La nul·la reacció del bitcoin al conflicte de Síria posa una altra vegada en dubte el seu paper de valor refugi
La de Satoshi Nakamoto ni s'immuta i es manté per sota dels 7.000 dòlars
- Analistes assenyalen que el seu comportament reflecteix que no és ni un 'safe haven' ni un actiu de risc
El preu del bitcoin no s'immuta davant les tensions polítiques a l'Orient Mitjà. El mercat de les monedes virtuals deixa pujades moderades aquest dijous, enmig de l'escalada del conflicte entre els EUA, Rússia i Síria, que manté els mercats en suspens. La de Satoshi Nakamoto tot just afegeix un 1% al seu preu i manté el rang consolidatiu de les últimes sessions, entre els 6.400 i els 7.000 dòlars, mentre que el total dels actius virtuals segueix estancat als 268.000 milions de dòlars.
El comportament dels valors digitals, especialment el del bitcoin, difereix de la reacció de l'any passat al conflicte entre els EUA i Corea del Nord, que no va passar a majors, però va provocar un ral·li en els actius considerats refugi, com l'or. A l'agost, el preu del bitcoin va experimentar un auge que va provocar que operadors i analistes correguessin a identificar-lo com un "safe-haven”.
No obstant això, en aquesta ocasió, ni la de Nakamoto ni les monedes alternatives han obtingut compres significatives, com sí que sol passar amb l'or, els bons o el ien al mercat de les divises, que sí que són apostes considerades tradicionalment com a refugis. "Crec que és un senyal que el bitcoin no és un refugi segur ni un actiu relacionat amb el risc, tal com molts s'entesten que ho sigui", indica Craig Erlam, analista d’Oanda. "Potser algun dia quan maduri, podrà assolir aquest estatus, però per ara no és el cas. És a un món propi", afegeix l'expert.
Heus aquí un exemple. Al contrari que la reina de les monedes virtuals, l'or pujava amb força aquest dimecres després de les renovades tensions geopolítiques a l'Orient Mitjà, cosa que portava el preu a acariciar els màxims anuals (1.365,95 dòlars).
Altres analistes assenyalen que més que la política, el que pesa en el preu de les monedes virtuals són les primes de risc regulador i tecnològic, que han mantingut els preus subjugats entre gener i març. La unitat digital de la cadena de blocs ha rubricat el seu pitjor primer trimestre de la història, durant el qual ha perdut un 50% del seu valor, pressionada pels moviments de les autoritats monetàries de tot el món, unit als errors i atacs informàtics a les plataformes d'intercanvi. Des dels màxims de desembre, als 20.000 dòlars, fins al preu actual als 6.800 dòlars, la correcció ha estat gairebé del 65%.
Més que la política, el que pesa en el preu de les monedes virtuals són les primes de risc regulador i tecnològic, que han mantingut els preus subjugats entre gener i març
EL BITCOIN COM ACTIU REFUGI
La fama de la més operada de les divises virtuals com 'safe haven' es va propagar durant la crisi entre els EUA i Corea del Nord de finals de l'estiu passat. En aquell moment, la de Nakamoto va trencar la barrera dels 3.000 dòlars i, després, la dels 4.000 en qüestió de dies. L'or va respondre de manera similar, des d'un preu de 1.258.80 dòlars per unça de principis d'agost i un augment constant fins a arribar a màxims de dos anys als 1.346 dòlars l'unça. "El ritme amb què el bitcoin es va impulsar és impressionant i no és estrany que alguns inversors el percebessin com una inversió alternativa", comenta Nikola Grozdanovic, analista d’FXTM.
En altres episodis convulsos recents, s'ha comportat igual. Un bitcoin es canviava a poc més de 200 dòlars a finals d'agost de 2015 i 10 mesos després, al juny de 2016, la divisa en línia va reaccionar al Brexit disparant-se fins a preus per sobre dels 760 dòlars, encara que la correcció posterior va ser coincident: a finals de juliol d'aquest any, cada unitat cotitzava als 490 dòlars.
En aquest moment va començar a sonar el terme valor refugi associat a les monedes virtuals. Després del divorci entre el Regne Unit i la Unió Europea, l'arribada a la presidència dels EUA de Donald Trump va provocar un nou auge en la moneda virtual que la va portar a fixar el seu preu per sobre dels 900 dòlars, nivell amb què inaugurava el 2017 i que va multiplicar per més de vint. Durant l'any passat, la prima de risc polític que s'acarnissava als actius europeus abans de les eleccions a Holanda i França, les contínues tensions i sacsejades polítiques al Regne Unit, els ja citats a la península de Corea i Orient Mitjà van provocar que els inversors es tornessin més cauts i busquessin nous vehicles per diversificar les seves carteres.
No obstant això, l'auge del bitcoin també s'explica, segons analistes de Barclays, per un "interès especulatiu" que ha anat disminuint des del pic de 2017. "La demanda, impulsada prèviament per la por de quedar-se fora (Fear of Missing Out, FOMO, per les sigles en anglès) que va empènyer el valor del bitcoin fins a nivells històrics a l'any passat, s'ha refredat considerablement, afegeixen els analistes del banc d'inversió. "És aquesta reducció a l'interès especulatiu el que ha deixat els propietaris de monedes virtuals com el bitcoin sobreproveïts, cosa que ara està dictant els moviments de preus, en lloc de factors purament de demanda flexible", argumenten els estrategs.
