història econòmica".

El president dels Estats Units, Donald Trump, va advertir dijous que finalment podrien imposar-se aranzels sobre béns xinesos amb valor de més de 500.000 milions de dòlars, o gairebé el total importat des de la Xina l'any passat.

"Podem dir, probablement, que la guerra comercial ha començat oficialment", ha assegurat Chen Feixiang, professor d'economia aplicada a la Shanghai Jiaotong University. "Si es queda en 34.000 milions de dòlars tindrà un efecte marginal en les dues economies, però si puja a 500.000 milions com va dir Trump, llavors tindrà un gran impacte per a ambdós països".

MÉS ENLLÀ DE LA XINA

Trump ha carregat contra Pequín pel robatori de la propietat intel·lectual, les seves barreres a l'entrada d'empreses nord-americanes i el dèficit comercial de 375.000 milions de dòlars que tenen els Estats Units amb la Xina. Durant l'escalada del conflicte, la Xina ha buscat posicionar-se com un defensor del lliure comerç, però els mitjans estatals van elevar les seves crítiques contra Trump aquest divendres.

"En efecte, el govern de Trump s'està comportant com una banda de matons en fer xantatge a altres països, sobretot a la Xina", ha afirmat el diari estatal China Daily en un editorial en anglès aquest divendres. "Sembla que el seu descontrol tindrà un impacte profundament perjudicial en el panorama econòmic global durant les pròximes dècades, tret que els països s'hi oposin junts".

Tot i que no s'espera que la fase inicial dels aranzels tingui un gran impacte econòmic immediat, la por és que una batalla perllongada danyi els fabricants i els importadors dels béns afectats, en un revés per al comerç, la inversió i el creixement global.

Funcionaris de Duanes i Protecció Fronterera dels Estats Units tenien previst recaptar aranzels del 25% en una gamma de productes que va des dels vehicles de motor, unitats d'emmagatzematge informàtic, parts de bombes, vàlvules i impressores i altres components industrials.

Els gravamens xinesos a centenars de béns nord-americans inclouen destacades exportacions com la soja, el sorgo i el cotó, cosa que amenaça els productors agrícoles que van donar suport a Trump durant les eleccions de 2016, com Texas i Iowa.

COREA I TAIWAN REBRAN EL PRIMER COP

Els analistes tenen clar que aquesta situació de tensió seguirà escalant posicions i igualment coincideixen que suposa un risc a nivell global que afectarà inicialment el creixement econòmic de la Xina, però potencialment altres economies per les derivades d'aquesta crisi i la intenció que té el president nord-americà de fer extensible la seva política proteccionista al món sencer.

Actualment, estan sota amenaça 450.000 milions de dòlars en exportacions xineses, "que abasten pràcticament la totalitat del comerç de Pequín amb el seu soci nord-americà", assenyala Mitul Kotecha, analista de TD Securities. L'ofensiva comercial, que és "un dels principals riscos que afronten els mercats emergents a l'actualitat", prossegueix l'expert, és conseqüència del presumpte robatori de propietat intel·lectual dels EUA i una "forma de combatre" la política del govern de Xi Jinping de "Made in China 2025". Però l'assumpte està en que els productes tecnològics fets a la segona potència mundial tenen components fabricats a Corea o Taiwan.

D'aquesta ronda de 34.000 milions d'euros, només una fracció molt petita en són béns de consum. La gran majoria estan classificades (segons l'OCDE) com "béns de capital" o "articles intermedis". És a dir, gran part dels productes electrònics als guals es gravarà amb impostos estan produïts per multinacionals d'altres regions asiàtiques com les anteriorment citades que, junts amb el Japó, aglutinen la major part d'importacions xineses no procedents dels EUA.

Per tant, subratlla Kotecha, "l'abast de la guerra comercial tindrà efectes en altres nacions veïnes amb les quals el gegant asiàtic manté una estreta relació i que són subministradors de components electrònics i de productes d'alt valor afegit".