La llei de vivenda ja té el primer vistiplau: aquestes en són les vuit principals claus
El Consell de Ministres ha aprovat l'Avantprojecte de Llei pel Dret a l'Habitatge
Espanya ja té una llei d'habitatge. El Consell de Ministres ha donat el primer vist i plau a l''Avantprojecte de llei pel Dret a l'Habitatge', la primera llei estatal d'aquest tipus al nostre país. Propietaris, llogaters, grans tenidors i administracions tenen la seva implicació en un text que el Govern pretén enviar al Congrés abans de final d'any. Aquestes en són totes les claus.
1. El parc públic d'habitatge social estarà subjecte a protecció permanent i no podrà ser alienat. S'estableix una regulació estricta, evitant que es tornin a repetir operacions de venda a fons d'inversió per part d'algunes administracions territorials.
2. Al costat de l'habitatge protegit, es crea la figura d'habitatge assequible incentivat. Aquell de titularitat privada al qual s'atorguin beneficis urbanístics, fiscals o d'un altre tipus a canvi de ser destinat al lloguer a preus reduïts.
3. S'incentivarà la mobilització de l'habitatge buit. Per promoure'n la sortida al mercat, s'ofereix als ajuntaments fixar un recàrrec de fins al 150% en la quota líquida de l'IBI per a habitatges desocupats durant més de dos anys de propietaris amb un mínim de quatre habitatges.
4. Es millora la regulació dels desnonaments en situacions de vulnerabilitat garantint una comunicació efectiva i ràpida entre jutges i serveis socials i promovent solucions habitacionals. Se suspenen dos mesos si el propietari és persona física i quatre si és jurídica.
5. S'incentivarà l'habitatge protegit de lloguer a preu limitat. Del 30% de reserva de sòl sotmès a protecció pública, es fixa un mínim del 50% per a habitatge de lloguer.
6. Les administracions competents en habitatge poden declarar per tres anys, prorrogables anualment si les circumstàncies persisteixen, zones de mercat residencial tensionat. Això implica un pla dacció específic per orientar les actuacions públiques i corregir desequilibris.
7. A zones de mercat residencial tensionat, s'estableixen nous mecanismes de contenció i baixada de preus. Ja sigui per augmentar l'oferta o per impedir increments abusius de la renda. S'incentivarà fiscalment la baixada de preus.
Com a conseqüència de la declaració d'àrees de mercat residencial tensionat, s'activen diverses mesures. L'arrendatari es pot acollir a una pròrroga extraordinària del contracte en vigor, de caràcter anual per màxim de tres anys, mentre duri la declaració de zona tensionada.
Per a nous arrendaments d'habitatges ja al mercat, en aquestes zones es podrà limitar la renda a la del contracte anterior amb l'increment de l'IPC corresponent o altres addicionals en determinats supòsits com a millores, rehabilitació o contractes de llarga durada. Quan el propietari sigui una persona jurídica gran tenidor, la renda dels nous contractes subscrits en àrees tensionades estarà limitada pel contracte anterior o pel límit màxim aplicable d'acord amb el sistema d'índexs de preus de referència.
8. L'Avantprojecte de Llei d'Habitatge introdueix també una definició del concepte de “gran tenidor”. Aquella persona física o jurídica que sigui titular de més de 10 habitatges o una superfície construïda de més de 1.500 metres quadrats d'ús residencial (excloent-hi garatges i trasters).
Segons han assenyalat des del Govern, es tracta d'"una norma pionera amb instruments efectius per augmentar l'oferta d'habitatge a preus assequibles, prestant especial atenció a les persones vulnerables i als àmbits amb més tensió al mercat".