La pujada de cotitzacions ampliaria recursos de la Seguretat Social al 0,9% del PIB el 2050

El text que es titula Una anàlisi de la incidència de l'increment de les cotitzacions socials aprovat el 2023 ofereix una quantificació de l'augment recaptatori entre el 2023 i el 2050 que es podria obtenir de l'increment aprovat sobre les cotitzacions socials.

Per calcular-ho, l'organisme explica que s'estima l'impacte del camí de creixement establert sobre la base de cotització màxima en relació amb un camí en què la seva magnitud romangués constant en termes reals, es computa l'efecte de la cotització addicional sobre la part salarial que superi aquesta base màxima i es calcula l'efecte del mecanisme d'equitat intergeneracional.

"Cal destacar que la valoració d'aquestes mesures ignora les possibles conseqüències sobre l'ocupació, els salaris o la competitivitat de l'increment estipulat als costos laborals", matisen.

D'aquesta manera, la suma de les tres mesures descrites en aquest epígraf pujaria al 0,6% del PIB el 2030 i al 0,9% del PIB el 2050. Com assenyala el Banc d'Espanya, l'estimació per a aquest darrer any coincideix amb la proporcionada per l'AIReF i per Fedea, però seria inferior als càlculs del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que eleva l'impacte dels canvis normatius a l'1,1% del PIB.

En tot cas, l'organisme afegeix que "hi ha una gran incertesa sobre l'efecte precís dels canvis normatius analitzats. Aquesta manca de certesa respon, en gran mesura, que l'horitzó de quantificació és molt ampli, per la qual cosa la materialització de canvis al mercat de treball i la pròpia reacció dels agents obligaran a reavaluar el seu abast en el futur".

Cal recordar que va ser el març del 2023 quan es va aprovar aquesta reforma de les cotitzacions socials. Contempla, entre altres, tres actuacions dirigides a incrementar de manera gradual les cotitzacions socials i, per tant, els recursos del sistema de la Seguretat Social.

"En primer lloc, s'ha establert un increment finalista del tipus de cotització, anomenat 'mecanisme d'equitat intergeneracional', que estarà vigent entre els anys 2023 i 2050. En segon lloc, s'ha estipulat que la base màxima de cotització entre els anys 2024 i 2050 creixerà per sobre de l'augment dels preus i, en particular, a més velocitat que la pensió màxima. En tercer lloc, s'ha introduït una cotització addicional sobre els salaris per sobre de la base de cotització màxima, que entrarà en vigor l'any 2025".

El Banc d'Espanya també ha analitzat altres qüestions. Així, de l'anàlisi se'n deriven diverses conclusions. Una és que hi ha una notable heterogeneïtat en termes de gènere, edat, educació, sector d'activitat i mida d'empresa en la incidència de la base màxima de cotització. "Entre altres característiques, els treballadors en edats mitjanes i amb més qualificació i les empreses grans mostrarien una probabilitat més gran d'exhibir bases de cotització topades pel màxim legal".

Una altra conclusió seria que l'increment de les cotitzacions socials tindrà un efecte desigual al llarg de la distribució dels salaris. "En particular, l'augment dels tipus efectius de cotització serà més elevat per als salaris alts. Per exemple, les remuneracions brutes al voltant de 60.000 euros augmentarien les seves quotes socials en una proporció més gran sota l'esquema de cotitzacions establert per al 2025, mentre que les remuneracions al voltant de 80.000 euros incrementarien més les seves quotes, com a percentatge de la retribució bruta, sota el disseny fixat per al 2050".