La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys escala al 4,2%, màxims des del juliol

La facció més 'hawkish' ('falcó') de la Reserva Federal ha estat activa aquest dilluns, advocant per un enfocament de cicle de retallades de tipus gradual i basat en dades. Per exemple, Mary Daly (membre amb dret a vot) va expressar la seva preocupació per com una política restrictiva afecta els mercats laborals, recolzant retallades de taxes si la inflació continua disminuint. El membre sense dret a vot, Jeffrey Schmid, va destacar que la Reserva Federal s'hauria de centrar a minimitzar la volatilitat del mercat financer en reduir les taxes, mentre que Neel Kashkari va esmentar que les taxes podrien retallar-se més ràpidament si el mercat laboral s'afebleix significativament.

"En principi, dos són els factors que han provocat que les últimes sessions els rendiments dels bons occidentals s'hagin disparat a l'alça: el fet que l'economia nord-americana i el mercat laboral del país es continuïn mostrant molt més sòlids del que s'anticipava, cosa que podria portar la Fed a alentir el ritme de baixades de tipus; i el fet que els dos candidats a la presidència dels EUA, l'expresident Trump i la vicepresidenta Harris, hagin mostrat en les seves propostes força indisciplina fiscal, cosa que incrementaria el dèficit públic del país i el ja molt voluminós deute que suporta aquesta economia", explica Juan José Fernández-Figares, director de Gestió IIC a Link Securities.

"És per aquests dos motius que molts inversors estan optant per refugiar-se a l'or, actiu que aquest dilluns va tornar a marcar un nou màxim històric i el preu del qual acumula el 2024 una revaloració del 34%", afegeix.

A principis de mes, el mercat donava un 60% de possibilitats a una retallada de 25 pb a la propera reunió del 7 de novembre i situava al 40% la probabilitat que la baixada fos de 50 pb. Actualment, descompta al 90% que la retallada serà de 25 pb.

DEBILITAT DELS BONS ALEMANYS

Els bons alemanys (bunds) es van mantenir ahir també consistentment febles durant tot el dia, amb el rendiment a 2 anys tancant finalment a l'alça en 7,3 punts bàsics, el de 5 anys en 9,3 punts bàsics i el de 10 anys en 9,9 punts bàsics.

"Suggeríem que tres factors van contribuir a aquesta venda de bons", indiquen els experts de Rabobank.

En primer lloc, l'augment en el preu del petroli. "Aquest augment de preu es va associar amb un repunt en la fixació de la inflació en euros, encara que en el gran esquema de les coses, això va ser força moderat".

En segon lloc, l'emissió/estrenyiment del diferencial de swaps. "Itàlia va anunciar una sindicació important de deute a 7 i 30 anys, cosa que podria haver pres per sorpresa alguns al mercat. Un indici que aquesta emissió va contribuir a la debilitat dels bunds és que Itàlia va tenir un rendiment inferior en comparació amb altres bons governamentals europeus, amb el diferencial a 10 anys del país enfront d'Alemanya augmentant en 5,3 punts bàsics, mentre que el d'Espanya va pujar 2,9 punts bàsics i el de França, 2,4 punts bàsics. També recolzant l'explicació de l'emissió va estar l'estrenyiment dels diferencials de swaps, i això va ser més notable a l'extrem més llarg. Tot i això, val la pena tenir en compte que hi ha temes més amplis que actualment impacten els diferencials de swaps alemanys”.

En tercer lloc, el posicionament. "Sembla just dir que les dimensions del moviment en el petroli i el volum d'emissió no eren suficients per si mateixos per impulsar l'augment en els rendiments dels bunds que vam veure. Així, el concepte nebulós de posicionament també podria haver entrat en joc. També afegiríem que hi ha la possibilitat que la preparació per a les eleccions als EUA hi estigui jugant un paper, específicament la combinació de la prima per termini i una probabilitat més gran que una victòria de Trump s'estigui valorant”.