L'OCDE rebaixa la seva previsió de creixement mundial al 2,4% en 2020 pel coronavirus

En aquest sentit, l'OCDE subratlla que les seves noves projeccions assumeixen que l'epidèmia de coronavirus arribarà a l' apogeu a la Xina durant el primer trimestre, i que a partir d'aquest moment hi haurà una recuperació gradual, mentre que els casos a d'altres països tindran un caràcter esporàdic, i que l'expansió del virus podrà refrenar-se; si no fos així, les previsions de creixement serien substancialment més febles.

No obstant això, en cas que l'epidèmia s'estengui a través de la regió Àsia-Pacífic, Europa i Amèrica del Nord, l'OCDE alerta que el creixement de l'economia global podria veure's reduït a l'1,5% al 2020, la meitat de la xifra que anticipava el mes de novembre passat, amb diverses economies entrant en recessió, entre les quals el Japó i la zona euro.

En base a aquest escenari, l'OCDE ha revisat dràsticament a la baixa la seva previsió de creixement per a la Xina, que al 2020 creixerà un 4,9%, vuit dècimes per sota de la projecció del passat mes de novembre, encara que l'organització confia que el gegant asiàtic es recuperarà al 2021, amb una expansió del 6,4%, nou dècimes més del que s'havia previst anteriorment. Per la seva banda, els EUA només registraran un lleu impacte negatiu d'una dècima al seu pronòstic de creixement per a 2020, fins a l'1,9%, que recuperarà un any després, quan el PIB de la major economia mundial creixerà un 2,1%, una dècima per sobre de les estimacions del mes de novembre passat.

L'eurozona ha retallat tres dècimes de la seva previsió de creixement pel 2020, fins al 0,8%, que no aconseguirà recuperar al 2021

A diferència dels EUA, l'eurozona ha vist retallada en tres dècimes la seva previsió de creixement per al 2020, fins al 0,8%, que no aconseguirà recuperar al 2021, any per al qual l'OCDE manté sense canvis el seu pronòstic d'expansió a un ritme de l'1,2%.

Entre les majors economies de l'eurozona analitzades per l'OCDE, Alemanya creixerà al 2020 un 0,3%, una dècima menys del que es preveia, i un 0,9% al 2021, mentre que França perdrà tres dècimes de creixement enguany per l'epidèmia, fins al 0,9%, encara que al 2021 en recuperarà dues d'addicionals, i s'expandirà a un ritme de l'1,4%. En el cas d'Itàlia, un dels països més afectats pel coronavirus apart de la Xina, l'OCDE ha retallat en quatre dècimes el seu pronòstic de creixement del passat mes de novembre, i ara anticipa que l'economia italiana s'estancarà al 2020, sense que al 2021 hi hagi perspectiva de cap rebot, per la qual cosa manté la seva projecció de creixement al 0,5%.

Fora de la Unió Europea, l'OCDE ha retallat en dues dècimes la seva anterior previsió de creixement per al Regne Unit, fins al 0,8%, i ha revisat també a la baixa en quatre dècimes el seu pronòstic per a 2021, quan l'economia britànica creixeria un 0,8% a l'espera de formalitzar la seva nova relació comercial amb la UE.

DESPESA SANITÀRIA I ESTÍMULS FISCALS

En resposta a l'amenaça de l'epidèmia del Covid-19, l'OCDE ressalta la necessitat de totes les economies, però especialment d'aquelles més afectades pel virus, d'implantar mesures de salut pública per prevenir la propagació de la malaltia, i dotar amb fons les polítiques de cures sanitàries i de protecció d'empreses i treballadors per poder afrontar efectes del brot.

D'aquesta manera, en primer lloc l'OCDE reclama suport fiscal per als serveis de salut, incloent-hi la provisió de recursos suficients per a garantir un nivell adequat de personal i de mesures de control, a més de mesures de prevenció i contenció. L'organització assenyala també la importància d'adoptar mesures per a suavitzar els efectes adversos de l'epidèmia sobre els grups socials més vulnerables, implementant mesures de flexibilitat a la feina, i donant suport temporal als treballadors sense baixa remunerada.

D'altra banda, l'OCDE apunta cap a la necessitat a curt termini de proveir amb un nivell adequat de liquiditat el sistema financer, de manera que la banca pugui continuar donant suport a les empreses; proposa una reducció temporal de la ràtio de reserves exigida a les entitats, així com l'establiment de línies 'swap 'entre bancs centrals. Així mateix, a més de permetre que funcionin els estabilitzadors automàtics i augmenti la despesa sanitària, l'OCDE proposa adoptar mesures fiscals temporals de suport a les empreses en sectors particularment afectats per la profunda caiguda del turisme i dels viatges.

POLÍTICA MONETÀRIA

En termes més generals, l'OCDE apunta que rebaixar els tipus d'interès i augmentar la despesa pública poden ajudar a fer créixer la confiança i ajudar a la recuperació de la demanda, una vegada que el temor pel brot comenci a afeblir-se i s'eliminin les restriccions de viatge. "No obstant això, aquestes mesures són menys efectives per fer front a les interrupcions immediates de l'oferta a conseqüència dels tancaments forçosos i les restriccions de viatge", adverteix.

L'organització considera "essencial" que les polítiques monetàries continuïn donant suport a les economies, garantint que els tipus d'interès es mantenen baixos a llarg termini, encara que reconeix que, després d'un període prolongat de tipus baixos o negatius, l'impacte de mesures monetàries addicionals sobre la demanda i la inflació "pot ser modest", particularment en absència d'altres mesures de suport fiscals i estructurals.

En conclusió, l'OCDE veu una necessitat "limitada" de rebaixes dels tipus d'interès als EUA, a menys que es registri una profunda caiguda de l'activitat, mentre que a la zona euro i el Japó podria ser necessari implementar mesures no convencionals.