Els pitjors resultats es van registrar a Espanya i Itàlia, seguides de França, Alemanya i Irlanda
L'economia de la zona euro registra una nova caiguda rècord de l'activitat a l'abril, com a reflex de la pandèmia, que va continuar tenint un impacte sever sobre el sector privat. A causa de la prolongació de les restriccions imposades a les activitats econòmiques no essencials a la regió, la contracció severa i sense precedents de l'activitat total es va repetir a nivell sectorial. Tant la producció del sector manufacturer com l'activitat del sector serveis van registrar caigudes rècord a l'abril i les empreses de serveis van tornar a registrar la contracció més forta.
Segons les dades de l'índex PMI Compost d'Activitat Total de la zona euro, elaborat per la consultora Markit, va caure a un nou mínim de la sèrie a l'abril, 13,6, una lectura per sota del rècord anterior de 29,7 registrat al març.
Les restriccions vigents per pal·liar el brot del Covid-19 van conduir no sols a un declivi considerable de l'activitat total, sinó també, com era d'esperar, a una caiguda abrupta i sense precedents dels nivells de noves comandes rebudes per les empreses de la zona euro. L'estudi d'abril també va indicar que les noves comandes per a exportacions van disminuir a un ritme rècord de la sèrie.
A causa de la forta reducció dels nivells de noves comandes rebudes, les empreses enquestades van observar una caiguda pronunciada i accelerada de les comandes pendents a l'abril. Els treballs per completar han disminuït per catorzè mes consecutiu, i l'última contracció va ser sens dubte la més gran de la història de la sèrie.
La reducció neta als nivells de personal va ser la més forta mai registrada
La destrucció d'ocupació va augmentar a l'abril, i el nivell d'ocupació en general va caure per segon mes consecutiu. Encara que algunes empreses van comentar que van sol·licitar acomiadaments temporals per als seus treballadors, la reducció neta als nivells de personal va ser la més forta mai registrada en gairebé vint-i-dos anys de recopilació de dades. Les retallades als nivells de personal no sols van ser en resposta a les decebedores tendències de l'activitat total actual, sinó que també van reflectir la gran incertesa relativa al futur.
L'enquesta d'abril va mostrar que les expectatives comercials respecte als pròxims dotze mesos van canviar poc comparat amb el mínim històric de l'enquesta registrat al març. Moltes empreses van indicar una persistent preocupació sobre l'impacte a llarg termini del brot del Covid-19 sobre la demanda i l'activitat total.
Finalment, les dades dels preus van indicar reduccions marcades dels costos operatius de les empreses i de les tarifes. La reducció del preu dels productes i serveis relacionats amb el petroli, juntament amb la disminució dels costos laborals, van disminuir les despeses operatives al ritme més ràpid des de juliol de 2009. Els preus mitjans cobrats es van reduir a la taxa més forta des de fa gairebé onze anys.
Per països, tots aquells dels quals se'n disposa de dades del sector manufacturer i del sector serveis van sofrir contraccions rècord de l'estudi de la producció i de l'activitat. Va haver-hi alguna variació en els ritmes de contracció de les economies del sector privat. Els pitjors resultats es van registrar a Espanya i Itàlia, seguides de França. Alemanya i Irlanda van registrar les xifres més altes de l'índex PMI compost.
SECTOR SERVEIS
Després de la lectura mínima rècord registrada al març, l'índex PMI d'Activitat Comercial del Sector Serveis de la zona euro es va desplomar encara més per sota del nivell d'absència de canvis de 50 a l'abril, indicant una contracció sense precedents de l'activitat del sector serveis. L'índex va registrar només 12 punts, una lectura per sota del nivell de 26,4 registrat al març, ja que els esforços per contenir el brot de Covid-19 van exercir una pressió considerable sobre les operacions comercials.
Les empreses de serveis també van experimentar una caiguda important de les noves comandes rebudes, que van aconseguir el seu rècord mínim de l'estudi. Itàlia, Espanya i França van registrar els pitjors resultats en termes d'activitat comercial i noves comandes.
Les empreses de serveis espanyoles es van mostrar especialment pessimistes, seguides de les alemanyes
A causa de la forta deterioració del volum de noves comandes rebudes, les comandes pendents de realització van disminuir a un nou ritme rècord de l'estudi. L'excés de capacitat va ser àmpliament evident i en conseqüència els nivells de personal es van reduir per segon mes consecutiu, i al ritme més fort en gairebé vint-i-dos anys de recopilació de dades.
La preocupació sobre l'impacte a llarg termini de la pandèmia sobre l'activitat comercial va fer que el grau de confiança fos només una mica més alt que el mínim històric registrat al març. Les empreses de serveis espanyoles es van mostrar especialment pessimistes, seguides de les alemanyes, tot i que el sentiment a aquest últim país ha millorat des de març.
Finalment, el preu mitjà dels inputs va caure per segon mes consecutiu a l'abril, i la taxa de deflació va ser la més forta de la història de l'estudi. Les empreses van repercutir la reducció dels costos als clients, que al seu torn es van interessar a renegociar les tarifes donat l'entorn comercial desafiador. La taxa de reducció de la tarifes va ser igual que la més forta registrada en la història de l'estudi.
D'aquesta manera, "l'abast de la desacceleració econòmica de la zona euro va quedar palès amb les caigudes rècord observades a tots els països enquestats a l'abril, ja que tant la producció manufacturera com l'activitat del sector serveis es van contreure a ritmes sense precedents a la regió", afirmen en Markit.
"Com que gran part de l'economia de la regió es va mantenir tancada mentre les infeccions pel Covid-19 augmentaven, les dades econòmiques d'abril són lamentables. Encara que aquest resultat era d'esperar, la magnitud del declivi continua sent impactant. Les dades de l'enquesta indiquen que el PIB va caure a una taxa trimestral de prop d'un 7,5%, superant amb escreix el pitjor declivi observat durant la crisi financera mundial. La dotació d'ocupació també està disminuint a un ritme mai vist amb anterioritat", expliquen.
Creuen que, "afortunadament, ja que les corbes del coronavirus s'estan aplanant i els governs estan actuant per relaxar algunes restriccions del confinament, molts sectors haurien de començar a veure un augment de l'activitat i de la demanda. No obstant això, el procés serà molt gradual, a mesura que els governs intenten equilibrar les necessitats de reactivar les economies i de prevenir una segona ona d'infeccions. La majoria de les empreses inevitablement hauran de treballar a nivells molt per sota de la capacitat total i alguns sectors com el comerç minorista, els viatges, el turisme i l'oci, que ja són els més afectats, continuaran veient-se molt afectats pel distanciament social".
"Encara que el ritme de declivi pot atenuar-se durant els pròxims mesos, no esperem veure indicis materials de recuperació fins a la segona meitat de l'any, i és probable que passin anys abans que l'activitat perduda, a causa del brot del virus, es recuperi per complet", conclouen.