La nova subhasta de renovables se celebrarà el 14 d'octubre i posarà en joc 3.300 MW
Amb terminis d'execució accelerats, perquè la seva generació rebaixi els preus de l'electricitat
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha llançat els tràmits per celebrar aquest proper 14 d'octubre una nova subhasta de renovables, la segona després de la de gener d'aquest Govern i que posarà en joc 3.300 megawatts (MW) eòlics i fotovoltaics amb terminis d'execució accelerats, perquè la seva generació rebaixi al més aviat possible els preus de l'electricitat, avançant, a més, en la consecució dels objectius climàtics, segons consta en la proposta de resolució de la Secretaria d'Estat d'Energia per la qual es convocarà la subhasta.
En un comunicat, el Ministeri va considerar que la incorporació de la generació renovable resultant d'aquesta subhasta "reduirà directament el preu de l'electricitat, en desplaçar energia produïda amb centrals més cares i contaminants".
El llançament d'aquesta nova subhasta pel Govern es produeix en un moment marcat per la tensió en el preu de la llum. De fet, aquest agost el mercat marginalista de l'electricitat, l'anomenat 'pool', ha registrat 8 rècords, amb una cota històrica divendres 13 d'agost d'un preu mitjà diari de 117,29 euros per megawatt hora (MWh).
En concret, el concurs s'estructura en diferents contingents o reserves de potència, entre les quals destaquen 600 MW que hauran d'estar operatius en un termini de vuit mesos, per avançar l'estalvi, i 300 MW per a petites instal·lacions fotovoltaiques amb rellevant participació local.
El tràmit d'audiència de la resolució de la Secretaria d'Estat d'Energia per la qual es convoca la segona subhasta per a l'atorgament del règim econòmic d'energies renovables estarà obert fins al dia 31 d'agost, amb l'objectiu que la resolució estigui publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) durant la primera quinzena de setembre, moment en què les empreses podran remetre les seves propostes.
D'aquesta manera, la subhasta se celebrarà durant el mes d'octubre i "s'espera un elevat interès i una àmplia participació", ha indicat el Ministeri. Aquesta subhasta és la segona amb el sistema establert pel Reial Decret 960/2020 i fixa terminis més ajustats que la primera, perquè les instal·lacions guanyadores estiguin operatives, a l'igual que diferents reserves de potència per obtenir un 'mix' equilibrat, "buscant sempre l'estalvi per als consumidors", va afegir Transició Ecològica.
Així, es planteja una reserva de potència de disponibilitat accelerada, amb aquests 600 MW per a plantes eòliques o fotovoltaiques ja en avançat estat de tramitació, que hauran d'estar construïdes en un termini de vuit mesos des de l'adjudicació de la retribució regulada, de manera que tinguin impacte abans de l'estiu de 2022. Juntament amb aquesta reserva de disponibilitat accelerada, la subhasta preveu una reserva de 1.500 MW per eòlica terrestre, una altra de 700 MW per a fotovoltaica, una altra de caràcter neutra de 200 MW i una altra de 300 MW per a sistemes solars distribuïts.
300 MW PER A INSTAL·LACIONS SOLARS DE GENERACIÓ DISTRIBUÏDA
Aquests 300 MW estan dirigits a instal·lacions fotovoltaiques menors o iguals a 5 MW, amb fort caràcter local, i en l'adjudicació es tindran en compte elements com la població propera a l'emplaçament o la participació ciutadana en les instal·lacions.
El Ministeri ha destacat que el suport específic als petits sistemes de generació distribuïda respon al fet que aporten una major eficiència, perquè necessiten menys infraestructures de xarxa i hi redueixen les pèrdues d'energia. "També s'ha considerat la necessitat de democratitzar el sistema elèctric, buscant la participació activa dels ciutadans, així com d'altres agents, com pimes i entitats locals, en el desplegament de les tecnologies renovables", va afegir.
D'altra banda, aquest segon concurs concorda amb la incorporació de nova potència renovable entre 2020 i 2025 prevista per l'Ordre TED / 1161/2020.
UN ALTRE MÍNIM DE 360 MW A L'ANY PER TERMOELÈCTRICA O BIOMASSA
Durant la resta del present 2021 està prevista la celebració d'altres procediments de concurrència competitiva per a un mínim de 200 MW d'energia solar termoelèctrica, 140 MW de biomassa i 20 MW per a altres tecnologies. L'última subhasta de potència renovable es va celebrar el passat 26 de gener, adjudicant-se una mica més de 3.000 MW eòlics i fotovoltaics a uns 25 euros per MWh, un preu molt inferior als que registra el mercat majorista de l'electricitat.
Anteriorment, amb el govern del PP de Mariano de Rajoy, es van celebrar dues subhastes més el 2017 en la qual es van adjudicar una mica més de 8.000 MW.
Les grans elèctriques -Endesa, Iberdrola i Naturgy-, al costat de Capital Energy -que es va fer amb més de 620 MW eòlics-, EDP Renováveis (EDPR) i Acciona van ser les grans vencedores durant la subhasta de renovables de gener. La licitació va comptar amb una elevada participació per part del sector empresarial, amb més de 80 agents i adjudicació per a més d'una trentena.
Aquestes subhastes passen per ser també una eina clau per assolir els compromisos que han estat traslladats al Pla Nacional Integrat d'Energia Clima (PNIEC) 2021-2030, que preveu la instal·lació al voltant dels 60 gigawatts (GW) renovables durant la pròxima dècada, però també amb l'objectiu de maximitzar l'estalvi per a la factura elèctrica.
El Govern compta amb un calendari indicatiu fins al 2025 amb el qual es preveu posar en joc un mínim de gairebé 20 gigawatts (GW) mitjançant aquestes subhastes. La fotovoltaica serà la tecnologia dominant, amb un volum acumulat mínim de 10 GW a subhastar durant els propers sis anys; seguida de l'eòlica, amb uns 8,5 GW; la solar termoelèctrica, amb 600 MW; la biomassa, amb 380 MW; i altres 60 MW destinats a altres tecnologies com biogàs, hidràulica o mareomotriu, entre d'altres.
