L'economia espanyola va créixer un 2% en 2019, el seu menor ritme des de 2014

Aquesta taxa del 2% coincideix amb les estimacions del Banc d'Espanya i del FMI, però no amb les previsions oficials del Govern, que apuntaven a un creixement del 2,1% en el conjunt de 2019. En tot cas, se superen les projeccions que apuntaven a un creixement del 1,9%, com les que va fer la Comissió Europea i alguns serveis d'estudis. Les dades són encara provisionals i es coneixeran a nivell desagregat el pròxim 31 de març.

Amb el creixement del 2% reeixit en 2019, l'economia espanyola suma sis anys d'avanços, encara que el de l'any passat hagi estat el menor des de 2014, quan el PIB va créixer un 1,4%. El màxim d'aquest període de sis anys es va aconseguir en 2015, amb un creixement del 3,8%.

Aquesta taxa del 2% coincideix amb les estimacions del Banc d'Espanya i del FMI

Segons l'INE, el creixement del 2% reeixit en el conjunt de l'any passat es deu a una aportació de la demanda nacional de 1,5 punts, enfront dels 2,6 punts de 2018, en tant que la demanda externa va contribuir amb quatre dècimes a l'avanç del PIB, després de restar algunes dècimes en 2018.

LA DESPESA PÚBLICA AGAFA EMBRANZIDA PER LES ELECCIONS

El consum de les llars va pujar per sisè any consecutiu en incrementar-se un 1,1% en 2019, set dècimes menys que en 2018 i la seva taxa més baixa des de 2013. Per contra, la despesa pública va registrar un creixement anual del 2,2%, tres dècimes més que en 2018 i la seva major alça en deu anys, previsiblement per les convocatòries electorals celebrades en 2019.

La inversió, pel seu costat, va desaccelerar 3,4 punts el seu avanç anual, fins al 1,9%, registrant així el seu creixement més moderat des de 2013. Amb tot, el valor del PIB a preus corrents va aconseguir un nou màxim en 2019 i es va situar en 1.244.757 milions d'euros, un 3,5% superior al de 2018.

Fonts del Ministeri d'Economia i Transformació Digital han destacat l'acceleració del PIB trimestral fins al 0,5% en l'últim quart de 2019 i el "sòlid" creixement de l'economia espanyola, que continua mostrant avanços superiors a la mitjana europea.

S'ACCELERA EL PIB TRIMESTRAL GRÀCIES A LES EXPORTACIONS

El creixement del 0,5% registrat en el quart trimestre de 2019 s'ha accelerat una dècima respecte als experimentats en els dos trimestres anteriors. Amb aquest avanç trimestral del PIB s'acumulen ja 25 trimestres consecutius d'alces.

Per part seva, la taxa interanual del PIB es va situar en el 1,8% en el quart trimestre de 2019, una dècima per sota de la del tercer trimestre i el seu avanç més moderat en cinc anys. En tot cas, amb la dada de l'últim trimestre de 2019, s'acumulen ja 24 trimestres consecutius de taxes interanuals positives.

El creixement del 0,5% en l'últim quart de 2019 s'ha produït després de mantenir la despesa pública un creixement del 0,6% en el trimestre, el mateix que en el trimestre anterior, mentre que el consum de les llars es va desaccelerar vuit dècimes, fins a estancar-se (0,0%). Per part seva, la despesa en consum de les institucions sense finalitats de lucre i al servei de les llars va retrocedir un 0,7%, enfront de l'avanç del 1,6% del tercer trimestre.

La inversió, pel seu costat, va entrar en taxes negatives en el quart trimestre de l'any passat en anotar-se una reculada del 3,2%, en contrast amb el creixement del 1,7% experimentat en el trimestre anterior. La inversió no registrava una taxa trimestral tan negativa des del primer trimestre de 2011.

Per contra, les exportacions van accelerar 1,5 punts el seu creixement entre octubre i desembre, fins al 1,5%. En canvi, les importacions van retrocedir en el trimestre un 1,2%, mostrant la seva primera taxa negativa després de tres trimestres consecutius d'avanços.

LA DEMANDA INTERNA PERD PISTONADA

Per part seva, la taxa interanual del PIB es va desaccelerar en el quart trimestre de l'any passat fins al 1,8% pel fet que la demanda nacional va perdre manxa. En concret, la seva contribució al PIB va ser de 1,2 punts, sis dècimes menys que en el trimestre anterior. En canvi, la demanda externa va contribuir amb 0,6 punts al creixement, cinc dècimes més a en el trimestre anterior.

En termes interanuals, la despesa en consum va desaccelerar dues dècimes el seu creixement, fins al 1,4%, amb un avanç de la despesa en consum de les llars del 1,2% (dues dècimes menys que en el trimestre anterior) i un augment de la despesa pública del 2,2% (sense canvis respecte al trimestre anterior). En el cas de les institucions sense finalitats de lucre, la seva despesa en consum va moderar el seu creixement set dècimes, fins al 2%.

La inversió (formació bruta de capital fix), per part seva, va tirar el fre en el quart trimestre de 2019 en registrar una reculada interanual del 0,3%, la seva primera taxa negativa en sis anys.

En canvi, les exportacions van accelerar el ritme i van mostrar un avanç interanual del 3,7%, set dècimes per sobre del creixement que van registrar en el tercer trimestre. Les importacions, per contra, van moderar el seu ritme de creixement interanual un punt d'un trimestre a un altre, fins al 2,1%.

Des de l'òptica de l'oferta, la indústria i els serveis van presentar en el quart trimestre de 2019 un millor comportament interanual que en el trimestre anterior. Així, el valor afegit brut de la indústria va créixer un 1,6%, quatre dècimes més, mentre que els serveis van accelerar tres dècimes la seva taxa interanual, fins al 2,5%. Per contra, la construcció i l'agricultura van entrar en taxes negatives en la recta final de l'any, amb reculades interanuals del seu valor afegit del 0,7% i del 6%, respectivament.

358.000 OCUPACIONS EN UN ANY

L'ocupació, mesurat en termes de llocs de treball equivalents a temps complet, va accelerar vuit dècimes el seu creixement trimestral, fins al 0,9%, mentre que va ampliar dues dècimes, fins al 2%, el seu avanç interanual, la qual cosa suposa la creació en un any de 358.000 llocs de treball equivalents a temps complet.

En el quart trimestre de 2019, només l'ocupació en els serveis va accelerar el seu ritme de creixement interanual, des del 1,9% al 2,4%. En la indústria i la construcció es van registrar creixements de l'ocupació del 1,9% i del 0,9%, set dècimes i 1,3 punts que en el trimestre anterior, respectivament. Per contra, l'agricultura va destruir llocs de treball, a un ritme del 4,5%.

L'ocupació assalariada, per part seva, va créixer un 2,5% interanual en el quart trimestre, dues dècimes més que en el trimestre anterior. La productivitat per lloc de treball equivalent a temps complet es va situar en el -0,1% i la productivitat per hora efectivament treballada va registrar un avanç del 0,4%.

En aquest context, la remuneració dels assalariats va passar de créixer un 4,5% a augmentar un 4,7%. Aquest creixement és conseqüència del major nombre d'assalariats i de la moderació en una dècima de l'avanç de la remuneració mitjana per assalariat (del 2,2% al 2,1%). Així, el creixement del cost laboral per unitat de producte (CLU) es va situar en el 2,2%, cinc dècimes més que la variació experimentada pel *deflactor implícit de l'economia (1,7%).