La taxa d'estalvi de les llars cau al -1,2% durant el tercer trimestre
No obstant això, sense tenir en compte els efectes estacionals i de calendari, puja al 5,2%
La taxa d'estalvi de les llars i institucions sense ànims de lucre es va situar al -1,2% de la seva renda disponible durant el tercer trimestre de l'any, la més negativa durant un tercer trimestre de tota la sèrie històrica, davant del -0,7% del mateix trimestre de l'any anterior, segons ha informat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
D'aquesta manera, la taxa d'estalvi de les llars retorna a terreny negatiu després d'haver-se situat en terreny positiu durant el segon trimestre de l'any, en col·locar-se al 12,5%.
Eliminant l'estacionalitat i l'efecte calendari, la taxa d'estalvi de les llars va pujar dues dècimes durant el tercer trimestre, fins al 5,2%.
Les llars van augmentar la seva renda disponible bruta un 3,8% durant el tercer trimestre
Les llars van augmentar la seva renda disponible bruta un 3,8% durant el tercer trimestre, fins als 171.461 milions d'euros, però la seva despesa en consum es va situar per sobre d'aquesta quantitat, als 173.102 milions d'euros, un 4,4% més, de manera que el seu estalvi va ser negatiu. L'INE el xifra en -2.023 milions d'euros, enfront dels -1.138 milions d'euros del tercer trimestre de 2017.
Les llars van dedicar fins al setembre 13.701 milions en inversions, un 16,7% més que durant el mateix període de 2017. Al seu torn, la taxa d'inversió de les llars, eliminats els efectes estacionals i de calendari, se situa al 6,1% de la seva renda disponible, una dècima superior a la del trimestre anterior. D'aquesta manera, i un cop tingut en compte el saldo de transferències de capital del sector, les llars van registrar una necessitat de finançament de 16.267 milions d'euros, enfront dels 13.532 milions estimats per al mateix trimestre de 2017.
MENYS CAPACITAT DE FINANÇAMENT DE L'ECONOMIA ESPANYOLA
Durant el tercer trimestre, l'economia espanyola va registrar una capacitat de finançament de 3.427 milions d'euros, l’1,2% del PIB, per sota dels 7.403 milions d'euros del mateix període de 2017 (2,6% del PIB).
Segons l'INE, aquesta menor capacitat de finançament es deu a un menor saldo d'intercanvis exteriors de béns i serveis (7.734 milions enfront dels 11.905 milions del mateix període de 2017) que, juntament amb l'evolució de les rendes de transferències corrents, proporciona un saldo d'operacions corrents amb l'exterior inferior a 4.123 milions al del mateix trimestre de l'any anterior. Així mateix, el saldo de transferències de capital és de 698 milions, enfront dels 551 milions d'un any abans.
Durant el tercer trimestre, l'economia espanyola va registrar una capacitat de finançament de 3.427 milions, l’1,2% del PIB
Eliminant els efectes estacionals i de calendari, la capacitat de finançament de l'economia nacional es va situar al 0,9% del PIB, quatre dècimes menys que durant el trimestre anterior.
La renda nacional bruta arribar entre gener i setembre als 295.928 milions d'euros, un 3,6% més que durant el mateix trimestre de 2017, per un major excedent d'explotació de les unitats productives residents (+2%, fins als 123.931 milions d'euros ) i una major remuneració percebuda pels assalariats (+4,7%, fins als 141.771 milions d'euros), entre d'altres factors.
La renda nacional disponible es va situar durant el tercer trimestre als 292.465 milions d'euros, un 3,6% més que durant el mateix període de 2017. En dades desestacionalitzades, la renda nacional bruta va avançar un 1,1% respecte al trimestre anterior, mentre que la renda nacional disponible va progressar un 0,9%.
MENYS CAPACITAT DE FINANÇAMENT DE LES AP
D'acord amb aquesta estadística, les administracions públiques van registrar durant el tercer trimestre una capacitat de finançament de 7.335 milions d'euros, enfront dels 7.476 milions d'euros del tercer trimestre de 2017.
Aquest descens de la capacitat de finançament de les administracions públiques es va produir després de l'augment de la seva renda disponible en un 4,2%, fins als 65.049 milions d'euros, i l'increment de la seva despesa en consum en un 4,2%, fins als 51.851 milions d'euros.
Amb tot això, el sector va registrar un estalvi brut de 13.198 milions d'euros, enfront dels 12.644 milions del tercer trimestre de 2017.
SOCIETATS NO FINANCERES I INSTITUCIONS FINANCERES
Pel que fa a les societats no financeres, la seva renda disponible va baixar durant el tercer trimestre un 1,8%, com a conseqüència del descens en un 1,4% del saldo de rendes primàries del sector.
La renda disponible del sector, juntament amb el seu saldo de transferències de capital, és suficient per finançar el volum d'inversió del sector (45.270 milions d'euros, un 11,3% més). Per la seva banda, la renda disponible bruta de les institucions financeres s'estima en 6.585 milions d'euros, un 42,8% superior a del mateix trimestre de 2017.
Finalment, el sector genera una capacitat de finançament de 7.543 milions d'euros, enfront dels 3.345 milions d'euros del tercer trimestre de 2017.
