La inflació de la zona de l'euro no troba sostre i arriba a rècord del 8,1% al maig
La escalada important dels preus s'atribueix principalment a la pujada del 39,2% de l'energia
La zona euro ha registrat al maig l'encariment més gran dels preus de tota la sèrie històrica. La inflació sembla no trobar sostre i, segons la dada preliminar publicada per Eurostat, l'índex de preus de consum (IPC) ha tornat a pujar, fins a assolir el 8,1%, enfront del 7,4% del mes d'abril.
Si s'analitzen els principals components de la inflació de la zona euro, el preu de l'energia registra la taxa anual més alta al maig, del 39,2%, enfront del 37,5% del mes d'abril. Per darrere es col·locarien els aliments, alcohol i tabac (7,5%, enfront del 6,3% d'abril), els béns industrials no energètics (4,2%, enfront del 3,8% d'abril) i serveis (3,5%, enfront del 3,3% d'abril).
Per països, les pujades de preus menys fortes es van donar a Malta (5,6%), França (5,8%) i Finlàndia (7,1%), mentre que les pujades més grans corresponen a Estònia (20,1%), Lituània (18,5%) i Letònia (16,4%).
Quant a la taxa d'inflació interanual de la zona euro, deixant fora del càlcul l'impacte de l'energia, se situa al maig al 4,6%, enfront del 4,1% del mes anterior. La inflació subjacent, és a dir, la que exclou també l'efecte dels preus dels aliments frescos, l'alcohol i el tabac, va registrar un màxim històric, ja que va arribar al 3,8% des del 3,5% del mes d'abril.
"La dinàmica recent de la inflació ha provocat un canvi en la postura del Banc Central Europeu (BCE), que ara pujarà el tipus al juliol i al setembre i sortirà dels tipus d'interès negatius per al setembre, segons els darrers senyals de la presidenta Lagarde. En general, esperem tres pujades de tipus aquest any. No obstant això, hi ha la possibilitat que el BCE s'aturi després de dues alces, atesos els riscos a la baixa per al creixement", apunten els analistes d'Oxford Economics.
Creuen que la inflació general arribarà al punt màxim al segon trimestre, però es desaccelerarà només gradualment al llarg del 2022. "No obstant, les últimes notícies sobre l'acord de la UE sobre la prohibició del petroli rus i l'augment relacionat al preu del Brent signifiquen que els riscos estan novament esbiaixats a l'alça".
"El proper any, la diversificació de les fonts d'energia i l'augment de l'oferta mundial enmig de la desacceleració de la demanda haurien d'impulsar els preus de l'energia a la baixa, provocant també una desacceleració als preus dels aliments. A més, veiem una disminució de la inflació subjacent, ja que la disminució de la pressió de la demanda suggereix que la inflació de béns està arribant al punt màxim, per tant, esperem que tant la inflació general com la subjacent caiguin per sota del 2 % el 2023, des de més del 6% aquest any”, opinen.
