La Covid dispara el dèficit públic de 2020 al 10,09% del PIB, el més alt des de 2012
Aquestes dades exclouen la Sareb, ja que amb ella el dèficit puja al 10,97%
- En castellano: El Covid dispara el déficit público de 2020 al 10,09% del PIB, el más alto desde 2012
El dèficit del conjunt de les administracions públiques va tancar 2020 al 10,09% del PIB (la xifra més alta des de 2012) a conseqüència de la major despesa per fer front a la pandèmia, situant-se a 113.172 milions d'euros. Així ho ha confirmat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que ha explicat que es tracta d'un increment de 77.557 milions respecte a l'exercici anterior. La incorporació de la Sareb al sector públic va suposar gairebé un punt complet de PIB, ja que amb les seves dades el dèficit públic es va situar en el 10,97%.
Així es desprèn de les dades d'execució pressupostària corresponent a l'any 2020 exposades aquest dilluns en roda de premsa per la també portaveu de l'Executiu, que ha dit que la dada final se situa més d'un punt per sota de l'estimació del Govern (11,3%). Aquesta és la xifra que el gabinet de Pedro Sánchez havia comunicat el mes d'octubre passat a la Comissió Europea. La xifra final millora aquestes previsions i també les de la majoria d'entitats privades d'anàlisis, que eren més pessimistes fins i tot que el Govern. No obstant això, multiplica gairebé per quatre la dada de 2019 (2,86% del PIB).
En concret, el 2020 es va produir un augment de la despesa en 53.070 milions d'euros respecte a l'any anterior, i el 85% d'aquesta xifra correspon a mesures extraordinàries adoptades per mitigar els efectes de la pandèmia, com les dirigides a mantenir les renda i el teixit productiu i blindar els serveis. També s'emmarquen en aquest 'forat pressupostari' altres mesures com els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), les ajudes per als autònoms i l'augment de la despesa sanitària, que han disparat els desemborsaments.
En concret, es tracta de 44.907 milions lligats directament a les polítiques discrecionals posades en marxa per lluitar contra les conseqüències econòmiques de la pandèmia, dels quals més de 40.000 milions, el 90% del total, han estat assumits per l'Estat. Segons ha desglossat la ministra, 21.520 milions corresponen a ERTO, Incapacitat Temporal i Cessament d'Activitat; 8.284 milions, en despeses Covid i sociosanitàries a les CCAA; 7.791 milions a exoneracions d'ERTO i autònoms i 7.312 milions corresponen a la resta de despeses relacionades amb la pandèmia, recull Europa Press.
Gran part de la despesa pública no vinculada a polítiques anti-Covid cal atribuir-ho també a la intervenció dels estabilitzadors automàtics, com les prestacions de desocupació, que van augmentar més de 5.000 milions d'euros. De fet, la despesa va augmentar també per l'impuls de partides com a subvencions i prestacions socials. En concret, les subvencions van augmentar un 71% i van aconseguir els 21.420 milions, mentre que les prestacions socials van pujar un 15,9%, fins als 228.115 milions.
Això sense oblidar que s'ha produït una important caiguda en la recaptació, la qual cosa unit a l'aturada de l'activitat causada pels confinaments ha minvat els ingressos de les arques públiques. D'aquesta manera, els ingressos reflecteixen una caiguda en 24.487 milions, un 5% menys, registrant-se un descens de la recaptació fiscal en 21.674 milions, un 7,8% inferior. En concret, els impostos indirectes han caigut un 11% i els directes, un 3%. En canvi, les cotitzacions socials han crescut un 0,8%.
La dada del dèficit de 2020 (excloent-ne la Sareb) és la tercera més alta de la història. El pitjor registre correspon a 2009, quan el Govern de José Luis Zapatero va expandir la despesa per intentar atallar la crisi financera deslligada després de la caiguda de Lehman Brothers. Aquest any el forat dels comptes pública va tocar l'11,06% del PIB. La segona pitjor dada correspon a 2012, l'any del rescat a la banca. Llavors el dèficit públic va aconseguir el 10,7% del PIB, després dels desemborsaments de l'Estat per rescatar les antigues caixes d'estalvi.
"L'increment del dèficit no implica que el Govern renunciï a l'estabilitat pressupostària. La prioritat és combatre la pandèmia, però això no impedirà que el 2021 es registri un descens del dèficit", ha recalcat Montero, que ha dit que el debat sobre la consolidació fiscal s'afrontarà quan la Comissió Europea decideixi tornar a les regles fiscals. Encara que ha insistit que l'Executiu "no està desatenent" la reducció del dèficit, ja que enguany ja hi ha una retallada fins al 7,7% del PIB, xifra que, segons ha admès, es revisarà quan s'enviï a Brussel·les l'abril el nou pla d'estabilitat, encara que no ha concretat si millorarà o empitjorarà.
La distribució de les dades de 2020 per subsectors mostren que l'Administració Central va assumir la major part del cost de la pandèmia, amb una taxa de dèficit que es va situar al 7,49% del PIB, mentre que les comunitats autònomes van registrar un dèficit fins al 0,21%. En el cas de la Seguretat Social va ser del 2,65%, i les entitats locals van presentar un superàvit del 0,26% del PIB.