La banca espanyola preveu endurir la concessió d'hipoteques
La demanda de crèdit va registrar un increment generalitzat de les peticions de fons
- "Les entitats enquestades apunten a un cert enduriment de cara a les hipoteques durant el següent trimestre", apunta el Banc d'Espanya
Els bancs espanyols van endurir els seus criteris d'aprovació de préstecs a empreses durant el primer trimestre de 2017, mentre van mantenir estables els aplicats a la concessió d'hipoteques, segons l'enquesta de préstecs bancaris a Espanya, que apunta a un "cert enduriment" en les condicions dels crèdits per a l'adquisició d'habitatge durant el segon trimestre de l'any.
"De cara al trimestre en curs, les entitats enquestades no esperaven que els criteris de concessió de préstecs variessin, ni en el segment de societats ni en el de préstecs a llars per a consum i altres finalitats, mentre que en el de crèdits per a adquisició d'habitatge anticipaven un cert enduriment", assenyala el document publicat per Banc d'Espanya.
Quant a l'evolució de la demanda durant el segon trimestre, els enquestats van apuntar a un increment de les sol·licituds de finançament en totes les modalitats de préstecs.
Entre gener i març, els criteris per a l'aprovació de préstecs a Espanya es van endurir "lleugerament" a les operacions amb empreses, mentre que al finançament a les llars es van mantenir estables per a la compra d'habitatge i es van relaxar per a consum i altres finalitats.
Per la seva banda, en el conjunt de la zona euro l'oferta es va relaxar lleugerament en tots els segments, mentre la demanda de crèdit va registrar un increment generalitzat de les peticions de fons tant a nivell d'Espanya com de l'eurozona.
IMPACTE DE LES MESURES DEL BCE
D'altra banda, les institucions enquestades van assenyalar que el programa ampliat de compra d'actius del Banc Central Europeu (BCE) hauria contribuït a millorar la seva situació financera durant els últims sis mesos, excepte en el cas de la rendibilitat, que s'hauria vist negativament afectada.
Les entitats espanyoles i de la resta de l'eurozona van destinar principalment la liquiditat procedent directa i indirectament d'aquest programa del BCE a la concessió de crèdits i, en menor mesura, a la substitució d'altres passius.
No obstant això, les entitats van assenyalar que el tipus d'interès negatiu aplicat pel BCE a la seva facilitat de dipòsit, que grava amb un 0,40% els diners 'aparcats' per la banca a l'entitat, va propiciar un descens dels ingressos nets per interessos durant els últims sis mesos, així com un cert augment dels volums de préstecs concedits.
Referent a això, l'enquesta revela que l'impacte sobre les condicions aplicades pels bancs als nous préstecs hauria estat reduït a Espanya, on s'hauria centrat principalment en una elevació dels marges i de les despeses, mentre que a la zona euro els efectes haurien estat més importants i s'haurien concretat fonamentalment "en descensos generalitzats dels tipus d'interès i dels marges".
