La dada que el Govern 'amaga': 9 de cada 10 espanyols volen saber quant cobraran de pensió pública

Amb aquesta comesa, la patronal de gestores de fons d'inversió i de pensions, Inverco, ha elaborat una enquesta amb una conclusió clara: el 90% dels espanyols creu que planificaria la seva jubilació si conegués la pensió pública estimada que cobrarà durant aquest període de retir. "Hi ha una obligació a través d'una llei que va sortir del Parlament i contra la qual no hi ha hagut proposicions", recorda Ángel Martínez-Aldama, president d'Inverco.

L'associació ha encarregat un sondeig a Fron Query, que ha realitzat 1.100 enquestes al llarg de totes les comunitats autònomes, tenint en compte la seva població. El 96% de les persones preguntades diu, a més, que l'Estat "hauria d'informar" sobre la futura pensió de forma anticipada, mentre que el 95% opina que és un dret del treballador.

Hi ha una obligació a través d'una llei que va sortir del Parlament i contra la qual no hi ha hagut proposicions

On hi ha més disparitat és en la periodicitat que hauria de tenir l'acció d'informar per part de l'Estat, ja que el 61,6% opta per respondre que de forma anual i el 22% vol que fos bianual. Així mateix, el 78% dels enquestats no coneix la llei aprovada al Parlament el 2011 que exigeix ​​que la Seguretat Social "informi", mentre que el 80% no coneix el simulador web de la institució. I dins dels que el coneixen, la meitat ho fa servir. És a dir, tot just un de cada deu treballadors.

D'altra banda, el 92% dels enquestats no ha utilitzat cap altre simulador, com els que solen tenir serveis d'estudis o entitats financeres. En aquest punt cal tenir en compte que "el ciutadà desconeix la base de cotització. La Seguretat Social és la institució que té tota la informació de la vida laboral", explica Martínez-Aldama.

L'enquesta també revela que hi ha preocupació entre els espanyols. El 96% assegura estar "preocupat" perquè el sistema públic de pensions no sigui sostenible a llarg termini mentre que el 76% tem que la pensió pública sigui més baixa quan es jubilin que l'actual, i dos de cada tres consideren que la quantia que rebi de l'Estat serà com a màxim un 75% de la seva pensió. "Aquestes preocupacions són una mostra de la importància d'informar els treballadors, ja que les pensions es pagaran, una altra cosa és que la quantia pugui disminuir en termes reals -descomptant-ne la inflació-", sosté el president d'Inverco. "Seria bo per a la Seguretat Social que informi perquè no hi hagi alarma", afegeix.

Encara que Inverco en sigui part interessada, per ser la patronal de les gestores que presumiblement vendran més productes si cau la pensió pública en termes reals, la veritat és que hi ha un consens entre els experts sobre la necessitat de més transparència. De fet, fa menys d'un mes els diputats es van dur una estirada d'orelles en aquest sentit del Banc d'Espanya (BdE) i de l'OCDE. "Els ciutadans han de saber quant cobraran de pensió", va assenyalar Pablo Hernández de Cuerpo, director d'economia i estadística del BdE.

La Seguretat Social va llançar un portal perquè els treballadors que ho desitgin simulin la pensió que cobraran tenint en compte les cotitzacions aportades a la caixa única. L'eina es va llançar el 2015, amb caiguda durant el seu primer dia. Però el problema no és la velocitat o usabilitat, sinó que "més que informar, desinforma", denuncia sempre Ángel Martínez-Aldama, president d'Inverco. La calculadora no té en compte la inflació, de manera que en fer una estimació futura, crea "una il·lusió monetària". Tampoc restringeix el càlcul amb el màxim legal de la pensió, de 2.573,7 euros mensuals el 2017, amb resultats fins i tot de 4.000 euros.

A més de les deficiències d'aquest simulador, la Seguretat Social evita realitzar l'acte d'"informar" com especifica la llei. Una acció que ja realitzen deu països de la Unió Europea: Alemanya, Àustria, Croàcia, Finlàndia, França, Irlanda, Portugal, Regne Unit i Suècia.

COM ESTALVIEN ELS ESPANYOLS?

L'enquesta reflecteix que el 76% dels ciutadans preguntats té algun tipus d'estalvi per a la jubilació, tot i que només el 21% realitza aportacions mensuals. El 50% dels estalviadors opta pels dipòsits i el 46% pels plans de pensions, una opció que destaca a les enquestes però el patrimoni creix durant els últims anys gairebé en exclusiva per les revaloracions dels productes, ja que les aportacions a penes cobreixen les prestacions.

La finestra de liquiditat afectarà els gestors, que hauran de rotar des d’actius il·líquids a altres més líquids

El Govern ha mogut fitxa per elevar l'atractiu, encara que no amb una revisió de la fiscalitat com portava el PP al seu últim programa electoral. En comptes d'Hisenda, ha estat el Ministeri d'Economia, amb una reducció de les comissions màximes dels plans de pensions de renda fixa (0,85%) i mixtos conservadors (1,3%), i una finestra de liquiditat de deu anys. La primera serà el 2025 per les aportacions realitzades fins al 31 de desembre del 2015 a les individuals.

Davant d'això, Martínez-Aldama demana algun tipus de límit per evitar sortides massives de diners. "Afectarà als gestors, que hauran de rotar des actius il·líquids a altres més líquids abans de la finestra de liquiditat, cosa que tindrà un cost de rendibilitat per a tots els partícips, vulguin o no treure els diners", argumenta. Així mateix, insisteix en la necessitat d'una revisió fiscal, perquè almenys les rendibilitats generades tributin pels tipus de l'estalvi, del 19% al 23%, en comptes de pels de l'IRPF, que són més alts. Tot i això, "durant els últims deu anys hi ha hagut set reformes fiscals i totes per a pitjor", lamenta.