La inflació de la zona de l'euro cau al 6,9% al març, però els aliments segueixen disparats
Cau al seu nivell més baix des del febrer del 2022, encara que la subjacent escala fins al 5,7%
La inflació de la zona de l'euro continua frenant-se. Segons les dades definitives aportades per Eurostat, l'oficina estadística comunitària, l'IPC del març va caure fins al 6,9% al març enfront del 8,5% registrat al febrer i del 7,4% assolit el mateix mes del 2022. La inflació subjacent, per part seva, va marcar un nou rècord al nivell del 5,7% en taxa interanual i va repuntar lleugerament fins a l'1,3% en taxa intermensual des de l'1,2% registrat al febrer.
Tenint en compte els principals components de la inflació de la zona euro, els aliments, l'alcohol i el tabac van registrar la taxa anual més alta al març (15,5%, enfront del 15% del febrer), seguida dels béns industrials no energètics (6,6%, enfront del 6,8% al febrer), serveis (5,1%, enfront del 4,8% del febrer). En canvi, la inflació de l'energia va caure un -0,9% enfront de la pujada del 13,7% registrat al febrer.
Cal assenyalar també que la inflació de la Unió Europea en conjunt es va reduir fins al 8,3% al març des del 9,9% aconseguit al febrer. Amb tot, l'augment és de cinc dècimes percentuals respecte a la dada del març del 2022 (7,8%).
Aquestes dades ratifiquen que la taxa d'inflació general s'ha desaccelerat per cinquè mes consecutiu. En canvi, la subjacent, que exclou del càlcul l'impacte de l'energia, els aliments frescos, l'alcohol i el tabac, continua pujant i ha assolit el nivell més alt de tota la sèrie històrica.
Per països, les taxes d'inflació més baixes es van registrar a Luxemburg (2,9%), Espanya (3,1%) i els Països Baixos (4,5%). Al costat contrari de la balança, les taxes anuals més altes es van registrar a Hongria (25,6%), Letònia (17,2%) i República Txeca (16,5%). A més, en comparació amb el febrer, la inflació anual va baixar en vint-i-cinc Estats membres i en va pujar en dos.
Els experts de Pantheon Macroeconomics projecten una inflació subjacent a la zona euro del 5,6% a l'abril i del 5,4% al maig. Així mateix, creuen que la dada d'abril “n'hi hauria d'haver prou” perquè el BCE pugi els tipus d'interès en 50 punts bàsics el mes que ve, “sempre que l'enquesta sobre préstecs bancaris del segon trimestre, que es publicarà dos dies abans de la reunió del maig, no sigui un desastre”.
“Creiem que l'enquesta serà dolenta, però no prou per impedir una pujada de 50 punts bàsics. Els discursos de Philip Lane i Isabel Schnabel podrien modificar les expectatives per a la reunió del maig i les nostres previsions”, expliquen els analistes de la companyia britànica.
Amb tot, des de Pantheon Macroeconomics recalquen que la possible pujada del mes que ve “serà la darrera, suposant que sigui de 50 punts bàsics”, ja que les dades del juny “seran prou febles per provocar una pausa”. “Els riscos per a la nostra línia de base s'inclinen cap a dues pujades de 25 punts bàsics al segon trimestre, al maig i al juny. El consens més recent preveu tres pujades de 25 punts bàsics, al maig, juny i juliol, per a un tipus de dipòsit terminal del 3,75%”, conclouen.
