La inflació de la zona de l'euro se situa a mínims del 2021 en frenar el 2,9% l'octubre

La moderació en els preus es va deure principalment a la caiguda de l'11,2% en el cost de l'energia

Irene Hernández
Bolsamania | 17 nov, 2023 13:18
ep un hombre enciende una largadera con varios enchufes con una factura de luz en la mano a 3 de
Alberto Ortega - Europa Press

La inflació de la zona euro es va situar l'octubre a mínims des del juliol del 2021 en moderar l'avanç dels preus fins al 2,9%, igualant l'estimació inicial i el consens i molt per sota de la lectura del setembre, quan l'Índex de Preus de Consum (IPC) es va col·locar al 4,3%, segons les dades de l'Eurostat l'oficina d'estadística de la Unió Europea (UE).

La moderació en els preus va ser deguda principalment a la caiguda de l'11,2% en el cost de l'energia. De fet, excloure del càlcul de la inflació l'impacte d'aquest component, la taxa interanual es va situar al 4,9%.

Per parts, l'octubre, la contribució més gran a la taxa d'inflació anual de la zona euro va provenir dels serveis (+1,97 punts percentuals), seguit d'aliments, alcohol i tabac (+1,48%), béns industrials no energètics (+0,9%) i energia (-1,45%) Així, els aliments no processats es van encarir un 4,5% interanual, els serveis van pujar un 4,6% i els béns industrials no energètics, un 3,5%.

La taxa subjacent, és a dir, deixant fora l'impacte de l'energia, els aliments, l'alcohol i el tabac, es va relaxar tres dècimes, fins al 4,2%.

Per la seva banda, la inflació anual de la UE va ser del 3,6% l'octubre, enfront del 4,9% del setembre. En aquest cas, la pujada dels preus és la menor des del setembre del 2021.

Per països, les taxes anuals més baixes es van registrar a Bèlgica (-1,7%), Països Baixos (-1%) i Dinamarca (-0,4%), mentre que Hongria (9,6%), Txèquia (9,5%) i Romania (8,3%) van tenir les taxes anuals més altes.

"La tendència central de les nostres previsions continua sent que la inflació no arribarà a les previsions del Banc Central Europeu (BCE) a curt termini i, en particular, per a l'any que ve en conjunt", asseguren els analistes de Pantheon Macroeconomics.

Consideren que la inflació energètica es recuperarà a molt curt termini a causa dels efectes de base, especialment el desembre, atesa la caiguda intermensual dels preus del 6,9% el desembre de l'any passat. "Això apunta a riscos a l'alça per a la inflació general, però ara esperem un repunt general més marginal en comparació de les nostres perspectives anteriors".

Estimen que la dada es mantindrà pràcticament sense canvis el novembre, abans d'un repunt fins al voltant del 3,5%.

"Després esperem una caiguda al 2% per a finals del primer trimestre. Al nucli, la tendència baixista també continuarà. Preveiem que la inflació subjacent caurà fins al 3,5% el desembre i després fins al 2,5% a finals del primer trimestre. Això és més ràpid del que el BCE esperava el setembre, cosa que guia la nostra opinió que el BCE tindrà marge per retallar la seva taxa de política abans del que esperen els mercats, el març”.

Els experts d'Oxford Economics comenten que tant la inflació bàsica de béns com la de serveis disminueixen, però la inflació de serveis es manté més estable. "No obstant, esperem una moderació visible d'aquest component durant els propers mesos, cosa que ajudarà a situar la inflació general per sota del 2% a partir del tercer trimestre de l'any que ve".

Les últimes dades reforcen l'opinió que és probable que la inflació decep les expectatives del BCE el 2024. "El temps dirà qui té raó, però ara com ara alguns dels principals membres del BCE semblen preferir atenir-se a la seva avaluació anterior de la inflació, malgrat les recents caigudes més fortes del que s'esperava”.

contador