La majoria de comerços no obrirà durant la desescalada si Sánchez no dóna més seguretat

Es neguen a assumir més costos i diuen que no els compensa estar oberts al 30%

Virginia Mora
Bolsamania | 30 abr, 2020 11:29
ep un hombre pasa frente a multitud de comercios cerrados en madrid
Joaquin Corchero - Archivo

Un futur incert, gairebé més que ara. Això és el que li espera al comerç amb el pla de desescalada previst pel Govern, tret que el gabinet de Pedro Sánchez prengui mesures per donar més seguretat de cara a la reobertura després del confinament. Així ho afirmen els empresaris, que han deixat clar que mantenir els negocis i les plantilles oberts a mig gas no compensa i és inassumible. Per això, molts diuen que mantindran la persiana baixada fins que no arribi la 'nova normalitat', tret que l'Executiu prengui més mesures que acabin amb la incertesa.

Ara com ara no se'n sap gran cosa, i hi ha més preguntes que respostes sobre com serà la desescalada i com afectarà els comerços i serveis, més enllà dels supòsits d'obertura anunciats aquest dimarts pel president del Govern. S'espera que Moncloa ho aclareixi abans de l'11 de maig, quan, si tot va bé, s'iniciarà la 'fase 1', que permet obrir per exemple les terrasses de bars i restaurants al 30% de la seva capacitat. Però de moment no hi ha res clar. I això que algunes illes de Canàries i Balears avançaran aquesta fase al dia 4 de maig.

"La desescalada encara està sense regular, no se sap amb certesa a quins sectors afectarà, quines mesures econòmiques l'acompanyaran... La prestació dels autònoms, segueix o no? Serà obligatori obrir, o es podrà esperar? Seguiran o no els ERTO, i de quina forma?", es pregunten des de la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), deixant clar que hi ha una gran incertesa sobre el procés.

El major problema que troba l'empresariat es troba en els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). El Govern va donar facilitats als de força major, amb exempcions de les cotitzacions i altres avantatges amb les quals no compten figures com els expedients per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. Però també els de força major, als quals s'han acollit més de mig milió d'empreses, porten associada una condició que no afecta als altres: no es podrà acomiadar durant els sis mesos següents a la fi d'aquest. I això és el que empresaris i autònoms temen amb la desescalada plantejada pel Govern.

El Consell General d'Economistes (CGE) ja ha demanat a l'Executiu que es flexibilitzin les condicions exigides per als ERTO de força major quant al manteniment d'ocupació durant els sis mesos següents, perquè les empreses puguin acomiadar si ho necessiten abans que passi aquest termini perquè, en cas contrari, no es podran "reflotar". Uns altres, no obstant això, han optat per demanar a Sánchez que hi hagi una "desescalada" en els ERTO de força major, que s'ampliïn, per a evitar la fallida de les empreses.

Ha estat el cas del conseller delegat de Bankia, José Sevilla, que ha sol·licitat al Govern "una major flexibilització dels ERTE" per permetre a les empreses que vagin reprenent l'activitat a poc a poc sense haver d'assumir totes les despeses de plantilla de cop i així "preservar el teixit empresarial". També el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha insistit en la necessitat de mantenir els ERTO després que passi l'estat d'alarma per evitar un augment de les llistes de l'atur. Si no és així, molts petits negocis no aixecaran la persiana quan el pla de desescalada els ho permeti perquè no els resultarà rendible.

La patronal d'hostaleria ja ha avisat que un 30% dels establiments, uns 85.000, no podran obrir. José Luis Yzual, president d'Hostalers d'Espanya, ha mostrat la seva "indignació" perquè no se sap si hi haurà o no flexibilització en els ERTE o si el Govern derogarà el manteniment d'ocupació durant sis mesos, condició que al seu judici serà "impossible" de mantenir. Demanen, per això, que la desescalada vagi acompanyada de mesures laborals, fiscals i sanitàries que acompanyin en cada fase del retorn a la 'nova normalitat'.

El Govern encara no ha donat massa pistes sobre aquest tema. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, va apuntar fa uns dies la possibilitat d'estendre els ERTO per força major més enllà de l'estat d'alarma, i el mateix president va reconèixer aquest dimarts que és una possibilitat que s'està valorant en alguns casos i sectors, sense oferir més detalls. Encara que la ministra d'Economia, Nadia Calviño, es va reunir aquest dimecres amb patronal i sindicats per a avançar en l'adaptació dels ERTO per força major a la "nova realitat" econòmica, una vegada s'hagi posat sobre la taula el pla de desescalada.

MENTRE DURI L'ESTAT D'ALARMA

Precisament, la reclamació que fan els empresaris és que els ERTO per força major es mantinguin més enllà de l'estiu. i que es permeti a les companyies anar reincorporant la plantilla a mesura que creixi l'activitat. Així ho ha indicat el president d'ATA, Lorenzo Amor.

Actualment, segons els decrets aprovats pel Govern, els expedients de regulació temporal d'ocupació se sostindran el temps que duri l'estat d'alarma, incloent-hi les seves ampliacions. Sánchez ja ha anunciat la seva intenció de demanar, almenys, una nova pròrroga de quinze dies, a partir del 10 de maig (sense aclarir si sol·licitarà més fins a finals de juny), per la qual cosa fins a aquest moment es mantindran les condicions: els treballadors afectats rebran una prestació d'atur sense perdre drets adquirits, i les empreses no hauran d'abonar ni els salaris ni la quota de la Seguretat Social.

"Si l'estat d'alarma es prorroga fins al final de la desescalada, els ERTO de força major s'haurien de mantenir", explica Sergio Herrero, advocat de Legálitas, que diu que aquest tipus d'expedients tenen avantatges i bonificacions que els empresaris volen mantenir més temps, tenint en compte que fins a finals de juny "hi haurà activitat però amb moltes restriccions". Caldrà veure què decideix el Govern.

contador