La Seguretat Social té un superàvit de 4.774 milions després del rècord d'ingressos per cotitzacions

Aquest augment està impulsat per l'evolució de les cotitzacions d'ocupats, que experimenten un increment interanual del 10,3%, fins a assolir els 83.699 milions d'euros, a causa del bon comportament de l'ocupació durant els primers set mesos de l'any. A més, les cotitzacions de desocupats es xifren en 5.300 milions d'euros, cosa que representa un augment del 9,3%.

D'aquesta manera, els ingressos per cotitzacions socials continuen marcant màxims històrics en termes absoluts i també registren el major increment en els darrers 16 anys durant els primers set mesos de l'any, destaquen. Si es prenen com a referència les dades del 2019, darrer exercici que no va estar afectat per la pandèmia, l'increment de les cotitzacions és del 24%.

En conjunt, els comptes de la Seguretat Social presenten un saldo positiu a finals de juliol equivalent al 0,3% del Producte Interior Brut (PIB). Aquesta xifra s'obté de la diferència entre uns drets reconeguts per operacions no financeres de 123.307 milions d'euros, que mostren un increment del 13,7% i obligacions reconegudes de 118.533 milions, que creixen un 10,1% interanual, explica el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

En termes de caixa, la recaptació líquida del sistema arriba als 119.108 milions d'euros, amb un increment de l'11,1% respecte a l'exercici anterior, mentre que els pagaments presenten un augment del 9,9%, fins als 118.264 milions d'euros.

Per part seva, les transferències rebudes per la Seguretat Social pugen fins als 32.351 milions d'euros, amb un augment de l'interanual 20%. La partida més significativa corresponent a les transferències rebudes de l'Estat i Organismes Autònoms que suma un total de 29.721 milions (un 23,4%), en particular, l'increment té l'origen en una percepció de fons més gran per garantir el compliment de la Recomanació Primera del Pacte de Toledo.

Pel costat de la despesa, les prestacions econòmiques a famílies i institucions van assolir 110.761 milions, un 9,3% més que durant el mateix període del 2022. Aquesta xifra representa un 93,4% de la despesa total realitzada al sistema de Seguretat Social. La partida més gran, 101.783 milions, correspon a pensions i prestacions contributives, amb un augment d'un 9,3%.

La despesa en pensions (incapacitat permanent, jubilació, viduïtat, orfandat, a favor de familiars i complements de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere) s'incrementa un 10,7% fins als 91.326 milions d'euros, a causa de l'augment del nombre de pensionistes (1,1%), de la pujada de la pensió mitjana (9,6%), així com a la revaloració general del 8,5% de les pensions contributives a l'exercici 2023.

Pel que fa als subsidis d'incapacitat temporal, la despesa total disminueix un 1,3% respecte al mateix període de l'any anterior, fins a assolir els 7.696 milions d'euros, mentre les prestacions per naixement i cura de menor, coresponsabilitat en la cura del lactant, risc durant l'embaràs i durant la lactància natural i cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia és de 2.308 milions, un 7% més.

D'aquest import, es destina a pensions no contributives i complements per mínims 5.901 milions, un 7,1% més, i a subsidis i altres prestacions 3.077 milions, un 14,5% més, 2.915 milions d'euros dels quals corresponen a Ingrés Mínim Vital i prestacions familiars, un 14,7% més respecte a l'any anterior.