La OIT estima que es perdran 590 milions d'ocupacions durant el segon semestre per la Covid

En la sisena edició de l'informe de la OIT sobre la Covid-19 i el món de treball, amb estimacions actualitzades, l'organització indica que la pèrdua d'hores de treball comporta un augment de la desocupació i de la inactivitat.

L'augment de l'atur és una de les principals conseqüències de l'actual crisi laboral, "en la qual és necessari posar l'accent en el pla polític".

Així mateix, ha posat en relleu que el tancament de llocs de treball continua afectant de manera negativa als mercats laborals de tot el món, "la qual cosa redunda en la quantitat d'hores de treball perdudes superior a la prevista". Els països d'ingressos mitjans-baixos són els més afectats, segons la OIT.

D'altra banda, ha apuntat que continua sent elevada la proporció de treballadors que resideixen en països en els quals s'ha establert algun tipus de tancament de llocs de treball, que se situa en el 94%.

També ha ressaltat que la gran quantitat d'hores de treball perdudes ha propiciat "una notable pèrdua d'ingressos provinents del treball". De fet, estima que la pèrdua d'ingressos a escala mundial al llarg dels tres primers trimestres de 2020 s'ha elevat al 10,7%, la qual cosa correspon al 5,5% del PIB mundial per als tres primers trimestres de 2019 (3,5 bilions de dòlars).

LES MESURES APROVADES HAN EVITAT MÉS ATUR

A més, ha explicat que les mesures fiscals posades en marxa per molts països per a mitigar els efectes adversos del mercat laboral han tingut eficàcia per a sustentar els ingressos i les empreses. En aquesta línia, ha assenyalat que, de no haver-se aplicat cap mesura d'incentiu fiscal, la pèrdua d'hores hauria estat, de mitjana, del 28%.

No obstant això, ha destacat que les mesures d'incentius fiscals s'han aplicat de manera dispar a tot el món. Així, la bretxa en matèria d'estímul fiscal és d'uns 982.000 milions de dòlars (838.126 milions d'euros) als països d'ingrés baix o d'ingrés mitjà baix.

La OIT ha apuntat que la bretxa és equiparable a la quantitat de recursos que aquests països necessitarien per a aconseguir el mateix valor mitjà d'incentiu fiscal, relatiu a la pèrdua d'hores de treball, que s'aplica als països d'ingressos elevats. "La bretxa en matèria d'incentiu fiscal estimada per als països d'ingressos baixos és inferior a l'1% del valor total de les mesures d'incentiu fiscal anunciades pels països d'ingressos alts", ha afegit.

MESURES A ADOPTAR

Per a l'Organització Internacional del Treball, han d'adoptar-se "mesures de resposta duradores i eficaces" en el pla polític per a afrontar cinc reptes, entre els quals es troben harmonitzar i planificar les intervencions en els plans sanitari, econòmic i social i vetllar perquè les intervencions en matèria de polítiques es mantinguin en la justa mesura i siguin cada vegada més eficaces i eficients.

Però també advoca per satisfer algunes en matèria d'incentiu fiscal als països emergents o en desenvolupament, "la qual cosa requereix fomentar la solidaritat internacional"; que s'adoptin mesures de suport en matèria de polítiques als grups més afectats o que es fomenti el diàleg social com a mecanisme "eficaç" per a emprendre mesures de resposta política enfront de la crisi.

APROVAR URGENTMENT UNA NOVA GARANTIA JUVENIL A ESPANYA

Del seu costat, el director de l'oficina de la OIT per a Espanya, Joaquín Nieto, ha cridat l'atenció sobre les elevades taxes de desocupació juvenil provocada per la pandèmia, que són superiors al 40%, i creu que urgeix posar en marxa un nou programa de Garantia Juvenil.

"Espanya no s'ho pot permetre", ha postil·lat, després d'assenyalar que aquest nou programa ha de fer que a tota persona jove que porti diversos mesos sense estudiar o treballar, se li ofereixi un contracte de treball a una proposta formativa".